Categoria: Sense categoria

Els qui hagin realitzat en els últims anys alguna transacció econòmica, hauran apreciat que no podem pagar en metàl·lic la quantitat que lliurement considerem.

En efecte, la lluita contra el blanqueig de capitals ha anat de mica en mica imposant mesures cada vegada més restrictives a la lliure circulació de quantitats de diners en metàl·lic.

Això ha portat a les autoritats a imposar uns límits que en ocasions ens resulten ridículs i, en conseqüència, haver de demanar al nostre banc l’emissió d’un xec bancari nominatiu per al venedor, o la realització de transferència d’un compte a un altre, ja que el normal és que certes transaccions superin àmpliament aquests límits.

Tenim un doble control. D’una banda, el que imposa l’article 7 de la llei 7/2012 de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions en la prevenció i lluita contra el frau , que disposa literalment:

1. No podran pagar-se en efectiu les operacions en què alguna de les parts intervinents actuï en qualitat d’empresari o professional, amb un import igual o superior a 2.500 euros o el seu contravalor en moneda estrangera.

No obstant això, el citat import serà de 15.000 euros o el seu contravalor en moneda estrangera, quan el pagador sigui una persona física que justifiqui que no té el seu domicili fiscal a Espanya i no actuï en qualitat d’empresari o professional.

2. A l’efecte del càlcul de les quanties assenyalades en l’apartat anterior, se sumaran els imports de totes les operacions o pagaments en què s’hagi pogut fraccionar el lliurament de béns o la prestació de serveis.

Per tant, dos límits:

1.- Per a qui NO ÉS RESIDENT A ESPANYA: 14.999,99 euros és el màxim que pot pagar en metàl·lic independentment de la seva nacionalitat, i sempre que no sigui empresari o professional o, si ho és, que a l’adquisició no estigui afecta la seva activitat empresarial o professional.

2.- Per a qui SÍ QUE ÉS RESIDENT A ESPANYA I SI TÉ LA CONDICIÓ D’EMPRESARI O PROFESSIONAL, ALGUNA DE LES PARTS: 2.999,99 euros.

D’altra banda, la llei de prevenció del blanqueig de capitals i de finançament del terrorisme, Llei 10/2010 de 28 d’abril, en el seu article 34, ens diu:

Han de presentar declaració prèvia en els termes que estableix aquest capítol les persones físiques que, actuant per compte propi o de tercer, realitzin els següents moviments:

a) Sortida o entrada en territori nacional de mitjans de pagament per import igual o superior a 10.000 euros o el seu contravalor en moneda estrangera.

b) Moviments per territori nacional de mitjans de pagament per import igual o superior a 100.000 euros o el seu contravalor en moneda estrangera

De manera que la sortida o entrada de diners del país, per import de 10.000 euros, ens obliga abans a comunicar-ho a l’administració. Resulta curiós que es permeti al no resident pagar fins 14.999,99 euros en metàl·lic i al mateix temps obligar-lo a la declaració prèvia si supera els 10.000.

Per tant, un resident que no és empresari o professional o sent-ho, si l’adquisició no està afecta a la seva activitat empresarial o professional, podrà realitzar pagaments sense més límit que la prèvia declaració si l’import total arriba als 100.000 euros

CARLOS CALATAYUD CHOLLET

Notari d’Igualada

carloscalatayud@notariado.org

Qui és propietari d’una empresa en algun moment es fa aquesta pregunta, però moltes vegades pensem que ja ho arreglarem en un futur i no hi pensem més.

Sobre si és millor decisió, que heretin els fills, la parella de fet o el marit/dona, lògicament és un tema privat, però és important tenir en compte que en cas de no fer testament un ja no decideix qui heretarà els seus béns, sinó que es farà segons digui la Llei.

El Codi Civil català estableix un ordre de crides en el cas de no existir testament:

1. Fills i néts: En primer lloc els fills, o en el cas de defunció d’algun d’ells, els fills del difunt (néts), per parts iguals amb l’usdefruit del cònjuge o parella de fet.

2. A falta de fills o néts, heretaran el marit, la dona o parella estable de fet. És important que, a aquests efectes, a Catalunya es considera parella estable de fet, sigui homosexual o heterosexual a la parella que convisqui, i a més a més, si compleix alguns dels següents requisits: a) Si la convivència dura més de dos anys ininterromputs.

b) Si durant la convivència tenen un fill comú, i

c) Si formalitzen la relació en escriptura pública.

És a dir, fins i tot si una persona no vulgui contraure matrimoni, pels motius que sigui, la mateixa llei, considera amb idèntics drets a heretar tant la parella de fet com el cònjuge.

3. Si una persona mor sense fills o néts, i sense cònjuge o parella de fet, heretaran els pares o ascendents a parts iguals.

4. En cas de no tenir fills, néts, cònjuge, parella de fet o pares, heretaran segons una sèrie de regles aplicables els germans, fills de germans i, si no pot ser, cosins germans (o col·laterals fins als 4t grau)….

5. Generalitat de Catalunya. En el cas que el difunt no tingui ni fills, ni pares, ni cònjuge o parella de fet, ni cosins germans, heretarà la Generalitat de Catalunya abans que el fill d’un cosí germà en el cas de no haver-hi testament.

Pagaré més o menys impostos si faig testament?

Es paga exactament el mateix, es faci testament o no, però fent el testament es pot planificar millor l’herència futura i amb un correcte assessorament reduir el pagament futur d’impostos.

Hi ha més opcions a més del testament per organitzar la successió en l’empresa?

A) Lògicament la primera opció és via el TESTAMENT realitzar un repartiment el més equitatiu i racional possible.

B) Una altra eina que és aconsellable més en mitjanes i grans empreses és el PROTOCOL FAMILIAR, es tracta d’un conjunt de pactes subscrits pels socis entre si o amb tercers amb els quals guarden vincles familiars (fills, cònjuges, etc.) respecte d’una empresa en la qual tinguin un interès comú.

Amb aquests pactes que formen el protocol familiar el que s’intenta aconseguir és anticipar-se als problemes que es poden plantejar en la successió d’empresa. Així, per exemple, pot regular la remuneració dels administradors, la política de dividends, els drets de sortida individual, quins familiars poden incorporar-se a l’empresa (posant condicions a la incorporació com haver treballat anteriorment en altres empreses o de tipus acadèmic, o bé limitant a un nombre de familiars treballadors per branca familiar).

C) A Catalunya és molt important la figura del PACTE SUCCESSORI: és un document similar al testament, per ordenar la successió de l’empresari@ fundador@ i té una sèrie d’avantatges enfront del testament: a) no és revocable (excepte acord entre el testador i els hereus/legataris), per la qual cosa el fill que es dedicarà a l’empresa guanya tranquil·litat sabent que en els anys que passin entre la jubilació dels pares i la seva mort no hi haurà cap canvi ni tindrà cap desagradable sorpresa en forma de testament d’última hora. b) Pot utilitzar-se per deixar béns concrets a favor dels fills no treballadors en l’empresa i garantir la futura harmonia familiar, c) Podria signar-se fins i tot entre dos germans propietaris d’una empresa familiar ordenant la successió irrevocable (excepte acord d’ells mateixos) respecte de la seva empresa, a favor d’algun nebot concret i tenir els seus testaments individuals independents per a la resta de béns.

L’important és tenir clar que efectuant amb antelació les accions oportunes serà molt més fàcil que l’empresa familiar sobrevisqui una altra generació, ja que més del 80% d’empreses familiars no arriben a la tercera generació.

CARLOS JIMÉNEZ FUEYO

Notari d’Igualada

carlosjimenez@notariado.org

No hi ha una resposta única ja que cada cas és diferent, depèn de molts factors que en cada cas són, també,  diferents.

1. Menor risc per al patrimoni personal

La societat limitada té una responsabilitat limitada al capital aportat si, per exemple, es constitueix amb el capital social mínim de 3.000 euros, aquesta xifra serà el màxim de què es responsabilitzaran els socis (sempre que no avalin personalment en el finançament bancari).  En canvi, sent autònom, es respon amb el patrimoni personal complet en cas de deutes (habitatge, diners, etc..)

2. Menys impostos

La SL paga menys impostos, però només a partir d’una determinada quantitat. El tipus impositiu de les societats és el 25%, mentre que en l’IRPF podria pagar-se en cas d’elevats ingressos, fins i tot al 51%.  Si bé és cert que aquest estalvi és en cas de mantenir part dels beneficis en l’empresa, ja que si vol distribuir tots ells via dividends l’avantatge es redueix molt. Sol dir-se que fiscalment interessa tenir la figura jurídica de societat limitada si es tenen beneficis  a partir de 40.000 euros

3. Millor finançament bancari

Sol haver-hi millors condicions financeres per a préstecs i crèdits per part dels bancs en cas de societats limitades enfront dels autònoms, encara que en nombroses ocasions (tret que estigui ja consolidada l’empresa) s’obliga a avalar personalment. La comptabilitat de la societat és més transparent a través dels comptes anuals que es dipositin en el Registre Mercantil i això facilita el finançament bancari.

4. Contractes més importants

A mesura que creix la facturació i s’accedeix a clients més importants cal admetre que, per desgràcia, sol ser més fàcil accedir a contractes importants sent una societat limitada que un autònom.

Si es busca treballar amb grans empreses, solen examinar la solvència, capacitat de compliment dels compromisos, etc i és més fàcil sent una societat limitada ja que la comptabilitat dels autònoms és més fosca de cara a tercers. Les SL ofereixen una imatge més professional, d’empresa més gran i solvent, per la qual cosa a nivell comercial moltes vegades són l’opció més indicada.

5. Possibilitat de socis

Encara que per definició l’autònom és individual, en cas de volums elevats o per a creixements en sectors concrets pot interessar tenir socis, per a la qual cosa la forma jurídica adequada és la societat limitada. Es regulen, en els estatuts de la constitució, les clàusules de transmissió de participacions, percentatges de cadascun, tipus d’administració (únic, solidaris, mancomunats..) D’aquesta manera s’eviten, en la mesura que es pugui, els futurs problemes que poden plantejar-se quan es fa una activitat comercial entre diversos socis.

CARLOS JIMÉNEZ FUEYO

Notari d’Igualada

carlosjimenez@notariado.org

Gairebé tothom es molesta a l’hora de pagar un impost, sobretot quan suposa una bona queixalada a la nostra butxaca. Però, més encara si és possible, quan sentim que és injust i prescindible.

Aquest és el cas habitual de l’anomenat Impost de Sucecions i Donacions, quan ho apliquem a l’herència dels nostres cercles més propers, especialment nostres pares o avis, ja que és una figura que grava dues vegades un mateix fet imposable pel qual ja van tributar els nostres pares i avis .

En la major part de la Unió Europea aquest impost no existeix o és molt residual. Tan sols França, Holanda, Bulgària i Bèlgica recapten més per aquest impost (en percentatge de PIB). Els nostres veïns portuguesos o Italians tenen una recaptació molt menor. D’altres, com Suècia o Romania, no contemplen l’impost de successions en el seu ordenament.

I si es parla d’harmonització fiscal a nivell europeu per evitar aquestes diferències, ens posem les mans al cap quan ho analitzem a nivell estatal.

I és que es tracta d’un impost estatal cedit a les comunitats autònomes, les quals tenen una gran potestat i llibertat a l’hora d’imposar el seu criteri per a la determinació dels tipus imposables i les possibles reduccions a aplicar segons el parentiu. Una diferència considerable que pot anar de l’1% al 45% del bé llegat.

Recordem les manifestacions en reclamació de rebaixes en l’impost en regions com Astúries o Andalusia, que van portar els seus dirigents a reduir la pressió fiscal per aquest concepte. Per aquesta raó els experts han proposat harmonitzar l’impost; que s’apliqui una forquilla del 4% al 11%.

No obstant això, l’escassa recaptació en termes absoluts (una mica més de 2.700 milions a l’any a tot l’Estat) i el baix percentatge del PIB que representa a l’impost (0,3% del PIB estatal), permetrien defensar-ne la supressió total, en contra dels que el defensen com un instrument que contribueix a la redistribució de la riquesa i a l’evident contribució al sosteniment de la despesa pública.

No oblidem una conseqüència que tractarem en una altra ocasió, com són les contínues renúncies a herències que han crescut de forma considerable des que va començar la crisi al voltant del 2008. Renúncia a causa de la dificultat per al pagament  del tribut o pels grans deutes que s’heretarien .

En tot cas, és una qüestió que farà parlar durant molt  de temps, donada la dificultat de posar-hi ordre i la fam  insaciable de les administracions, incapaces de renunciar a un ingrés.

CARLOS CALATAYUD CHOLLET

Notari d’Igualada

carloscalatayud@notariado.org

La setmana passada van venir a la notaria en Josep i en Robert, propietaris d’una petita Start-up. Els han aconsellat ampliar capital en la seva societat per donar entrada a un soci inversor i no tenien molt clar com fer-ho.

Els motius d’una empresa per ampliar capital poden ser habitualment:

1) Obtenir fons nous per a noves inversions: els socis aporten una quantitat econòmica que s’aprova en la Junta amb les majories legals.

2) Cobrir deutes de la societat: en determinats casos pot ser que la societat incorri en causa de dissolució legal si no es compleixen els mínims amb què la Llei obliga a augmentar el capital social.

3) Compensació de crèdits: existeixen deutes de la societat que poden convertir-se en capital social, tant si són aportacions anteriors dels socis, com si són de creditors als quals a canvi de cancel·lar els seus crèdits es dóna una participació al capital de la societat.

Les aportacions poden ser dineràries (aportant el soci diners a canvi de noves accions o elevació del valor nominal de les antigues) o no dineràries (un immoble, un cotxe, un ordinador, etc).

El problema que tenen en Josep i en Robert és que necessiten finançament elevat per al desenvolupament de la Start-up, han esgotat la via de finançament bancari i han trobat un inversor disposat a aportar la quantitat de diners necessària per a la nova inversió que desitgen fer.

Ells tenen la societat al 50 % amb un capital de 6.000 euros (3.000 participacions d’1 euro cadascun dels dos, en Josep i en Robert) però no volen deixar en mans del nou soci la majoria de la societat malgrat aportar 60.000 euros, ja que porten anys apostant per la societat, s’adonen que necessiten un suport financer però volen seguir sent-ne part important.

Una solució habitual pot ser fer una ampliació de capital amb prima d’emissió, és a dir, en comptes d’ampliar capital amb 60.000 participacions d’1 euro (i quedar el capital social amb 90,90 % el nou soci i 5,05 % cadascun dels anteriors socis), ampliar capital amb 3000 participacions d’1 euro i amb una prima d’emissió de 57.000 euros, quedant els 3 socis propietaris al 33,33 %.

Aquest tipus d’operacions s’han de completar amb un estudi dels estatuts socials preveient el futur de la societat i ajustant les majories necessàries en casos d’altres ampliacions de capital, drets de separació dels socis, etc.

També és habitual en aquests casos consensuar uns pactes parasocials  en els quals es contemplin les clàusules drag-along (per les quals el soci inversor pot obligar els altres socis a vendre el 100 % de la societat en cas d’haver-hi una oferta d’un tercer) o tag-along (en les quals es pot obligar el tercer que vulgui comprar les participacions d’un soci, a comprar de forma proporcional a tots i no solament al soci que hagués arribat a un acord amb ell).

CARLOS JIMÉNEZ FUEYO

Notari d’Igualada

carlosjimenez@notariado.org

Qui no ha conegut a algú que s’ha canviat l’ordre dels cognoms ? Potser per no haver conegut el seu progenitor, donant preferència al cognom de la seva mare

No obstant això, encara que poc freqüent, vostè pot canviar el seu nom de pila si justifica que és un altre el que habitualment fa servir, o si se sent d’un altre sexe.

Hem de diferenciar dues coses; el mer canvi de nom, per un altre que es correspongui al sexe que vostè sent, del canvi de la menció del gènere amb què es va inscriure en néixer en el Registre, d’home a dona i viceversa.

Recentment, la Direcció General dels Registres i del Notariat (DGRN), concretament el passat 23 d’octubre, ha dictat una Instrucció als encarregats del Registre Civil a fi de facilitar el canvi del nom de qui se sent d’un altre sexe.

En l’actualitat tenim una Llei del Registre Civil que va ser aprovada el 2011, però que no entrarà en vigor fins al 2020. En aquesta es reconeix el dret al nom des del naixement i permet el fàcil canvi de la mateixa quan es prova l’ús habitual d’un altre .

Tinguem en compte que fins que entri en vigor l’anterior, l’actual data de juny el 57, l’article 54 prohibeix “els noms que objectivament perjudiquin la persona, els que facin confusa la identificació i els que indueixin a error quant al sexe “, deixava bastant limitat al canvi de nom i més encara de la menció del sexe.

Amb la Instrucció esmentada s’interpreta la Llei que avui apliquem; n’hi haurà prou que se senti del sexe que correspon al nom que sol·liciti, que és de sexe diferent al que resulta de la inscripció es seu naixement, i ho manifesti en document públic davant notari o davant l’encarregat del Registre.

Més delicat és el cas dels menors d’edat, els quals podran també sol·licitar aquest canvi de nom, si bé acompanyats dels seus pares.

No obstant això, si vostè se sent d’un altre sexe, té via lliure per a aquest canvi gràcies a la vigent Llei de 15 de març de 2007 que regula la “rectificació registral de la menció relativa al sexe de les persones” amb certs requisits. Haurà, vostè, de ser major d’edat i no estar discapacitat. En segon lloc ha de ser diagnosticat de disfòria de gènere; això suposa una dissonància entre el sexe inscrit en el registre, és a dir, el seu sexe morfològic, i el sexe sentit per vostè, el que ve a denominar sexe psicosocial. I l’últim requisit és que es tracti mèdicament aquesta disfòria sexual almenys durant dos anys.

Quan entri en vigor la nova Llei del registre civil el 2020, aquesta situació es modificarà, ja que l’Organització Mundial de la Salut ha canviat de criteri i en l’actualitat ja no considera la disfòria sexual com una malaltia, sinó com una “incongruència de gènere “. Per això es tramita una modificació legal que faciliti, fins que entri en vigor la LRC, el canvi de la constància del gènere amb la mera manifestació de la voluntat, fins i tot per als menors d’edat.

En conclusió; que podeu canviar el vostre nom si no s’ajusta al sexe que vostè sent com a propi. I que el canvi legal de la menció del seu sexe en el Registre exigeix ​​alguns requisits, però que en breu podrà igualment canviar-lo amb la seva mera manifestació. Familiaritzeu-vos amb el concepte: “sexe psicosocial”.

CARLOS CALATAYUD CHOLLET

Notari d’Igualada

carloscalatayud@notariado.org

Qui no ha tingut necessitat, en algun moment de la seva vida, de realitzar una gestió quan hem d’absentar-nos? Unes merescudes vacances, una malaltia sobtada, una operació que ens obliga a fer llit, una herència en un poble llunyà, o simplement per no tenir ànims per l’avançada edat.

Però no només les persones tenen aquesta necessitat; en la vida de les empreses resulta igualment necessari atorgar facultats de representació per a determinats actes.

I la solució a aquest problema la tenim en els poders notarials. Són un document públic amb el qual una persona, sigui natural o jurídica, designa a una altra perquè el representi. És redactat i autoritzat pel notari, qui, després de comprovar la identitat de la persona, enumera les facultats que es confereixen a l’apoderat.

Freqüentment compareixen tots dos, poderdant i apoderat, en la meva notària i queden estranyats quan l’apoderat, amb intenció de signar per acceptar aquests poders, es veu exclòs. És un acte unilateral, i això vol dir que la persona o l’empresa confereix el poder sense necessitat d’estar present l’apoderat, ni tan sols és necassari el seu consentiment.

I qualsevol persona que estigui en plena possessió de les seves facultats mentals i sigui major d’edat pot atorgar un poder. N’hi haurà prou de tenir clares les facultats que es volen conferir i identificar-se amb un DNI, o les escriptures de la societat si compareix un administrador.

A més, es podrà revocar en qualsevol moment i davant de qualsevol notari del país, quan hàgim perdut la confiança en la persona apoderada o si ho considerem ja innecessari.

No obstant això, no tots els poders són iguals, de la mateixa manera que les circumstàncies que a cadascú li porten a atorgar-lo no són les mateixes.

Els poders generals permeten a l’apoderat actuar en gairebé tots els àmbits, que de forma enunciativa es determinen en l’escriptura. Poden conferir l’administració de l’íntegre patrimoni d’una persona, incloent la compra i venda d’immobles, la sol·licitud de préstecs, fins i tot hipotecaris, la contractació de personal i el seu acomiadament, la representació davant tota mena d’organismes … És, en suma, el que anomenem els notaris un “poder de ruïna”; ja que, el mal ús del mateix, pot arruïnar el poderdant. Òbviament s’atorguen sempre entre persones de màxima confiança; entre esposos, de pares a (algun) fill … i mai inclouen actes personalíssims (atorgar testament, fer una donació …)

Els poders per a plets, pels quals advocats i procuradors ens representaran davant l’Administració de Justícia.

Els poders especials són els que restringeixen els actes que poden realitzar els apoderats; bé per comprar o vendre un bé, per acceptar una herència … i només podran servir per al que específicament es concreti en el poder.

Qualsevol dels anteriors poden al seu torn tenir limitacions d’un altre tipus. Bé es pot establir el termini de durada, la data en què comencin els seus efectes o en què deixin de tenir-los, determinar un import en euros a què hagi de cenyir-se l’apoderat, etc. La durada del poder serà indefinida si no indiquem el contrari, tenint vigència mentre visqui el poderdant i no ho revoqui, o quan es prevegi la seva validesa no obstant la incapacitat del poderdant.

És, en definitiva, un document summament útil per a la vida diària de persones i societats.

CARLOS CALATAYUD CHOLLET

Notari d’Igualada

carloscalatayud@notariado.org

Dimecres passat va venir a la notaria en Jordi, soci d’una societat limitada formada per 3 socis, volia vendre la seva participació a un amic a qui interessava entrar en la societat, i li oferia una quantitat de diners majors que la que li oferien els seus dos socis en la societat. Em va preguntar si podia vendre-les a aquesta persona que no era soci. Li vaig explicar breument les particularitats de la Llei:

1) Lliure entre socis i a favor de marit, dona o fills i existeixen limitacions en cas de venda a tercers però els estatuts de la societat poden regular  la venda de forma diferent.

2) PROCEDIMENT (excepte regulació estatuts):

a) Comunicació als administradors: cal fer constar número i característiques de les participacions que pretén transmetre, la identitat del comprador i el preu i altres condicions de la transmissió.

b) Ha de consentir-se per la societat en Junta general.

c) La societat només podrà denegar el consentiment si comunica al venedor, per conducte notarial, la identitat d’un o diversos socis o tercers que adquireixin la totalitat de les participacions.

d) El preu de les participacions, forma de pagament i altres condicions de l’operació, seran les convingudes i comunicades a la societat pel soci venedor. És a dir, que la societat no pot establir un preu diferent.

e) Si la societat no respon en 3 mesos comunicant un altre comprador, el soci podrà transmetre les participacions en les condicions comunicades a la societat.

1) Són nul·les les clàusules estatutàries que facin pràcticament lliure la transmissió voluntària de les participacions socials per actes inter vivos: no es pot pactar en els estatuts la llibertat general de venda de les participacions.

2) Són nul·les les clàusules estatutàries per les quals el soci que ofereixi la totalitat o part de les seves participacions quedi obligat a transmetre un nombre diferent  de les ofertes: és a dir, si el Jordi vol vendre les seves 300 participacions, la societat solament pot designar un comprador per les 300, no per 100 per exemple.

3) Pot prohibir-se la transmissió de les participacions? Sí, però només seran vàlides les clàusules que prohibeixin la transmissió voluntària de les participacions socials per actes inter vivos, si els estatuts reconeixen al soci el dret a separar-se de la societat en qualsevol moment.

4) Sí que és possible pactar la prohibició de transmissió voluntària de les participacions per actes inter vivos, durant un període de temps no superior a cinc anys des de la constitució de la societat.

Totes aquestes limitacions es plantegen per la Llei amb la intenció que un estrany mai pugui arribar a prendre el control de la societat, si no és amb el consentiment de tots els socis.

1) La venda de les participacions haurà de constar en document públic.

2) Jordi pot vendre lliurement les seves participacions al preu que pacti amb els seus socis, però a efectes fiscals ha de declarar-se com a valor de venda el major d’aquests casos:

• El valor teòric comptable de les participacions segons el resultat de l’últim balanç tancat.

• El resultat de capitalitzar al 20% la mitjana dels beneficis obtinguts  els 3 últims exercicis tancats.

1) Quins impostos pagarà el venedor, en Jordi? IRPF per la diferència entre preu de venda i preu de compra, en cas de tenir benefici i com a guany patrimonial.

2) Quins impostos pagarà el comprador? La venda de participacions està exempta, excepte en determinats casos que compleixen uns requisits en els quals s’intenti vendre participacions de societats amb immobles en les quals la intenció, segons Hisenda, sigui eludir el pagament d’Impost de Transmissions Patrimonials.

CARLOS JIMÉNEZ FUEYO

Notari d’Igualada

carlosjimenez@notariado.org

Quin ensurt, i cal arreglar els papers com més aviat millor!

Sembla mentida que en els dies que corren encara ens trobem tan sovint en aquesta situació. Persones de totes les edats que pensen que fer testament és com entrar a l’avantsala de la mort.

No obstant això, pocs documents notarials tenen la importància d’un testament, que ben fet, pot solucionar molts problemes i evitar que creixi la discòrdia en el si d’una família.

Sent caut, abans dels 30 anys, tothom hauria d’haver-ho atorgat. Ben diferents són els problemes segons les edats i la situació familiar, però, el que és segur, és que no tenint testament els problemes poden multiplicar-se.

En uns casos, morint un pare jove deixant fills petits, ja que finalment heretarien aquests i el vidu o la vídua podria veure com queda immobilitzat tot o part del patrimoni familiar en mans d’uns nens que no tenen capacitat d’obrar i requeriria, aquest progenitor que ha quedat, de consentiments especials per a cada acte de transcendència

Però si el que mor és una persona gran, pot ser que deixi d’arreglar certs assumptes, com haver ajudat un fill i no als altres, cosa que podria compensar en testament, o quedar, sense més, les coses en proindivís, amb els problemes que pot generar compartir propietats en certs moments o entre certs membres de la família.

Però si no tenim atorgat testament, hem de saber qui heretarà. I és el llibre IV del codi civil de Catalunya el que resol la qüestió, determinant l’ordre per succeir en els seus articles 441 i següents.

En primer lloc heretaran els fills a parts iguals. En defecte d’un fill mort, la seva part la reben els néts, fills o descendents del fill mort. Si amb els fills concorre el vidu o vídua, aquest gaudirà de l’usdefruit de tota l’herència. Hi ha la possibilitat que el vidu canviï l’usdefruit per la quarta part alíquota de l’herència i l’ús de l’habitatge familiar.

A falta de fills o descendents heretarà el cònjuge vidu, sempre que en el moment de la mort no estigui separat judicialment o de fet, o hi hagi interposada demanda per obtenir la nul·litat, separació o divorci, llevat reconciliació. Tenint en compte que els pares del difunt tenen dret a la llegítima en aquest cas.

Quan no hi ha ni descendents ni cònjuge, correspon heretar als pares. Ho faran a parts iguals, i havent mort un d’ells, l’herència li correspondrà al viu. Mancant els pares, els avis, dividint l’herència per línies i dins d’aquestes, per caps.

Encara preveu més possibilitats la llei: que no quedi ningú dels anteriors. És el cas de la persona que es manté soltera i no té ni fills ni pares. És llavors quan els germans heretarien a parts iguals per dret propi. Si hi ha faltat un dels germans amb fills, la part d’aquest passarà a aquests nebots del difunt per dret de representació. I quedant només nebots, heretaran tots ells, però en aquest cas repartint l’herència per caps.

Finalment els altres parents col·laterals fins al quart grau dividint l’herència per caps. I quan ja no queda ningú a qui trucar, poden endevinar qui té l’interès en l’herència …. l’administració.

CARLOS CALATAYUD CHOLLET

Notari d’Igualada

carloscalatayud@notariado.org