Parlem amb Carlos Jiménez Fueyo, notari d’Igualada

Pia Prat

Aquests dies a la notaria, moltes persones ens han consultat sobre si les notaries estan obertes o no. El Govern va ordenar que havíem d’obrir, encara que amb cita prèvia i per a la signatura només de documents personals de caràcter urgent i inajornables (testaments, herències, alguna compravenda)… i préstecs a empreses, evitant les consultes presencials i prohibint els desplaçaments del notari a hospitals, residències, etc. Ens pregunten moltes persones sobre la necessitat de fer testament i sempre els diem el mateix, que és un document molt important en la vida d’una persona i cal pensar-ho tranquil·lament, de manera pausada per ordenar de la millor manera la nostra herència i evitar, en la mesura que sigui possible, els conflictes futurs entre els nostres hereus. Ha sorgit, davant la dificultat de desplaçaments, la possiblidad dels anomenats testaments hològrafs (escrits i signats pel mateix testador de puny i lletra), que era una especialitat pràcticament extingida fins a aquests dies.

Què és un testament hològraf?
Un testament hològraf és un testament escrit de puny i lletra pel testador, on ha d’aparèixer com a mínim la data i lloc, signatura i l’anomenada “institució d’hereu” que consisteix bàsicament en la persona/s a qui vol deixar-se els béns.

És vàlid el testament hològraf?
Sí que és vàlid però només ha d’utilitzar-se per a casos d’extrema urgència en què no és possible trobar un notari, ja que tenen diversos desavantatges:

1) Pot haver-hi errors en redactar-se i ser nul.

2) Una vegada morta aquesta persona ha de portar-se a la notaria perquè se li doni validesa amb una sèrie de proves, incloent publicacions en diaris. 3) Lògicament es té el risc de pèrdua o destrucció.

Als Estats Units hi ha hagut un gran debat per una persona que pensava que es moria i va escriure el seu testament en un paper, però es va recuperar i, en morir dos anys més tard, es preguntaven si aquest testament era vàlid o no, perquè no havia anat al notari a fer un testament normal. Aquí seria el mateix?
Sí que seria vàlid, però és poc aconsellable ja que si no compleix els requisits del Codi Civil serà nul, a més d’obligar els hereus a portar-ho al notari (antigament al Jutjat) per demostrar la seva validesa i ésser un procés molt lent de diversos mesos. S’aconsella únicament per a casos d’extrema gravetat i si se supera la malaltia convertir-ho en un testament notarial normal per tot el que s’ha exposat.

Quina és la importància dels testimonis en un testament?
A Catalunya no està previst com sí que apareixen en altres zones el testament en perill de mort (davant testimonis) o el signat en risc d’epidèmia, però al ser el Codi Civil català molt modern (del 2008) es va pensar que no valia la pena mantenir-ho, la qual cosa suposa que en aquesta pandèmia no puguem utilitzar-ho.

En aquest moments convulsos, amb molta gent que va a urgències, els han demanat algun cas per dictar les últimes voluntats?
Clar, vam estar uns dies abans del confinament a la UCI de l’hospital d’Igualada per a la signatura d’un testament complicat, solem anar molt a l’hospital per signar poders o testaments encara que des de les notaries sempre aconsellem fer testament molt abans d’arribar a una situació tan complicada. El testament ha de pensar-se en circumstàncies normals i no haver d’arribar a l’extrem d’acordar-se en els últims moments d’una vida.

La gent gran canvia molt el seu testament a mida que veuen que s’acosta la seva mort?
Hi ha qui fa un i ja no ho canvia, i qui ho modifica cada 6 mesos. Hi ha pares que no se senten atesos pels seus fills i prefereixen premiar a aquells que estan més pendents d’ells, encara que a vegades pugui semblar injust vist des de fora.

Les famílies properes influeixen molt en aquests canvis?
Depèn de cada persona, hi ha persones que són més influenciables i potser canviïn aquest testament per les pressions d’algun fill/filla, encara que no oblidem que al cap i a la fi cadascú fa amb el seu el que vol.

Com s’asseguren vostès que tenen el ple ús de les seves facultats i que no estan condicionats pel seu entorn?
A més de la conversa prèvia que té el testador/a amb l’oficial de la notaria que ajuda a preparar el testament segons el que desitja, el dia de la signatura el notari es queda tot sol amb el testador per evitar intents d’influències d’algun familiar, i se li fan preguntes sobre el dia a dia per avaluar que realment sap què signarà, i confirmar que es troba en plenes facultats psíquiques. El problema és que no sempre ve la gent a testar quan toca, i moltes vegades hem hagut de dir no a la signatura d’un testament ja que la persona que havia de signar no sabia ni el seu nom o el dels seus familiars més propers, la qual cosa obliga al notari, per descomptat, a no signar.

Hi ha molts casos de desheretament?
Per a desheredar a una persona cal:

1) En el testament explicar el motiu pel qual es deshereta, que només pot ser un dels quals exigeix el Codi Català.

2) Que realment es compleixi aquest motiu.

3) Que si el desheretat va al Jutjat es pugui demostrar que és cert aquest motiu pels hereus, no ha de provar-lo el desheretat.

I de gent que demana la legítima? Quin paper hi juga el notari i el jutjat?
Si es demana la legítima (1/4 part dels béns del mort a dividir entre el nombre de fills, heretin o no), hi ha dues opcions:

1) Es posen d’acord i acudeixen a la notaria al lliurament de la quantitat pactada.

2) No hi ha acord, i el Jutge decideix la quantitat a lliurar depenent de diversos factors (valor de pisos, comptes, donacions prèvies, etc).
Hi ha moltes donacions en vida a cuidadors o establiments d’acollida?
En vida són pràcticament inexistents, ja que solem dissuadir a qui ve amb aquesta idea a la notaria i els diem d’esperar a la defunció via testament en cas de voler seguir amb la idea.

Es donen més casos en herències?
En herències passa de tant en tant. Hi ha persones majors que se senten abandonats pels seus familiars, i al cap dels anys desenvolupen una relació molt propera amb els seus cuidadors. Ens ha passat algunes vegades, però si aquesta persona està en plenes facultats mentals, després d’assegurar-nos perfectament que aquesta és la seva voluntat al final el que fem és redactar el seu testament ja que els béns són seus.

Com influeix la fiscalitat en aquests casos?
A Catalunya, l’Impost de Successions a familiars directes fa que pràcticament no es pagui en les herències més comunes. Una altra cosa és la plusvàlua municipal que sí que és un impost important cas d’haver tingut la propietat molts anys el mort. Quan hereta un estrany a la família o un familiar més llunyà (nebot, cosí) l’impost és molt, molt elevat.

Quins consells donaria a la gent per planificar una transició patrimonial ordenada?
Reflexionar sobre què considerin el millor repartiment possible entre els seus familiars, s’assessorin degudament sobre les conseqüències fiscals, i evitar d’aquesta manera el major nombre de problemes entre els fills quan faltin. No fer testament o fer-ho sense pensar-ho bé pot ocasionar molts problemes, i sovint la ruptura de relacions entre germans.

Enllaç: http://veuanoia.cat/parlem-amb-carlos-jimenez-fueyo-notari-digualada/