Donar poders a les SL: Sí o no? Necessaris o arriscats?

Un dubte habitual en les empreses familiars és si donar, o no, poders a persones de confiança. És clar que en les empreses grans aquest problema no existeix, ja que és necessari tenir diferents apoderats, però en les empreses familiars existeix el risc d’una malaltia greu o mort de l’administrador únic i l’empresa es quedaria sense capacitat per seguir la seva marxa normal, ja que no es poden signar contractes, transferències, préstecs, leasing o qualsevol document necessari per a l’activitat ordinària de l’empresa.

Aquests poders signats davant de notari s’han d’atorgar amb les cauteles necessàries, ja que en alguns casos no es té prou confiança en els apoderats, encara que siguin familiars del soci únic, però els riscos de deixar l’empresa inoperativa superen els problemes que poden tenir aquests poders si es redacten correctament o amb apoderats de màxima confiança.

1) Quins poders es poden signar? Els poders generals inclouen múltiples facultats, com ara vendre immobles, prendre diners a préstec, relacionar-se amb l’Administració, entre altres; els anomenats mercantils, per al dia a dia de la societat, sense les facultats de vendre immobles i signar préstecs; i els especials, que són només per a actes concrets de caire laboral, fiscal, vendre un pis concret, o un préstec determinat

2) A favor de qui s’atorguen? Es pot apoderar a qualsevol persona, ja sigui familiar, amic, etc. És molt important no apoderar persones amb les quals no hi hagi una absoluta confiança respecte a que realitzarà l’encàrrec de forma correcta, ja que amb els poders generals, SI NO S’UTILITZEN DEGUDAMENT, poden arruïnar a qui ha donat el poder. A les notaries aquests poders es coneixen col·loquialment com “poders de ruïna”, doncs són uns poders que, en cas de no utilitzar-se adequadament, poden ser molt perillosos. En la pràctica s’atorguen a favor dels fills, entre cònjuges i parelles i, de vegades, entre germans.

3) Quants apoderats poden haver-hi? Es pot fer un poder a favor d’una o diverses persones. En cas d’haver-hi diverses persones apoderades, aquests apoderats ho poden ser de forma solidària, és a dir, podran signar de forma individual, o de forma mancomunada, és a dir, hauran de firmar tots els apoderats conjuntament. Cada cas és diferent. Pot signar-se, per exemple, un poder a favor de tres fills, que només podrà utilitzar-se si signen dos alhora o fins i tot els tres, o bé que cada fill pugui signar individualment.

4) Quines facultats comprèn? Per a qualsevol acte amb transcendència patrimonial, com treure diners del banc, fer transferències, comprar i vendre pisos, realitzar gestions a Hisenda, Seguretat Social, Ajuntaments, Generalitat, Correus…

5) Es pot anul·lar? Sí, acudint al notari perquè es revoqui formalment i d’aquesta manera: a) Es notifica a l’apoderat que no pot utilitzar-ho més. b) Es pren nota en el Protocol notarial, impedint que s’estenguin noves còpies del poder. c) Es demana a l’apoderat la devolució de l’escriptura perquè no pugui seguir fent-ne ús.

6) Quina durada té? Mentre no s’anuŀli el poder, dura indefinidament; a les notaries sovint utilitzem poders generals signats fa 20 anys.

Parelles de fet (part 2)

Guarda i custòdia dels fills en la parella de fet
S’apliquen les mateixes normes que per al cas de les parelles casades, essent la norma general la custòdia compartida, llevat que la protecció de l’interès superior del menor requereixi una altra fórmula.

Ús de l’habitatge després del trencament de la unió de fet
Els convivents en parella estable poden acordar l’atribució a un d’ells de l’ús de l’habitatge familiar, amb el seu parament domèstic, per satisfer en la part que sigui pertinent els aliments dels fills comuns que convisquin amb el beneficiari de l’ús o l’eventual prestació d’aliments d’aquest.

Si no hi ha acord o si aquest no és aprovat, en el cas que els convivents tinguin fills comuns, l’autoritat judicial pot atribuir l’ús de l’habitatge familiar amb subjecció a les regles pertinents.

Pensió d’aliments després de la ruptura de la unió de fet
Si la parella estable s’extingeix en vida dels convivents, qualsevol dels convivents pot reclamar a l’altre una prestació d’aliments, si la necessita per atendre adequadament la seva sustentació, en qualsevol dels casos següents:

a) Si la convivència ha reduït la capacitat del sol·licitant d’obtenir ingressos.

b) Si té la guarda de fills comuns, en circumstàncies en què la seva capacitat d’obtenir ingressos quedi disminuïda.

Compensació econòmica per raó del treball després del trencament de la unió de fet
Si un convivent ha treballat per a la llar substancialment més que l’altre o ha treballat per a l’altre sense retribució o amb una retribució insuficient, tindrà dret a una compensació econòmica, sempre que en el moment del cessament de la convivència l’altre hagi obtingut un increment patrimonial superior, d’acord amb les regles que regeixen per al matrimoni.

Permís retribuït per unió en parella
En determinats convenis col·lectius o contractes de treball de forma individualitzada es reconeix el permís laboral de 15 dies per constituir-se en parella de fet.

Parelles de fet (part 1)

Qui hereta en una parella de fet si hi ha testament fet pel causant?
Heretaran la propietat dels béns la persona o persones que designi el causant en el seu testament, independentment de si són fills, parella o, fins i tot, una persona estranya.

Qui hereta en una parella de fet si no hi ha testament fet pel causant?
Si hi ha fills del difunt (encara que no siguin de la parella) heretaran els fills, i la seva parella obtindrà l’usdefruit mentre visqui (independentment que en un futur pugui conviure o casar-se amb una altra persona). Si no hi ha fills, heretarà la parella (sempre que es pugui acreditar aquesta unió).

Si la seva parella no és l’hereva, ha d’abandonar l’habitatge quan mori el causant?
A Catalunya existeix el conegut com “any de plor” o any de viduïtat, pel qual durant l’any següent a la mort, el supervivent té dret a continuar usant l’habitatge conjugal i a ser alimentat a càrrec del patrimoni, d’acord amb el nivell de vida que havien mantingut els cònjuges.

Qui té dret als objectes personals del difunt?
En el cas de parelles de fet legalment acreditades li correspon la propietat de la roba, del mobiliari i dels estris que formen el parament de l’habitatge conjugal, llevat que els hagi llegat en testament a una altra persona. No s’aplica als objectes artístics o històrics, ni als objectes de valor extraordinari.

Què significa la quarta vidual?
És un dret del supervivent quan, amb els béns propis, o els rebuts per herència, no tingui recursos econòmics suficients per satisfer les seves necessitats, tenint dret a obtenir en la successió del convivent premort la quantitat que sigui necessària per atendre-les, fins a un màxim de la quarta part de l’actiu hereditari líquid. Es té en compte el nivell de vida que gaudia durant la convivència, la seva edat, l’estat de salut, els salaris o rendes que s’estiguin percebent, etc.

Pensió de viduïtat en la parella de fet o parella estable
Es requereix:

1) Inscripció al Registre de parelles estables o constituït davant de Notari (dos anys abans a la data de mort del causant, com a mínim).

2) Acreditar una convivència ininterrompuda de 5 anys (mitjançant el certificat d’empadronament).

IRPF i declaració conjunta
Segons la normativa estatal, en les parelles de fet, només un dels seus membres pot formar unitat familiar amb tots els seus fills menors o majors incapacitats judicialment. L’altre membre de la parella ha de fer la declaració de forma individual.

Règim econòmic
No hi ha règim pròpiament dit, així que les parelles de fet tenen una total llibertat i poden pactar el règim econòmic que prefereixin, ja sigui separació de béns o guanys, fins i tot poden adquirir béns amb pacte de supervivència, cas en el qual el que mori primer dels dos la seva meitat anirà directament a l’altre membre de la parella. Llevat que es pacti el contrari, cadascun dels membres de la parella disposa dels seus propis béns, de forma similar al règim de separació de béns.

Autorització de residència per a estrangers:
La constitució d’una parella de fet i la seva inscripció en el Registre de Parelles de Fet de Catalunya, sempre que un dels membres sigui ciutadà de la Unió Europea, atorga a aquest el dret que la seva parella, estranger no europeu, resideixi i treballi regularment a Catalunya.