Mes: octubre de 2021

La setmana passada va venir a la notaria en Joan, preocupat per l’Impost de Successions que haurà de pagar quan mori el seu pare, ja que té una empresa familiar de fa vàries generacions i es va quedar espantat pensant en la important quantitat d’impostos a pagar. Li vaig explicar que hi ha una reducció específica per a la transmissió mortis causa, complint una sèrie de requisits:

1) La reducció pot arribar al 95% del valor de les participacions: és a dir que si l’empresa es valora en 3 milions d’euros, a l’efecte de l’Impost de Successions tindria un valor de 150.000.

2) No pot tenir com a activitat principal la gestió de patrimoni immobiliari (és a dir, no estan bonificades en l’Impost de Successions les denominades «societats patrimonials» i sí que estan incloses «les societats hòlding», sempre que compleixin una sèrie de requisits).

3) Que la participació del mort sigui almenys el 5% individualment o el 20% computat conjuntament amb el cònjuge, descendents o ascendents.

4) Que el causant hagi exercit funcions de direcció en l’empresa i hagi percebut per aquesta tasca almenys el 50% de la totalitat dels rendiments d’activitats econòmiques. En cas d’estar jubilat el mort, podria complir-se aquest requisit si la seva participació en la societat és almenys, del 20% computat amb parents fins a tercer grau i que, dins d’aquest perímetre, un d’ells sigui retribuït per funcions de direcció en l’entitat. És a dir, que el fill hereu sigui el que exerceixi funcions de direcció efectiva en l’empresa.

No n’hi ha prou amb el nomenament de conseller i la seva signatura en les decisions indelegables del Consell d’Administració, sinó l’exercici real de funcions de direcció en el dia a dia.

5) Manteniment de les participacions o accions durant 5 anys des de la defunció, tret que al seu torn l’adquirent mori en aquest termini. Si s’incompleix caldrà liquidar el que s’hagi deixat d’ingressar en el seu moment.

6) S’aplica sobretot el valor de l’empresa? No, aquesta reducció s’aplica només sobre un determinat percentatge, atesa l’activitat empresarial desenvolupada i el valor dels béns afectes i no afectes a aquesta activitat. Es fan uns càlculs en raó de la proporció existent entre els actius necessaris per a l’exercici de l’activitat empresarial o professional, minorats en l’import dels deutes derivats d’aquesta, i el valor del patrimoni net de cada entitat. La idea injusta subjacent és que sota la transmissió dels béns que formen part de l’empresa familiar no s’incloguin una sèrie de béns que no estiguin afectes, eludint-se així el pagament de l’impost que correspondria a aquesta adquisició de béns.

És una pregunta que solen fer molts clients, i que lògicament depèn de les circumstàncies de cadascun.

En els anys del boom immobiliari el 99% dels préstecs hipotecaris eren a interès variable i quan signàvem en la notària un préstec a interès fix pensàvem que era un unicorn.

1) Quina és la diferència entre un interès fix i un variable?

• L’interès fix, es manté constant durant tota la hipoteca, des del primer any a l’últim passi el que passi en l’economia mundial.

• L’interès variable està vinculat a un índex de referència (avui l’euríbor). Per tant, si aquest índex puja, l’interès augmenta, mentre que si baixa, l’interès disminueix.

2) Avantatge d’interès fix: és una quota segura ja que sabré sempre què he de pagar, ja que sol ser un tipus d’interès per exemple del 2,5% amb bonificacions per domiciliar nòmina o tenir una assegurança de vida. Per això sé que pagaré 530 euros cada mes des del primer a l’últim i en cas de complir aquests requisits addicionals tindré una quota de 470 euros.
En els anys del boom un dels problemes més greus va ser la pujada de l’Euribor, incrementant molt les quotes a pagar, ofegant a moltes famílies.

3) Problema interès fix: en el curt termini es paga una quota major que en variable, ja que òbviament és més alt l’interès.

4) Avantatge interès variable: Si l’Euribor no puja la quota és més barata, amb la qual cosa hi ha un estalvi especialment en els primers anys del préstec que és quan es paguen més interessos.

5) Problema interès variable: molt més arriscat ja que 30 anys són molts anys i és probable que abans o després pugi l’Euribor, i la nostra quota pot pujar de 450 euros a 600, per exemple.

6) Quina hipoteca és millor? Si els ingressos són molt elevats en proporció al préstec pot interessar variable per a amortitzar entre 10-15 anys.

Si el que un vol és tranquil·litat sabent que no l’afectarà la pujada de l’Euribor és millor un interès fix.

Particularment penso que en cas d’hipotecar l’habitatge familiar i amb uns ingressos normals val la pena l’interès fix ja que la diferència en quota és petita, al contrari del boom immobiliari en què era exagerada aquesta diferència.

Algunes persones, a vegades venen a preguntar-nos a la notaria sobre la possibilitat de fer un testament que no pugui canviar-se. Això va contra l’essència pròpia del testament, ja que per naturalesa sempre pot modificar-se, fins a l’últim dia de la vida d’una persona (sempre que tingui capacitat, clar).

En alguns supòsits, els pactes successoris poden ser molt útils: per exemple en cas d’empreses familiars (per a afavorir al fill que ha estat molts anys ajudant als seus pares en la marxa de l’empresa familiar i vol assegurar-se que el seu treball serà recompensat quan faltin els seus progenitors).

O en casos que un fill farà reformes importants en un habitatge propietat dels seus pares i té por que tots els diners invertits en les obres els perdi si l’hi deixen en herència a un altre germà.

Fins i tot quan un fill cuida de la seva mare anciana durant molts anys i com a premi li deixen el seu habitatge, evitant canvis de voluntat d’última hora, poc abans de morir.

Quines són les seves característiques?

1) Es firma per dues o més persones pactant la successió per causa de mort de qualsevol d’elles, a diferència del testament, que és individual.

2) Només es pot atorgar per familiars (matrimonis, parelles de fet, fills, germans, cosins, etc.), no podent atorgar-se per persones estranyes entre si, sense vincle.

3) Pot fer-se de tota l’herència o d’únicament béns concrets (un habitatge, participacions d’una societat limitada).

4) Forma en escriptura pública davant notari.

5) Poden fer-se constar al Registre de la Propietat, amb l’avantatge d’evitar transmissions d’un immoble inclòs en el pacte, ja que es sol limitar la possibilitat de venda dels béns objecte del pacte si no hi ha consentiment de l’altre firmant.

6) Només poden modificar-se de mutu acord per tots els atorgants, és a dir, no és possible modificar-los unilateralment, tret de causes molt greus i taxades legalment (maltractaments, incompliment de les càrregues, etc.).

7) Pot fer-se amb transmissió de la propietat en el mateix moment dels béns o reservar-se pel moment de la defunció (el més habitual per temes fiscals).?

La setmana passada van venir a la notaria Daniel i Judit per a plantejar-me un dubte sobre els impostos que haurien de pagar en vendre Daniel les seves participacions socials de la SL de la qual és soci a Judit, i els vaig explicar breument:

A) Venedor:
• Tributa segons el benefici que obtingui, és a dir, que si ven per 20.000 euros participacions comprades per 4000, haurà tingut un benefici de 16.000 euros sent el tipus fins a 6.000€ del 19%. De 6.000€ fins a 50.000€, el 21% i a partir de 50.000€, el 23%.

Segons l’article 37 de la Llei de l’IRPF, i per a evitar fraus, obliga al fet que el valor de l’escriptura de transmissió no podrà ser inferior a:

a) El valor del patrimoni net que correspongui als valors transmesos resultant del balanç corresponent a l’últim exercici tancat amb anterioritat a la data de la meritació de l’Impost.

b) El resultat de capitalitzar al 20% la mitjana dels últims tres exercicis.

És molt freqüent en les escriptures posar com a valor de transmissió el valor nominal i així no tributar les plusvàlues el venedor, però aquesta pràctica incorrecta es revisa contínuament per Hisenda.

B) COMPRADOR:
La venda de participacions socials està exempta de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials.

No obstant això, i també per a evitar que es vengui un immoble i no pagar impostos sí que estan subjectes i tributen per ITP al 10% a Catalunya:

a) Las transmisiones de participaciones socials de societats en les quals s’obtingui el control d’aquesta societat i l’actiu de la qual estigui format en almenys el 50 per cent per immobles que no estiguin afectes a activitats empresarials o professionals.

b) Les transmissions de participacions socials que hagin estat rebudes per les aportacions de béns immobles realitzades en la constitució de societats o ampliació de capital social, sempre que que entre la data d’aportació i la de transmissió no hagués transcorregut un termini de tres anys.

Aquest 3 de setembre de 2021 va entrar en vigor el Decret llei 19/2021 de la Generalitat pel qual s’adapta el Codi Civil de Catalunya a la reforma del procediment de modificació judicial de la capacitat.

La Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, aprovada a Nova York el 13 de desembre de 2006 per l’Assemblea General de Nacions Unides, estableix que les persones amb qualsevol discapacitat han de gaudir de tots els drets humans i les llibertats fonamentals.

La supressió de la modificació judicial de la capacitat implica una nova concepció de la capacitat jurídica de la persona, ja que aquesta Convenció internacional estableix, en l’article 12, que cal reconèixer a totes les persones amb discapacitat la capacitat jurídica en igualtat de condicions respecte al conjunt dels ciutadans, en tots els aspectes de la vida, i que les persones amb discapacitat han de tenir accés a les mesures de suport que puguin precisar per a exercir aquesta capacitat jurídica.

1) A partir del 3 de setembre de 2021 la tutela, curatela i pàtria potestat prorrogada o rehabilitada no podrà constituir-se en relació a les persones majors d’edat.

2) L’Assistència reemplaça a Catalunya a la tutela, curatela, potestats parentals prorrogades i rehabilitades.

3) La persona major d’edat pot sol·licitar la designació d’una o més persones que l’assisteixin, si la necessita per a exercir la seva capacitat jurídica en condicions d’igualtat, mitjançant

a) l’atorgament d’una escriptura pública notarial o
b) d’acord amb el procediment de jurisdicció voluntària per a la provisió de mesures judicials de suport a les persones amb discapacitat.

4) També poden demanar la designació judicial de l’assistència les persones legitimades per la Llei de la jurisdicció, en cas que no s’hagi constituït prèviament de manera voluntària, i sempre que no hi hagi un poder preventiu en vigor.

5) L’exercici de les funcions d’assistència s’ha de correspondre amb la dignitat de la persona i ha de respectar els seus drets, voluntat i preferències.

6) Quan la persona assistida no pugui expressar la seva voluntat i preferències, i no hagi atorgat el document a què fa referència l’article 226-3, la designació de la persona que presta l’assistència s’ha de basar en la millor interpretació de la seva voluntat i de les seves preferències, d’acord amb la seva trajectòria vital, les seves manifestacions prèvies, la informació amb la qual compten les persones de confiança.

7) Les persones amb la capacitat modificada judicialment, els progenitors que tenen la potestat parental prorrogada o rehabilitada i les persones que exerceixen càrrecs tutelars o de curatela poden sol·licitar en qualsevol moment la revisió de les mesures que s’hagin establert per a adaptar-les a la supressió de la modificació judicial de la capacitat i aplicar, si escau, el règim d’assistència del Codi civil de Catalunya.

8). En cas de no existir aquesta sol·licitud, la revisió l’ha de realitzar d’ofici l’autoritat judicial en un termini màxim de 3 anys des de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei.

9) En el termini de dotze mesos des de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei, el Govern ha de presentar un projecte de llei de modificació del Codi civil de Catalunya en matèria de suports a l’exercici de la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat.