Si el meu fill/a no em parla, he de deixar-li alguna cosa en herència?

És una pregunta molt habitual a la nostra notaria. La setmana passada va venir a la notaria la Mireia, per explicar-me que porta molt de temps volent fer testament, ja que té tres fills, i amb un d’ells no té cap contacte des de fa més de deu anys. En aquest temps ella i el seu marit s’han fet més grans, han estat malalts i a l’hospital diverses vegades, i mai n’han tingut notícies, ni dels seus néts.

Em pregunta com es pot fer per no deixar-li res, ni tan sols el mínim legal (la legítima), així que passo a explicar-li la regulació del desheretament a Catalunya.

Com es pot desheretar un fill a Catalunya?
S’ha de fer davant de Notari, en testament o pacte successori.

En quins casos es pot fer?
Només es pot basar en alguna de les causes que regula el Codi Civil de Catalunya, i les més habituals de totes elles són:

– El maltractament greu al testador, al seu cònjuge o convivent en parella estable, o als ascendents o descendents del testador.

– L’absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, si és per una causa exclusivament imputable al legitimari.

Què entenen els Tribunals per absència manifesta i continuada de relació familiar?
Ha de ser una absència de relació coneguda pel cercle proper d’amistats i família, i durant un període llarg (d’anys, no de mesos). No n’hi ha prou amb un empipament puntual que hagi provocat perdre el contacte durant uns mesos. Els Tribunals també tenen en compte indicis com no convidar a les noces del fill, no assistir al funeral del cònjuge del causant o no deixar veure a un nét.

Qui ha de demostrar que no hi ha relació familiar i, a més, que és per culpa del seu fill?
Si s’arriba als Tribunals, la càrrega de la prova correspon als hereus nomenats en testament (per exemple altres fills), que hauran de demostrar davant del jutge que realment no ha existit relació i que ha estat per culpa del fill, i no de la Mireia. Cal acudir a declaracions de testimonis, comunicacions per carta, missatges de telèfon, etc., per tal de determinar qui té raó.

I si el jutge considera que el desheretament no és legal, per no complir la causa?
Llavors tindrà dret el fill de la Mireia a cobrar la llegítima, que a Catalunya és una quarta part dels béns a dividir entre tots els fills. Si hi ha 3 fills seria, per tant, una dotzena part dels béns.

I si es reconcilien la Mireia i el seu fill després de fer testament i no li dóna temps o no se’n recorda de canviar-ho?
Es considera que el desheretament es té per no posat.