Categoria: Sense categoria

Un dubte habitual en les empreses familiars és si donar, o no, poders a persones de confiança. És clar que en les empreses grans aquest problema no existeix, ja que és necessari tenir diferents apoderats, però en les empreses familiars existeix el risc d’una malaltia greu o mort de l’administrador únic i l’empresa es quedaria sense capacitat per seguir la seva marxa normal, ja que no es poden signar contractes, transferències, préstecs, leasing o qualsevol document necessari per a l’activitat ordinària de l’empresa.

Aquests poders signats davant de notari s’han d’atorgar amb les cauteles necessàries, ja que en alguns casos no es té prou confiança en els apoderats, encara que siguin familiars del soci únic, però els riscos de deixar l’empresa inoperativa superen els problemes que poden tenir aquests poders si es redacten correctament o amb apoderats de màxima confiança.

1) Quins poders es poden signar? Els poders generals inclouen múltiples facultats, com ara vendre immobles, prendre diners a préstec, relacionar-se amb l’Administració, entre altres; els anomenats mercantils, per al dia a dia de la societat, sense les facultats de vendre immobles i signar préstecs; i els especials, que són només per a actes concrets de caire laboral, fiscal, vendre un pis concret, o un préstec determinat

2) A favor de qui s’atorguen? Es pot apoderar a qualsevol persona, ja sigui familiar, amic, etc. És molt important no apoderar persones amb les quals no hi hagi una absoluta confiança respecte a que realitzarà l’encàrrec de forma correcta, ja que amb els poders generals, SI NO S’UTILITZEN DEGUDAMENT, poden arruïnar a qui ha donat el poder. A les notaries aquests poders es coneixen col·loquialment com “poders de ruïna”, doncs són uns poders que, en cas de no utilitzar-se adequadament, poden ser molt perillosos. En la pràctica s’atorguen a favor dels fills, entre cònjuges i parelles i, de vegades, entre germans.

3) Quants apoderats poden haver-hi? Es pot fer un poder a favor d’una o diverses persones. En cas d’haver-hi diverses persones apoderades, aquests apoderats ho poden ser de forma solidària, és a dir, podran signar de forma individual, o de forma mancomunada, és a dir, hauran de firmar tots els apoderats conjuntament. Cada cas és diferent. Pot signar-se, per exemple, un poder a favor de tres fills, que només podrà utilitzar-se si signen dos alhora o fins i tot els tres, o bé que cada fill pugui signar individualment.

4) Quines facultats comprèn? Per a qualsevol acte amb transcendència patrimonial, com treure diners del banc, fer transferències, comprar i vendre pisos, realitzar gestions a Hisenda, Seguretat Social, Ajuntaments, Generalitat, Correus…

5) Es pot anul·lar? Sí, acudint al notari perquè es revoqui formalment i d’aquesta manera: a) Es notifica a l’apoderat que no pot utilitzar-ho més. b) Es pren nota en el Protocol notarial, impedint que s’estenguin noves còpies del poder. c) Es demana a l’apoderat la devolució de l’escriptura perquè no pugui seguir fent-ne ús.

6) Quina durada té? Mentre no s’anuŀli el poder, dura indefinidament; a les notaries sovint utilitzem poders generals signats fa 20 anys.

Guarda i custòdia dels fills en la parella de fet
S’apliquen les mateixes normes que per al cas de les parelles casades, essent la norma general la custòdia compartida, llevat que la protecció de l’interès superior del menor requereixi una altra fórmula.

Ús de l’habitatge després del trencament de la unió de fet
Els convivents en parella estable poden acordar l’atribució a un d’ells de l’ús de l’habitatge familiar, amb el seu parament domèstic, per satisfer en la part que sigui pertinent els aliments dels fills comuns que convisquin amb el beneficiari de l’ús o l’eventual prestació d’aliments d’aquest.

Si no hi ha acord o si aquest no és aprovat, en el cas que els convivents tinguin fills comuns, l’autoritat judicial pot atribuir l’ús de l’habitatge familiar amb subjecció a les regles pertinents.

Pensió d’aliments després de la ruptura de la unió de fet
Si la parella estable s’extingeix en vida dels convivents, qualsevol dels convivents pot reclamar a l’altre una prestació d’aliments, si la necessita per atendre adequadament la seva sustentació, en qualsevol dels casos següents:

a) Si la convivència ha reduït la capacitat del sol·licitant d’obtenir ingressos.

b) Si té la guarda de fills comuns, en circumstàncies en què la seva capacitat d’obtenir ingressos quedi disminuïda.

Compensació econòmica per raó del treball després del trencament de la unió de fet
Si un convivent ha treballat per a la llar substancialment més que l’altre o ha treballat per a l’altre sense retribució o amb una retribució insuficient, tindrà dret a una compensació econòmica, sempre que en el moment del cessament de la convivència l’altre hagi obtingut un increment patrimonial superior, d’acord amb les regles que regeixen per al matrimoni.

Permís retribuït per unió en parella
En determinats convenis col·lectius o contractes de treball de forma individualitzada es reconeix el permís laboral de 15 dies per constituir-se en parella de fet.

Qui hereta en una parella de fet si hi ha testament fet pel causant?
Heretaran la propietat dels béns la persona o persones que designi el causant en el seu testament, independentment de si són fills, parella o, fins i tot, una persona estranya.

Qui hereta en una parella de fet si no hi ha testament fet pel causant?
Si hi ha fills del difunt (encara que no siguin de la parella) heretaran els fills, i la seva parella obtindrà l’usdefruit mentre visqui (independentment que en un futur pugui conviure o casar-se amb una altra persona). Si no hi ha fills, heretarà la parella (sempre que es pugui acreditar aquesta unió).

Si la seva parella no és l’hereva, ha d’abandonar l’habitatge quan mori el causant?
A Catalunya existeix el conegut com “any de plor” o any de viduïtat, pel qual durant l’any següent a la mort, el supervivent té dret a continuar usant l’habitatge conjugal i a ser alimentat a càrrec del patrimoni, d’acord amb el nivell de vida que havien mantingut els cònjuges.

Qui té dret als objectes personals del difunt?
En el cas de parelles de fet legalment acreditades li correspon la propietat de la roba, del mobiliari i dels estris que formen el parament de l’habitatge conjugal, llevat que els hagi llegat en testament a una altra persona. No s’aplica als objectes artístics o històrics, ni als objectes de valor extraordinari.

Què significa la quarta vidual?
És un dret del supervivent quan, amb els béns propis, o els rebuts per herència, no tingui recursos econòmics suficients per satisfer les seves necessitats, tenint dret a obtenir en la successió del convivent premort la quantitat que sigui necessària per atendre-les, fins a un màxim de la quarta part de l’actiu hereditari líquid. Es té en compte el nivell de vida que gaudia durant la convivència, la seva edat, l’estat de salut, els salaris o rendes que s’estiguin percebent, etc.

Pensió de viduïtat en la parella de fet o parella estable
Es requereix:

1) Inscripció al Registre de parelles estables o constituït davant de Notari (dos anys abans a la data de mort del causant, com a mínim).

2) Acreditar una convivència ininterrompuda de 5 anys (mitjançant el certificat d’empadronament).

IRPF i declaració conjunta
Segons la normativa estatal, en les parelles de fet, només un dels seus membres pot formar unitat familiar amb tots els seus fills menors o majors incapacitats judicialment. L’altre membre de la parella ha de fer la declaració de forma individual.

Règim econòmic
No hi ha règim pròpiament dit, així que les parelles de fet tenen una total llibertat i poden pactar el règim econòmic que prefereixin, ja sigui separació de béns o guanys, fins i tot poden adquirir béns amb pacte de supervivència, cas en el qual el que mori primer dels dos la seva meitat anirà directament a l’altre membre de la parella. Llevat que es pacti el contrari, cadascun dels membres de la parella disposa dels seus propis béns, de forma similar al règim de separació de béns.

Autorització de residència per a estrangers:
La constitució d’una parella de fet i la seva inscripció en el Registre de Parelles de Fet de Catalunya, sempre que un dels membres sigui ciutadà de la Unió Europea, atorga a aquest el dret que la seva parella, estranger no europeu, resideixi i treballi regularment a Catalunya.

És una pregunta molt habitual a la nostra notaria. La setmana passada va venir a la notaria la Mireia, per explicar-me que porta molt de temps volent fer testament, ja que té tres fills, i amb un d’ells no té cap contacte des de fa més de deu anys. En aquest temps ella i el seu marit s’han fet més grans, han estat malalts i a l’hospital diverses vegades, i mai n’han tingut notícies, ni dels seus néts.

Em pregunta com es pot fer per no deixar-li res, ni tan sols el mínim legal (la legítima), així que passo a explicar-li la regulació del desheretament a Catalunya.

Com es pot desheretar un fill a Catalunya?
S’ha de fer davant de Notari, en testament o pacte successori.

En quins casos es pot fer?
Només es pot basar en alguna de les causes que regula el Codi Civil de Catalunya, i les més habituals de totes elles són:

– El maltractament greu al testador, al seu cònjuge o convivent en parella estable, o als ascendents o descendents del testador.

– L’absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, si és per una causa exclusivament imputable al legitimari.

Què entenen els Tribunals per absència manifesta i continuada de relació familiar?
Ha de ser una absència de relació coneguda pel cercle proper d’amistats i família, i durant un període llarg (d’anys, no de mesos). No n’hi ha prou amb un empipament puntual que hagi provocat perdre el contacte durant uns mesos. Els Tribunals també tenen en compte indicis com no convidar a les noces del fill, no assistir al funeral del cònjuge del causant o no deixar veure a un nét.

Qui ha de demostrar que no hi ha relació familiar i, a més, que és per culpa del seu fill?
Si s’arriba als Tribunals, la càrrega de la prova correspon als hereus nomenats en testament (per exemple altres fills), que hauran de demostrar davant del jutge que realment no ha existit relació i que ha estat per culpa del fill, i no de la Mireia. Cal acudir a declaracions de testimonis, comunicacions per carta, missatges de telèfon, etc., per tal de determinar qui té raó.

I si el jutge considera que el desheretament no és legal, per no complir la causa?
Llavors tindrà dret el fill de la Mireia a cobrar la llegítima, que a Catalunya és una quarta part dels béns a dividir entre tots els fills. Si hi ha 3 fills seria, per tant, una dotzena part dels béns.

I si es reconcilien la Mireia i el seu fill després de fer testament i no li dóna temps o no se’n recorda de canviar-ho?
Es considera que el desheretament es té per no posat.

Expedim còpies de les nostres pròpies escriptures i pòlisses i de totes aquelles autoritzades o intervingudes pels Notaris que van ser del districte d’Igualada, com a encarregats o arxiver dels següents (i anteriors):

Per tant, es pot demanar a la nostra pròpia notaria Igualada Rambla Jimenez-Calatayud, tant si el notari s’ha jubilat (per exemple, copia testament Alfonso Rojo De la Revilla, copia testament Jose Bauzá Gayá, còpia testament Alfredo Roca Ferrer, com si actualment està en una altra població (còpia testament Sebastián Gutiérrez Gañan, César Martín Nuñez), i nosaltres li ho proporcionarem tant si la custodiem nosaltres com si hem de sol·licitar-la a un altre notari.

CARLOS CALATAYUD CHOLLET com a encarregat de:

• SR. VIDAL OLIVAS NAVARRO
• SR. RAMÓN COSTA FABRA
• SR. CÉSAR MARTÍN NÚÑEZ

CARLOS JIMENEZ FUEYO com a encarregat de:

• SR. GONZALO NAVARRO Y NAVARRO DE PALENCIA
• SR. SEBASTIÁN GUTIÉRREZ GAÑÁN

CARLOS JIMENEZ FUEYO com a Arxiver de:

IGUALADA (fins 1997 inclòs):

• SR. JULIO PERTEGAZ URSO
• SR. MANUEL LLUCIA ROCA
• SR. JOSÉ MANUEL IGLÉSIAS LÓPEZ DE VIVIGO
• SR. RAFAEL FABRA CARPI
• SR. ALFONSO ROJO DE LA REVILLA
• SR. MANUEL BURDIEL HERNÁNDEZ
• SR. ANTONIO F. LACLÉRIGA RUIZ
• SR. JOSÉ Mª VALLS XUFRE
• SRA. Mª DE LAS MERCEDES MARTÍNEZ PARRA
• SR. JOSÉ BAUZÁ GAYÁ (fins 1.997)
• SR. VIDAL OLIVAS NAVARRO
• SR. GONZALO NAVARRO Y NAVARRO DE PALENCIA
• SR. RAMÓN COSTA FABRA
• SR. CÉSAR MARTÍN NÚÑEZ
• SR. SEBASTIÁN GUTIÉRREZ GAÑÁN

PIERA/CAPELLADES (fins 1997 inclòs)

• SR. ANTONIO DEU FONT
• SR. VICENTE LÁZARO VENTURA
• SR. EDUARDO URIOS CAMARASA
• SR. SALVADOR PASTOR PÉREZ
• SR. MIGUEL ÁNGEL DE LA FUENTE DEL REAL
• SR. VICENTE PONS LLÁCER
• SR. ANTONIO BOSCH CARRERA
• SR. ÁNGEL ARREGUI LABORDA
• SR. GINÉS-JOSÉ SÁNCHEZ AMORÓS
• SRA. Mª TERESA MARTÍN GARRIDO
• SR. JUAN GARCÍA SAEZ
• SR. JOSÉ MIGUEL PASTOR MOLIO
• SR. LUIS ENRIQUE GARCIA LABAJO

CALAF (fins 1997 inclòs)

• SR. JOSÉ FELIX BELLOCH JULBE
• SR. FERNANDO CALDERÓN ESTEVEZ
• SR. MARTÍN MARTÍN LÓPEZ
• SRA. Mª YOLANDA FERNANDEZ SAINZ
• SR. RAMÓN ALFREDO MARÍN CASANOVA
• SR. JOSÉ MIGUEL PASTOR MOLIO
• SR. CARLOS LORENTE GARCES

STA. MARGARIDA DE MONTBUI (fins 1.997 inclòs)

• SRA. Mª TERESA ALBANELL MILLET

Els últims 4-5 anys la majoria de les hipoteques que s’han signat han estat a interès fix, però entre els anys 2005 a 2018 van ser a interès variable (gairebé sempre Euribor + un diferencial). Amb la baixada dels tipus d’interès dels darrers anys hem tingut quotes mensuals més reduïdes però ara amb la pujada tan ràpida de l’Euribor, moltes persones tenen por, ja que pot augmentar molt la quota a pagar.

Quina és la diferència entre un interès fix i un variable?
• L’interès fix es manté constant durant tota la hipoteca, des del primer any a l’últim passa el que passa en l’economia mundial.
• L’interès variable està vinculat a un índex de referència (avui l’Euribor). Per tant, si aquest índex puja, l’interès augmenta, mentre que si baixa, l’interès disminueix.

Com es fa el canvi?
Es pot fer de diverses maneres, una vegada acceptat pel banc, ja que pot no fer-ho i llavors no podrem modificar l’escriptura.

1) Novació de la mateixa hipoteca: s’arriba a un acord amb el mateix banc creditor i es modifica canviant de variable a fix mitjançant una escriptura, però les despeses de notaria, Registre de la Propietat i gestoria els assumeix el banc. Cal tenir en compte que el tipus d’interès fix sempre serà més car que el variable que tenim, el que passa és que guanyem tranquil·litat ja que no ens afectaran les pujades de l’Euribor.

2) Subrogació de creditor: canviant la hipoteca de banc, també les despeses de notaria, Registre i gestoria les assumeix el banc nou. S’haurà de veure la comissió que té aquest canvi, que ve en l’escriptura signada anteriorment.

3) Canceŀlació i nova hipoteca: és una altra possibilitat, cal pagar les despeses de la canceŀlació (notaria, registre, gestoria i la comissió d’amortització) però en el nou préstec hipotecari aquestes despeses s’assumeixen pel banc nou.

Quina hipoteca és millor? Interès fix o variable?
Si els ingressos són molt elevats en proporció al préstec pot interessar variable per amortitzar-la entre 10-15 anys.
Si el que un vol és tranquil·litat sabent que no l’afectarà la pujada de l’Euribor, és millor un interès fix.

Particularment penso que en cas d’hipotecar l’habitatge familiar i amb uns ingressos normals val la pena l’interès fix ja que la diferència en quota és mínima, al contrari del boom immobiliari en què era exagerada aquesta diferència.

QUI POT DEMANAR CÒPIA D’UN TESTAMENT?

Qui i com es pot sol·licitar còpia d’un testament en vida? En vida de qui ha atorgat el testament només pot sol·licitar-lo l’interessat. Cap persona, ni tan sols un familiar pròxim pot demanar una còpia del testament atorgat per una altra mentre estigui amb vida, tret que la demani amb un poder notarial exprés.

Una vegada mort, Qui i com es pot sol·licitar còpia d’un testament?  Poden sol·licitar còpia d’un testament els hereus nomenats, legataris, legitimaris, marmessors i tota persona que en el testament es reconegui algun dret o facultat.

Puc demanar el testament del meu germà? Només en cas de sortir nomenat en ell, o cas de no tenir fills o parella.

Puc demanar un testament que no sigui l’últim?. Sí, sempre que el notari consideri l’interès legítim i quedarà molt visible que no té valor.

Pot demanar còpia en cas de separació de fet? L’esposa del causant té dret a còpia del testament, encara que el mateix digui que estaven separats, si en el Registre civil no consta la separación.

Pot demanar còpia del testament un banc creditor del causant? El creditor del causant que acrediti el seu dret de crèdit, té dret a còpia del testament per a saber qui són els hereus. Però ha de ser còpia parcial, ometent dades relatives a la intimitat del causant o irrellevants per a la pretensió del creditor

Pot demanar còpia del testament de la seva àvia un nét? No té dret a còpia del testament si no està esmentat en el testament ni prova que ha renunciat el seu pare o mort.

Té dret a còpia el fill desheretat?. Si que té dret a còpia del testament però no a la còpia de l’escriptura d’herència que haurà de demanar judicialment.

També poden sol·licitar còpia les persones que, de no existir testament o ser nul poguessin ser hereus del testador. És a dir, una persona sense parents pròxims deixa els seus béns a un estrany, un nebot podria demanar la còpia del testament ja que de no existir aquest testament heretarien ells. o a favor d’un estrany

Com aconseguir una còpia d’una escriptura signada a Igualada per un notari jubilat o que s’ha traslladat de població?

Es pot demanar en la nostra pròpia notaria Igualada Rambla, tant si el notari s’ha jubilat (per exemple copia testament Alfonso Jose De la Revilla, copia testament Jose Bauzá Gayá, copia testament Alfredo Roca Ferrer), com si actualment està en una altra població (copia testament Sebastián Gutierrez Grinyolin, Cessar Martín Nuñez), i nosaltres la hi proporcionarem tant si la custodiem nosaltres com si hem de sol·licitar-la a una altra notari.

Com aconseguir una còpia d’una escriptura signada fora d’Igualada sense haver de desplaçar-se?

Per a sol·licitar còpia d’una escriptura signada en una Notaria fora del seu lloc de residència, pot fer-ho a través de la nostra Notària Igualada, acreditant al Notari el seu interès legítim.

L’altre dia va venir a la notaria en Ramon. Ell té una Pime des de fa molts anys, i pròxim a l’edat de jubilació li preocupa com ordenar la successió en la seva empresa ja que té tres fills, però a l’empresa familiar només hi treballa un d’ells.

Li preocupa protegir a aquest fill ja que al final serà qui es responsabilitzi del negoci, amb el que és lògic que també sigui l’afavorit amb la propietat de l’empresa, però també li preocupa ser el més igualitari possible amb els altres, així que ha pensat a deixar als altres dos fills la seva casa d’Igualada i un apartament que té a la platja.

A) Lògicament la primera opció és via el TESTAMENT realitzar un repartiment el més equitatiu i racional possible: les accions o participacions socials de l’empresa al fill que treballa en ella, i els béns immobles als altres dos per parts iguals o bé un pis a cadascun d’ells igualant les diferències de valor amb diners.

B) Una altra eina que és aconsellable més en mitjanes i grans empreses és el PROTOCOL FAMILIAR, es tracta d’un conjunt de pactes subscrits pels socis entre si o amb tercers amb els quals guarden vincles familiars (fills, cònjuges, etc) respecte d’una empresa en la qual tinguin un interès comú per aconseguir un model de consens en la presa de decisions per regular les relacions entre família, propietat i empresa.

Amb aquests pactes que formen el protocol familiar el que s’intenta aconseguir és anticipar-se als problemes que es poden plantejar en la successió d’empresa. Així, per exemple, pot regular la remuneració dels administradors, la política de dividends, els drets de sortida individual, quins familiars poden incorporar-se a l’empresa (posant condicions a la incorporació com haver treballat anteriorment en altres empreses o de tipus acadèmic, o bé limitant a un nombre de familiars treballadors per branca familiar).

C) A Catalunya és molt important la figura del PACTE SUCCESSORI: és un document similar al testament, per ordenar la successió de l’empresari@ fundador@ i té una sèrie d’avantatges enfront del testament:

a) no és revocable (excepte acord entre el testador i els hereus/legataris), amb el que el fill que es dedicarà a l’empresa guanya tranquil·litat sabent que en els anys que passin entre la jubilació dels pares i la seva mort no podrà canviar-se i emportar-se una desagradable sorpresa en forma de testament d’última hora.

b) Pot utilitzar-se per deixar béns concrets a favor dels fills no treballadors en l’empresa i garantir la futura harmonia familiar, ja que seran coneixedors tots de la planificació de l’herència.

c) Podria signar-se fins i tot entre dos germans propietaris d’una empresa familiar ordenant la successió irrevocable (excepte acord d’ells mateixos) respecte de la seva empresa, a favor d’algun nebot concret i tenir els seus testaments individuals independents per a la resta de béns.

L’important és tenir clar que efectuant amb antelació les accions oportunes serà molt més fàcil que l’empresa familiar sobrevisqui una altra generació, ja que més del 80 % d’empreses familiars no arriben a la tercera generació.

Una de les preguntes habituals quan signem una hipoteca és la de les despeses. Des de la Llei 5/2019 reguladora dels contractes de crèdit immobiliari, en els casos de préstecs concedits a persones físiques, el banc prestador assumeix:

1) Les despeses de la gestoria encarregada de la tramitació del préstec hipotecari.

2) Els aranzels notarials de l’atorgament, si bé el cost de l’expedició de còpies serà assumit per qui les sol·licita. Per llei, el prestatari té dret, de forma gratuïta, a una còpia simple enviada per correu electrònic.

3) Les despeses de la inscripció de la hipoteca al Registre de la Propietat.

4) El pagament de l’impost d’Actes Jurídics Documentats, actualment a Catalunya és del 2% de la responsabilitat hipotecària (que sol ser una xifra resultant de multiplicar entre 1 i 1,20 el capital del préstec).

El consumidor únicament assumeix les despeses de taxació de la finca

Això es produeix en els préstecs subjectes a aquesta llei, que són:

1) Préstecs o crèdits hipotecaris, sempre que intervingui una persona física com a prestatari, garant o fiador i l’immoble hipotecat sigui d’ús residencial (habitatges i garatges).

2) Préstecs o crèdits, hipotecaris o personals, tant si s’atorguen en escriptura o en pòlissa, sempre que el prestatari, garant, fiador o hipotecant no deutor sigui un consumidor persona física i la finalitat del préstec sigui adquirir un immoble, encara que no sigui d’ús residencial (local, nau industrial…).

Té gran importància l’aplicació, o no, de la LCCI, ja que, en cas que no sigui d’aplicació, podrà pactar-se en sentit contrari i el prestatari fer-se càrrec de gran part de les despeses del préstec.

La LCCI no és aplicable als següents casos:

a) Préstec personal dirigit a realitzar obres de conservació o millora d’una finca ja pròpia.

b) Compravenda o dissolució de comunitat entre particulars amb subrogació en el deute pendent i assumpció de la mateixa pel comprador, sense consentiment del creditor, ja que no hi ha una verdadera subrogació.

c) Operacions de reestructuració en aplicació del “Codi de Bones Pràctiques” (RDL 6/2012, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos), excepte en alguns casos.

d) Els préstecs concedits en condicions especials a empleats de banca.

e) Quan el prestatari és una persona jurídica (SL o SA), i l’avalista o hipotecant no deutor és persona física, s’estableix amb caràcter general la inaplicabilitat de la LCCI a la persona jurídica, però no al garant, que sí que entra dins de l’àmbit d’aplicació de la LCCI.