Sense categoria Archives - Page 5 of 8 - Notaria Igualada Rambla Jiménez-Calatayud

De quins notaris tenim el seu protocol i podem expedir còpies?

Expedim còpies de les nostres pròpies escriptures i pòlisses i de totes aquelles autoritzades o intervingudes pels Notaris que van ser del districte d’Igualada, com a encarregats o arxiver dels següents (i anteriors):

Per tant, es pot demanar a la nostra pròpia notaria Igualada Rambla Jimenez-Calatayud, tant si el notari s’ha jubilat (per exemple, copia testament Alfonso Rojo De la Revilla, copia testament Jose Bauzá Gayá, còpia testament Alfredo Roca Ferrer, com si actualment està en una altra població (còpia testament Sebastián Gutiérrez Gañan, César Martín Nuñez), i nosaltres li ho proporcionarem tant si la custodiem nosaltres com si hem de sol·licitar-la a un altre notari.

CARLOS CALATAYUD CHOLLET com a encarregat de:

SR. VIDAL OLIVAS NAVARRO
SR. RAMÓN COSTA FABRA
SR. CÉSAR MARTÍN NÚÑEZ

CARLOS JIMENEZ FUEYO com a encarregat de:

SR. GONZALO NAVARRO Y NAVARRO DE PALENCIA
SR. SEBASTIÁN GUTIÉRREZ GAÑÁN

CARLOS JIMENEZ FUEYO com a Arxiver de:

IGUALADA (fins 1997 inclòs):

SR. JULIO PERTEGAZ URSO
SR. MANUEL LLUCIA ROCA
SR. JOSÉ MANUEL IGLÉSIAS LÓPEZ DE VIVIGO
SR. RAFAEL FABRA CARPI
SR. ALFONSO ROJO DE LA REVILLA
SR. MANUEL BURDIEL HERNÁNDEZ
SR. ANTONIO F. LACLÉRIGA RUIZ
SR. JOSÉ Mª VALLS XUFRE
SRA. Mª DE LAS MERCEDES MARTÍNEZ PARRA
SR. JOSÉ BAUZÁ GAYÁ (fins 1.997)
SR. VIDAL OLIVAS NAVARRO
SR. GONZALO NAVARRO Y NAVARRO DE PALENCIA
SR. RAMÓN COSTA FABRA
SR. CÉSAR MARTÍN NÚÑEZ
SR. SEBASTIÁN GUTIÉRREZ GAÑÁN

PIERA/CAPELLADES (fins 1997 inclòs)

SR. ANTONIO DEU FONT
SR. VICENTE LÁZARO VENTURA
SR. EDUARDO URIOS CAMARASA
SR. SALVADOR PASTOR PÉREZ
SR. MIGUEL ÁNGEL DE LA FUENTE DEL REAL
SR. VICENTE PONS LLÁCER
SR. ANTONIO BOSCH CARRERA
SR. ÁNGEL ARREGUI LABORDA
SR. GINÉS-JOSÉ SÁNCHEZ AMORÓS
SRA. Mª TERESA MARTÍN GARRIDO
SR. JUAN GARCÍA SAEZ
SR. JOSÉ MIGUEL PASTOR MOLIO
SR. LUIS ENRIQUE GARCIA LABAJO

CALAF (fins 1997 inclòs)

SR. JOSÉ FELIX BELLOCH JULBE
SR. FERNANDO CALDERÓN ESTEVEZ
SR. MARTÍN MARTÍN LÓPEZ
SRA. Mª YOLANDA FERNANDEZ SAINZ
SR. RAMÓN ALFREDO MARÍN CASANOVA
SR. JOSÉ MIGUEL PASTOR MOLIO
SR. CARLOS LORENTE GARCES

STA. MARGARIDA DE MONTBUI (fins 1.997 inclòs)

SRA. Mª TERESA ALBANELL MILLET

Puc canviar la meva hipoteca de variable a fixa?

Els últims 4-5 anys la majoria de les hipoteques que s’han signat han estat a interès fix, però entre els anys 2005 a 2018 van ser a interès variable (gairebé sempre Euribor + un diferencial). Amb la baixada dels tipus d’interès dels darrers anys hem tingut quotes mensuals més reduïdes però ara amb la pujada tan ràpida de l’Euribor, moltes persones tenen por, ja que pot augmentar molt la quota a pagar.

Quina és la diferència entre un interès fix i un variable?
• L’interès fix es manté constant durant tota la hipoteca, des del primer any a l’últim passa el que passa en l’economia mundial.
• L’interès variable està vinculat a un índex de referència (avui l’Euribor). Per tant, si aquest índex puja, l’interès augmenta, mentre que si baixa, l’interès disminueix.

Com es fa el canvi?
Es pot fer de diverses maneres, una vegada acceptat pel banc, ja que pot no fer-ho i llavors no podrem modificar l’escriptura.

1) Novació de la mateixa hipoteca: s’arriba a un acord amb el mateix banc creditor i es modifica canviant de variable a fix mitjançant una escriptura, però les despeses de notaria, Registre de la Propietat i gestoria els assumeix el banc. Cal tenir en compte que el tipus d’interès fix sempre serà més car que el variable que tenim, el que passa és que guanyem tranquil·litat ja que no ens afectaran les pujades de l’Euribor.

2) Subrogació de creditor: canviant la hipoteca de banc, també les despeses de notaria, Registre i gestoria les assumeix el banc nou. S’haurà de veure la comissió que té aquest canvi, que ve en l’escriptura signada anteriorment.

3) Canceŀlació i nova hipoteca: és una altra possibilitat, cal pagar les despeses de la canceŀlació (notaria, registre, gestoria i la comissió d’amortització) però en el nou préstec hipotecari aquestes despeses s’assumeixen pel banc nou.

Quina hipoteca és millor? Interès fix o variable?
Si els ingressos són molt elevats en proporció al préstec pot interessar variable per amortitzar-la entre 10-15 anys.
Si el que un vol és tranquil·litat sabent que no l’afectarà la pujada de l’Euribor, és millor un interès fix.

Particularment penso que en cas d’hipotecar l’habitatge familiar i amb uns ingressos normals val la pena l’interès fix ja que la diferència en quota és mínima, al contrari del boom immobiliari en què era exagerada aquesta diferència.

Qui pot demanar còpia testament Igualada

QUI POT DEMANAR CÒPIA D’UN TESTAMENT?

Qui i com es pot sol·licitar còpia d’un testament en vida? En vida de qui ha atorgat el testament només pot sol·licitar-lo l’interessat. Cap persona, ni tan sols un familiar pròxim pot demanar una còpia del testament atorgat per una altra mentre estigui amb vida, tret que la demani amb un poder notarial exprés.

Una vegada mort, Qui i com es pot sol·licitar còpia d’un testament? Poden sol·licitar còpia d’un testament els hereus nomenats, legataris, legitimaris, marmessors i tota persona que en el testament es reconegui algun dret o facultat.

Puc demanar el testament del meu germà? Només en cas de sortir nomenat en ell, o cas de no tenir fills o parella.

Puc demanar un testament que no sigui l’últim?. Sí, sempre que el notari consideri l’interès legítim i quedarà molt visible que no té valor.

Pot demanar còpia en cas de separació de fet? L’esposa del causant té dret a còpia del testament, encara que el mateix digui que estaven separats, si en el Registre civil no consta la separación.

Pot demanar còpia del testament un banc creditor del causant? El creditor del causant que acrediti el seu dret de crèdit, té dret a còpia del testament per a saber qui són els hereus. Però ha de ser còpia parcial, ometent dades relatives a la intimitat del causant o irrellevants per a la pretensió del creditor

Pot demanar còpia del testament de la seva àvia un nét? No té dret a còpia del testament si no està esmentat en el testament ni prova que ha renunciat el seu pare o mort.

Té dret a còpia el fill desheretat?. Si que té dret a còpia del testament però no a la còpia de l’escriptura d’herència que haurà de demanar judicialment.

També poden sol·licitar còpia les persones que, de no existir testament o ser nul poguessin ser hereus del testador. És a dir, una persona sense parents pròxims deixa els seus béns a un estrany, un nebot podria demanar la còpia del testament ja que de no existir aquest testament heretarien ells. o a favor d’un estrany

Com aconseguir una còpia d’una escriptura signada a Igualada per un notari jubilat o que s’ha traslladat de població?

Es pot demanar en la nostra pròpia notaria Igualada Rambla, tant si el notari s’ha jubilat (per exemple copia testament Alfonso Jose De la Revilla, copia testament Jose Bauzá Gayá, copia testament Alfredo Roca Ferrer), com si actualment està en una altra població (copia testament Sebastián Gutierrez Grinyolin, Cessar Martín Nuñez), i nosaltres la hi proporcionarem tant si la custodiem nosaltres com si hem de sol·licitar-la a una altra notari.

Com aconseguir una còpia d’una escriptura signada fora d’Igualada sense haver de desplaçar-se?

Per a sol·licitar còpia d’una escriptura signada en una Notaria fora del seu lloc de residència, pot fer-ho a través de la nostra Notària Igualada, acreditant al Notari el seu interès legítim.

Com podem preparar l’herència de l’empresa familiar?

L’altre dia va venir a la notaria en Ramon. Ell té una Pime des de fa molts anys, i pròxim a l’edat de jubilació li preocupa com ordenar la successió en la seva empresa ja que té tres fills, però a l’empresa familiar només hi treballa un d’ells.

Li preocupa protegir a aquest fill ja que al final serà qui es responsabilitzi del negoci, amb el que és lògic que també sigui l’afavorit amb la propietat de l’empresa, però també li preocupa ser el més igualitari possible amb els altres, així que ha pensat a deixar als altres dos fills la seva casa d’Igualada i un apartament que té a la platja.

A) Lògicament la primera opció és via el TESTAMENT realitzar un repartiment el més equitatiu i racional possible: les accions o participacions socials de l’empresa al fill que treballa en ella, i els béns immobles als altres dos per parts iguals o bé un pis a cadascun d’ells igualant les diferències de valor amb diners.

B) Una altra eina que és aconsellable més en mitjanes i grans empreses és el PROTOCOL FAMILIAR, es tracta d’un conjunt de pactes subscrits pels socis entre si o amb tercers amb els quals guarden vincles familiars (fills, cònjuges, etc) respecte d’una empresa en la qual tinguin un interès comú per aconseguir un model de consens en la presa de decisions per regular les relacions entre família, propietat i empresa.

Amb aquests pactes que formen el protocol familiar el que s’intenta aconseguir és anticipar-se als problemes que es poden plantejar en la successió d’empresa. Així, per exemple, pot regular la remuneració dels administradors, la política de dividends, els drets de sortida individual, quins familiars poden incorporar-se a l’empresa (posant condicions a la incorporació com haver treballat anteriorment en altres empreses o de tipus acadèmic, o bé limitant a un nombre de familiars treballadors per branca familiar).

C) A Catalunya és molt important la figura del PACTE SUCCESSORI: és un document similar al testament, per ordenar la successió de l’empresari@ fundador@ i té una sèrie d’avantatges enfront del testament:

a) no és revocable (excepte acord entre el testador i els hereus/legataris), amb el que el fill que es dedicarà a l’empresa guanya tranquil·litat sabent que en els anys que passin entre la jubilació dels pares i la seva mort no podrà canviar-se i emportar-se una desagradable sorpresa en forma de testament d’última hora.

b) Pot utilitzar-se per deixar béns concrets a favor dels fills no treballadors en l’empresa i garantir la futura harmonia familiar, ja que seran coneixedors tots de la planificació de l’herència.

c) Podria signar-se fins i tot entre dos germans propietaris d’una empresa familiar ordenant la successió irrevocable (excepte acord d’ells mateixos) respecte de la seva empresa, a favor d’algun nebot concret i tenir els seus testaments individuals independents per a la resta de béns.

L’important és tenir clar que efectuant amb antelació les accions oportunes serà molt més fàcil que l’empresa familiar sobrevisqui una altra generació, ja que més del 80 % d’empreses familiars no arriben a la tercera generació.

Qui paga les despeses de la hipoteca?

Una de les preguntes habituals quan signem una hipoteca és la de les despeses. Des de la Llei 5/2019 reguladora dels contractes de crèdit immobiliari, en els casos de préstecs concedits a persones físiques, el banc prestador assumeix:

1) Les despeses de la gestoria encarregada de la tramitació del préstec hipotecari.

2) Els aranzels notarials de l’atorgament, si bé el cost de l’expedició de còpies serà assumit per qui les sol·licita. Per llei, el prestatari té dret, de forma gratuïta, a una còpia simple enviada per correu electrònic.

3) Les despeses de la inscripció de la hipoteca al Registre de la Propietat.

4) El pagament de l’impost d’Actes Jurídics Documentats, actualment a Catalunya és del 2% de la responsabilitat hipotecària (que sol ser una xifra resultant de multiplicar entre 1 i 1,20 el capital del préstec).

El consumidor únicament assumeix les despeses de taxació de la finca

Això es produeix en els préstecs subjectes a aquesta llei, que són:

1) Préstecs o crèdits hipotecaris, sempre que intervingui una persona física com a prestatari, garant o fiador i l’immoble hipotecat sigui d’ús residencial (habitatges i garatges).

2) Préstecs o crèdits, hipotecaris o personals, tant si s’atorguen en escriptura o en pòlissa, sempre que el prestatari, garant, fiador o hipotecant no deutor sigui un consumidor persona física i la finalitat del préstec sigui adquirir un immoble, encara que no sigui d’ús residencial (local, nau industrial…).

Té gran importància l’aplicació, o no, de la LCCI, ja que, en cas que no sigui d’aplicació, podrà pactar-se en sentit contrari i el prestatari fer-se càrrec de gran part de les despeses del préstec.

La LCCI no és aplicable als següents casos:

a) Préstec personal dirigit a realitzar obres de conservació o millora d’una finca ja pròpia.

b) Compravenda o dissolució de comunitat entre particulars amb subrogació en el deute pendent i assumpció de la mateixa pel comprador, sense consentiment del creditor, ja que no hi ha una verdadera subrogació.

c) Operacions de reestructuració en aplicació del “Codi de Bones Pràctiques” (RDL 6/2012, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos), excepte en alguns casos.

d) Els préstecs concedits en condicions especials a empleats de banca.

e) Quan el prestatari és una persona jurídica (SL o SA), i l’avalista o hipotecant no deutor és persona física, s’estableix amb caràcter general la inaplicabilitat de la LCCI a la persona jurídica, però no al garant, que sí que entra dins de l’àmbit d’aplicació de la LCCI.

Fiscalitat en l’herència de l’empresa familiar

La setmana passada va venir a la notaria en Joan, preocupat per l’Impost de Successions que haurà de pagar quan mori el seu pare, ja que té una empresa familiar de fa vàries generacions i es va quedar espantat pensant en la important quantitat d’impostos a pagar. Li vaig explicar que hi ha una reducció específica per a la transmissió mortis causa, complint una sèrie de requisits:

1) La reducció pot arribar al 95% del valor de les participacions: és a dir que si l’empresa es valora en 3 milions d’euros, a l’efecte de l’Impost de Successions tindria un valor de 150.000.

2) No pot tenir com a activitat principal la gestió de patrimoni immobiliari (és a dir, no estan bonificades en l’Impost de Successions les denominades «societats patrimonials» i sí que estan incloses «les societats hòlding», sempre que compleixin una sèrie de requisits).

3) Que la participació del mort sigui almenys el 5% individualment o el 20% computat conjuntament amb el cònjuge, descendents o ascendents.

4) Que el causant hagi exercit funcions de direcció en l’empresa i hagi percebut per aquesta tasca almenys el 50% de la totalitat dels rendiments d’activitats econòmiques. En cas d’estar jubilat el mort, podria complir-se aquest requisit si la seva participació en la societat és almenys, del 20% computat amb parents fins a tercer grau i que, dins d’aquest perímetre, un d’ells sigui retribuït per funcions de direcció en l’entitat. És a dir, que el fill hereu sigui el que exerceixi funcions de direcció efectiva en l’empresa.

No n’hi ha prou amb el nomenament de conseller i la seva signatura en les decisions indelegables del Consell d’Administració, sinó l’exercici real de funcions de direcció en el dia a dia.

5) Manteniment de les participacions o accions durant 5 anys des de la defunció, tret que al seu torn l’adquirent mori en aquest termini. Si s’incompleix caldrà liquidar el que s’hagi deixat d’ingressar en el seu moment.

6) S’aplica sobretot el valor de l’empresa? No, aquesta reducció s’aplica només sobre un determinat percentatge, atesa l’activitat empresarial desenvolupada i el valor dels béns afectes i no afectes a aquesta activitat. Es fan uns càlculs en raó de la proporció existent entre els actius necessaris per a l’exercici de l’activitat empresarial o professional, minorats en l’import dels deutes derivats d’aquesta, i el valor del patrimoni net de cada entitat. La idea injusta subjacent és que sota la transmissió dels béns que formen part de l’empresa familiar no s’incloguin una sèrie de béns que no estiguin afectes, eludint-se així el pagament de l’impost que correspondria a aquesta adquisició de béns.

Hipoteca a interès fix o variable?

És una pregunta que solen fer molts clients, i que lògicament depèn de les circumstàncies de cadascun.

En els anys del boom immobiliari el 99% dels préstecs hipotecaris eren a interès variable i quan signàvem en la notària un préstec a interès fix pensàvem que era un unicorn.

1) Quina és la diferència entre un interès fix i un variable?

• L’interès fix, es manté constant durant tota la hipoteca, des del primer any a l’últim passi el que passi en l’economia mundial.

• L’interès variable està vinculat a un índex de referència (avui l’euríbor). Per tant, si aquest índex puja, l’interès augmenta, mentre que si baixa, l’interès disminueix.

2) Avantatge d’interès fix: és una quota segura ja que sabré sempre què he de pagar, ja que sol ser un tipus d’interès per exemple del 2,5% amb bonificacions per domiciliar nòmina o tenir una assegurança de vida. Per això sé que pagaré 530 euros cada mes des del primer a l’últim i en cas de complir aquests requisits addicionals tindré una quota de 470 euros.
En els anys del boom un dels problemes més greus va ser la pujada de l’Euribor, incrementant molt les quotes a pagar, ofegant a moltes famílies.

3) Problema interès fix: en el curt termini es paga una quota major que en variable, ja que òbviament és més alt l’interès.

4) Avantatge interès variable: Si l’Euribor no puja la quota és més barata, amb la qual cosa hi ha un estalvi especialment en els primers anys del préstec que és quan es paguen més interessos.

5) Problema interès variable: molt més arriscat ja que 30 anys són molts anys i és probable que abans o després pugi l’Euribor, i la nostra quota pot pujar de 450 euros a 600, per exemple.

6) Quina hipoteca és millor? Si els ingressos són molt elevats en proporció al préstec pot interessar variable per a amortitzar entre 10-15 anys.

Si el que un vol és tranquil·litat sabent que no l’afectarà la pujada de l’Euribor és millor un interès fix.

Particularment penso que en cas d’hipotecar l’habitatge familiar i amb uns ingressos normals val la pena l’interès fix ja que la diferència en quota és petita, al contrari del boom immobiliari en què era exagerada aquesta diferència.

Què és un pacte successori?

Algunes persones, a vegades venen a preguntar-nos a la notaria sobre la possibilitat de fer un testament que no pugui canviar-se. Això va contra l’essència pròpia del testament, ja que per naturalesa sempre pot modificar-se, fins a l’últim dia de la vida d’una persona (sempre que tingui capacitat, clar).

En alguns supòsits, els pactes successoris poden ser molt útils: per exemple en cas d’empreses familiars (per a afavorir al fill que ha estat molts anys ajudant als seus pares en la marxa de l’empresa familiar i vol assegurar-se que el seu treball serà recompensat quan faltin els seus progenitors).

O en casos que un fill farà reformes importants en un habitatge propietat dels seus pares i té por que tots els diners invertits en les obres els perdi si l’hi deixen en herència a un altre germà.

Fins i tot quan un fill cuida de la seva mare anciana durant molts anys i com a premi li deixen el seu habitatge, evitant canvis de voluntat d’última hora, poc abans de morir.

Quines són les seves característiques?

1) Es firma per dues o més persones pactant la successió per causa de mort de qualsevol d’elles, a diferència del testament, que és individual.

2) Només es pot atorgar per familiars (matrimonis, parelles de fet, fills, germans, cosins, etc.), no podent atorgar-se per persones estranyes entre si, sense vincle.

3) Pot fer-se de tota l’herència o d’únicament béns concrets (un habitatge, participacions d’una societat limitada).

4) Forma en escriptura pública davant notari.

5) Poden fer-se constar al Registre de la Propietat, amb l’avantatge d’evitar transmissions d’un immoble inclòs en el pacte, ja que es sol limitar la possibilitat de venda dels béns objecte del pacte si no hi ha consentiment de l’altre firmant.

6) Només poden modificar-se de mutu acord per tots els atorgants, és a dir, no és possible modificar-los unilateralment, tret de causes molt greus i taxades legalment (maltractaments, incompliment de les càrregues, etc.).

7) Pot fer-se amb transmissió de la propietat en el mateix moment dels béns o reservar-se pel moment de la defunció (el més habitual per temes fiscals).?

Com tributa la venda de participacions socials en una SL?

La setmana passada van venir a la notaria Daniel i Judit per a plantejar-me un dubte sobre els impostos que haurien de pagar en vendre Daniel les seves participacions socials de la SL de la qual és soci a Judit, i els vaig explicar breument:

A) Venedor:
• Tributa segons el benefici que obtingui, és a dir, que si ven per 20.000 euros participacions comprades per 4000, haurà tingut un benefici de 16.000 euros sent el tipus fins a 6.000€ del 19%. De 6.000€ fins a 50.000€, el 21% i a partir de 50.000€, el 23%.

Segons l’article 37 de la Llei de l’IRPF, i per a evitar fraus, obliga al fet que el valor de l’escriptura de transmissió no podrà ser inferior a:

a) El valor del patrimoni net que correspongui als valors transmesos resultant del balanç corresponent a l’últim exercici tancat amb anterioritat a la data de la meritació de l’Impost.

b) El resultat de capitalitzar al 20% la mitjana dels últims tres exercicis.

És molt freqüent en les escriptures posar com a valor de transmissió el valor nominal i així no tributar les plusvàlues el venedor, però aquesta pràctica incorrecta es revisa contínuament per Hisenda.

B) COMPRADOR:
La venda de participacions socials està exempta de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials.

No obstant això, i també per a evitar que es vengui un immoble i no pagar impostos sí que estan subjectes i tributen per ITP al 10% a Catalunya:

a) Las transmisiones de participaciones socials de societats en les quals s’obtingui el control d’aquesta societat i l’actiu de la qual estigui format en almenys el 50 per cent per immobles que no estiguin afectes a activitats empresarials o professionals.

b) Les transmissions de participacions socials que hagin estat rebudes per les aportacions de béns immobles realitzades en la constitució de societats o ampliació de capital social, sempre que que entre la data d’aportació i la de transmissió no hagués transcorregut un termini de tres anys.

S’acaba la tutela

Aquest 3 de setembre de 2021 va entrar en vigor el Decret llei 19/2021 de la Generalitat pel qual s’adapta el Codi Civil de Catalunya a la reforma del procediment de modificació judicial de la capacitat.

La Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, aprovada a Nova York el 13 de desembre de 2006 per l’Assemblea General de Nacions Unides, estableix que les persones amb qualsevol discapacitat han de gaudir de tots els drets humans i les llibertats fonamentals.

La supressió de la modificació judicial de la capacitat implica una nova concepció de la capacitat jurídica de la persona, ja que aquesta Convenció internacional estableix, en l’article 12, que cal reconèixer a totes les persones amb discapacitat la capacitat jurídica en igualtat de condicions respecte al conjunt dels ciutadans, en tots els aspectes de la vida, i que les persones amb discapacitat han de tenir accés a les mesures de suport que puguin precisar per a exercir aquesta capacitat jurídica.

1) A partir del 3 de setembre de 2021 la tutela, curatela i pàtria potestat prorrogada o rehabilitada no podrà constituir-se en relació a les persones majors d’edat.

2) L’Assistència reemplaça a Catalunya a la tutela, curatela, potestats parentals prorrogades i rehabilitades.

3) La persona major d’edat pot sol·licitar la designació d’una o més persones que l’assisteixin, si la necessita per a exercir la seva capacitat jurídica en condicions d’igualtat, mitjançant

a) l’atorgament d’una escriptura pública notarial o
b) d’acord amb el procediment de jurisdicció voluntària per a la provisió de mesures judicials de suport a les persones amb discapacitat.

4) També poden demanar la designació judicial de l’assistència les persones legitimades per la Llei de la jurisdicció, en cas que no s’hagi constituït prèviament de manera voluntària, i sempre que no hi hagi un poder preventiu en vigor.

5) L’exercici de les funcions d’assistència s’ha de correspondre amb la dignitat de la persona i ha de respectar els seus drets, voluntat i preferències.

6) Quan la persona assistida no pugui expressar la seva voluntat i preferències, i no hagi atorgat el document a què fa referència l’article 226-3, la designació de la persona que presta l’assistència s’ha de basar en la millor interpretació de la seva voluntat i de les seves preferències, d’acord amb la seva trajectòria vital, les seves manifestacions prèvies, la informació amb la qual compten les persones de confiança.

7) Les persones amb la capacitat modificada judicialment, els progenitors que tenen la potestat parental prorrogada o rehabilitada i les persones que exerceixen càrrecs tutelars o de curatela poden sol·licitar en qualsevol moment la revisió de les mesures que s’hagin establert per a adaptar-les a la supressió de la modificació judicial de la capacitat i aplicar, si escau, el règim d’assistència del Codi civil de Catalunya.

8). En cas de no existir aquesta sol·licitud, la revisió l’ha de realitzar d’ofici l’autoritat judicial en un termini màxim de 3 anys des de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei.

9) En el termini de dotze mesos des de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei, el Govern ha de presentar un projecte de llei de modificació del Codi civil de Catalunya en matèria de suports a l’exercici de la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat.