Categoria: Sense categoria

A hores d’ara ja hem sentit tots parlar del test que es fa davant de notari prèviament a la signatura de l’escriptura del préstec hipotecari. Aquestes preguntes del test, que es repeteixen sempre, exigeixen tenir, per part del client, coneixement de les condicions ofertes pel banc a la FEIN (Fitxa Europea d’Informació Normalitzada). La finalitat no és altra que evitar situacions indesitjades, en què el client no rebia la suficient informació prèviament a la signatura de l’escriptura. El test és senzill i els notaris aclarirem els dubtes que sorgeixin sobre alguna de les seves preguntes. Són les següents:

1.-Lliurament de la documentació precontractual

1.1.- ¿Confirma haver rebut en el dia expressat en la seva manifestació la següent documentació?

a) FEIN (SÍ/NO) b) FiAE (SÍ/NO) c) Còpia del projecte del contracte (SÍ/NO)

d) Document que conté informació de les despeses (SÍ/NO)

e) Document amb condicions de les garanties de l’assegurança que s’exigeix ​​(SÍ/NO)

f) Document que conté l’advertiment al prestatari de l’obligació de rebre l’assessorament notarial (només per al cas de préstec amb interès variable) (SÍ/NO)

g) Document sobre les quotes en diferents escenaris d’evolució del tipus d’interès (SÍ/NO)

1.2.- L’entitat li ha explicat els documents indicats i respost a les seves preguntes? (SÍ/NO)

2.- Elecció de notari

2.1.- L’ha informat l’entitat financera que era vostè qui tenia dret a triar notari? (SÍ/NO)

2.2.- ¿Confirma vostè que sóc el notari triat? (SÍ/NO)

3.- Característiques i amortització del préstec

3.1- Coneix el capital i la durada del préstec, i l’import i la periodicitat de les seves quotes? (SÍ/NO)

3.2.- Coneix que cadascuna de les quotes comprèn una part de capital del préstec i una altra part d’interessos? (SÍ/NO)

4.-Tipus d’interès

4.1.- El tipus d’interès que li han ofert és fix durant tota la vida del préstec o està prevista la seva variació en algun moment. (FIX/VARIABLE)

4.2.- Hi ha en la seva oferta bonificacions per al tipus d’interès en cas que contracti determinats productes amb el prestador o entitats per ell assenyalades? (SÍ/NO)

4.3.- En cas de préstec a interès fix, sap vostè que no es beneficiarà d’una baixada futura dels tipus de referència del mercat? (SÍ/NO)

4.3.- En cas de préstec a interès variable:

a) És vostè coneixedor que l’interès futur es calcula sumant un diferencial al tipus d’interès de referència pactat? (SÍ/NO)

b) Comprèn que els tipus d’interès de referència varien al llarg del temps i que aquesta variació podria suposar un increment de la quota? (SÍ/NO)

5.- Subrogació de creditor

5.1.- Coneix que pot canviar de prestador a través d’un procediment anomenat subrogació que comporta l’amortització total anticipada del seu préstec i té bonificacions fiscals i aranzelàries?(SÍ/NO)

6.- Amortització anticipada del préstec

6.1.- En l’oferta que li ha fet l’entitat prestadora, està prevista una comissió per amortització anticipada?

– En cas d’amortització total (SÍ/NO)

-En cas d’amortització parcial (SÍ/NO)

-En cas de canvi de prestador (subrogació de creditor)(SÍ/NO)

6.2.- Comprèn que aquesta comissió, en cas d’existir, només podrà cobrar si l’amortització anticipada produeix una pèrdua per a l’entitat prestadora que haurà justificar-lo. (SÍ/NO)

7.-Comissions

7.1.- Té el seu préstec:

– Comissió d’obertura (SÍ/NO)

– Comissió de modificació de condicions (novació) (SÍ/NO)

– Comissió de reclamació de quotes impagades (SÍ/NO)

8.- Incompliment

8.1.- Ha comprès vostè que en cas d’impagament se li cobrarà l’interès de demora legalment fixat sobre l’import que hagi deixat de pagar? (SÍ/NO)

8.2.- Ha comprès vostè que si l’impagament arriba a una determinada quantia, l’entitat financera pot declarar vençut anticipadament el préstec i reclamar a cada un dels prestataris la totalitat del que es deu? (SÍ/NO)

9.- Execució hipotecària

9.1.- ¿Comprèn que l’impagament del préstec pot comportar la pèrdua del bé hipotecat i la seva venda en pública subhasta?(SÍ/NO)

9.2.- Respon d’aquest deute amb tots els seus béns, presents o futurs o només amb el bé hipotecat? (Amb tots els béns / Només amb el be hipotecat)

9.3.- ¿Comprèn que, si respon amb tots els seus béns i el valor obtingut en la

subhasta de la finca hipotecada és inferior al que deu, seguirà havent-hi la

diferència al prestador? (SÍ/NO)

La qüestió de la responsabilitat patrimonial la tractem en  l’últim número de l’Anoia Diari, altres preguntes del test les anirem explicant el meu company, Carlos Jimenez Fueyo, i jo mateix, en successius articles. No dubteu a acostar-vos a la Notaria d’Igualada per a qualsevol dubte que pugui sorgir.

CARLOS CALATAYUD CHOLLET

Notari d’Igualada

carloscalatayud@notariado.org

Com ja sabem, amb la nova Llei de Crèdits Immobiliaris, qui demana un préstec al banc ha de fer un petit examen, tipus test, davant el notari, per comprovar que el client coneix les condicions de la hipoteca i les seves conseqüències.

I una de les preguntes és, precisament, aquesta: Sap amb què respon del pagament del deute, si amb tot el seu patrimoni o només amb els béns hipotecats? I és que la majoria de la gent tendeix a pensar que només pot perdre l’habitatge que va hipotecar. Gran error, ja que l’article 1911 de Codi Civil disposa literalment, “del compliment de les obligacions respon el deutor amb tots els seus béns, presents i futurs”.

Per tant, quan fem una hipoteca, hem de tenir clar que l’habitatge és una garantia accessòria al contracte principal, que és precisament el préstec que vam rebre del banc. I aquesta garantia, l’habitatge, ens permet accedir al finançament, ja que el banc té així una certa seguretat que se li retornarà els diners prestats.

És una responsabilitat que es dóna tant en un préstec personal que rebem per comprar un cotxe, com en el préstec hipotecari que ara comentem.

I l’habitatge hipotecat serà garantia amb independència de qui sigui el propietari de la mateixa, ja que podem ser-ho nosaltres, els nostres pares o un amic que hipoteca el seu habitatge, sent nosaltres els que rebem els diners del préstec. Podem vendre o donar aquest habitatge, que seguirà hipotecat llevat que es cancel·li la mateixa.

En cas d’impagament de la hipoteca en els imports establerts en la Llei, i no havent-hi acord entre el deutor i en banc per refinançar aquest deute, arribarà el moment en què sigui venut l’habitatge hipotecat. Amb els diners obtinguts en subhasta, es pagarà el deute i, sent l’habitatge venut propietat del deutor, aquest quedarà alliberat per aquest import.

Poden donar-se dues situacions: que sobrin diners un cop pagat el deute, en aquest cas aquest  sobrant serà per al deutor que era propietari de l’habitatge, o per contra, que no cobreixi la totalitat del deute.

Aquest últim cas és el que ens ha de fer entendre aquesta responsabilitat de la qual parla l’article 1911 de Codi Civil. Hem de pagar el deute amb el que tinguem avui, demà o demà passat, amb tots els nostres béns.

CARLOS CALATAYUD CHOLLET

Notari d’Igualada

carloscalatayud@notariado.org

Aquesta pregunta me la feia la Mireia, que va venir juntament amb  la seva parella, en Ricard, a consultar a la notaria unes qüestions relacionades amb l’escriptura de préstec hipotecari per a la compra del seu nou pis a Igualada.

Vaig comentar-los quins són els punts més destacats de la nova Llei:

1) MAJOR INFORMACIÓ I PROTECCIÓ AL CONSUMIDOR: molta més informació, amb caràcter previ i evitant les clàssiques presses d’última hora.  S’obliga els bancs a lliurar dos nous documents, la Fitxa Europea d’Informació Normalitzada (FEIN) i la Fitxa d’Advertiments Estandarditzats (FiAE), quedant eliminada l’antiga Fiper.

La FEIN inclou la informació personalitzada de la hipoteca (comissions, import, termini del préstec, etc), mentre que la FiAE contindrà informació sobre clàusules (per exemple de venciment anticipat…) o sobre el repartiment de despeses del préstec.

El banc també aportarà el quadre d’amortització del tipus d’interès del préstec, a més de l’import de cada quota i la seva periodicitat. Serà obligatòria una simulació de com afecta a la quota del préstec l’evolució en els tipus d’interès.

2). HAIG DE SIGNAR IMMEDIATAMENT DESPRÉS DE REBRE TOTA LA INFORMACIÓ?

No, el client té un termini mínim per rebre tota la documentació de 10 dies abans de l’escriptura. aquest termini està pensat perquè el client tingui la máxima informació possible abans de la signatura i pugui realitzar qualsevol pregunta o manifestar un dubte que tingui sobre el préstec.

3). QUANTES VEGADES HAURÉ D’ANAR A la NOTARIA?

Fins ara, el client només acudia a la notaria el dia de la signatura. Amb la nova llei, el client haurà d’acudir 2 vegades al notari.

La primera vegada el notari realitzarà una acta en la qual informarà de tots els punts de la seva hipoteca (condicions econòmiques, terminis, comissions, distribució de despeses, causes de venciment anticipat, etc…) i realitzarà un test per confirmar que coneix el que implica la signatura del préstec.

Aquesta acta notarial serà gratuïta, i el notari plasmarà totes les preguntes que hagi realitzat el client, el resultat del test i tota la informació que hagi subministrat als prestataris i possibles fiadors.

En la segona visita és quan se signarà l’escriptura de préstec hipotecari, acudint a aquesta signatura els prestataris, el banc i la gestoria que tramiti l’escriptura.

4) ÉS OBLIGATORI CONTRACTAR UNA ASSEGURANÇA PERQUÈ EL BANC CONCEDEIXI LA HIPOTECA?

La nova llei prohibeix els productes vinculats obligatoris perquè els concedeixi una hipoteca però sí permet els combinats (aquells que apliquen bonificacions en el diferencial del préstec per cada producte que es contracti amb el banc).

5) COM ES DISTRIBUEIXEN LES DESPESES?

La major part les assumeix el banc: notaria, Registre de la Propietat, gestoria, i Impost d’Actes Jurídics Documentats que recapta la Generalitat

El consumidor ha de fer-se càrrec de les despeses de taxació de l’immoble, així com pagar les còpies de l’escriptura que sol·liciti.

La taxació de l’habitatge és l’única despesa a càrrec del client, si bé algunes entitats assumeixen també aquest cost.

Les còpies de les escriptures del préstec hipotecari les paga qui les sol·liciti, encara que el client té dret a rebre’n una per email de forma gratuïta.

6) VENCIMENT ANTICIPAT EN CAS D’IMPAGAMENT: un canvi important ja que per poder declarar el venciment anticipat pel banc es necessita: a) Si és durant la primera meitat de la vida del préstec: retard en el pagament de 12 quotes amb un mínim del 3% del capital concedit. b) Si és durant la segona meitat de la vida del préstec: retard de 15 quotes amb un 7 % del capital concedit.

7) COMISSIONS D’AMORTITZACIÓ ANTICIPADA:

Si el préstec és a interès variable: màxim del 0,15 % durant els 5 primers anys, o del 0,25 durant els 3 primers anys. Una vegada passats aquests anys no es podrà cobrar cap quantitat en cas d’amortització.

Si el préstec és a interès fix:  la comissió màxima serà un 2% durant els 10 primers anys del període fix i un 1,5% durant la resta del termini, i aquesta comissió no podrà excedir de la pèrdua financera del prestador, la qual cosa es calcula amb unes fórmules de matemàtica financera de relativa complexitat.

CARLOS JIMÉNEZ FUEYO

Notari d’Igualada

carlosjimenez@notariado.org

Els qui hagin realitzat en els últims anys alguna transacció econòmica, hauran apreciat que no podem pagar en metàl·lic la quantitat que lliurement considerem.

En efecte, la lluita contra el blanqueig de capitals ha anat de mica en mica imposant mesures cada vegada més restrictives a la lliure circulació de quantitats de diners en metàl·lic.

Això ha portat a les autoritats a imposar uns límits que en ocasions ens resulten ridículs i, en conseqüència, haver de demanar al nostre banc l’emissió d’un xec bancari nominatiu per al venedor, o la realització de transferència d’un compte a un altre, ja que el normal és que certes transaccions superin àmpliament aquests límits.

Tenim un doble control. D’una banda, el que imposa l’article 7 de la llei 7/2012 de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions en la prevenció i lluita contra el frau , que disposa literalment:

1. No podran pagar-se en efectiu les operacions en què alguna de les parts intervinents actuï en qualitat d’empresari o professional, amb un import igual o superior a 2.500 euros o el seu contravalor en moneda estrangera.

No obstant això, el citat import serà de 15.000 euros o el seu contravalor en moneda estrangera, quan el pagador sigui una persona física que justifiqui que no té el seu domicili fiscal a Espanya i no actuï en qualitat d’empresari o professional.

2. A l’efecte del càlcul de les quanties assenyalades en l’apartat anterior, se sumaran els imports de totes les operacions o pagaments en què s’hagi pogut fraccionar el lliurament de béns o la prestació de serveis.

Per tant, dos límits:

1.- Per a qui NO ÉS RESIDENT A ESPANYA: 14.999,99 euros és el màxim que pot pagar en metàl·lic independentment de la seva nacionalitat, i sempre que no sigui empresari o professional o, si ho és, que a l’adquisició no estigui afecta la seva activitat empresarial o professional.

2.- Per a qui SÍ QUE ÉS RESIDENT A ESPANYA I SI TÉ LA CONDICIÓ D’EMPRESARI O PROFESSIONAL, ALGUNA DE LES PARTS: 2.999,99 euros.

D’altra banda, la llei de prevenció del blanqueig de capitals i de finançament del terrorisme, Llei 10/2010 de 28 d’abril, en el seu article 34, ens diu:

Han de presentar declaració prèvia en els termes que estableix aquest capítol les persones físiques que, actuant per compte propi o de tercer, realitzin els següents moviments:

a) Sortida o entrada en territori nacional de mitjans de pagament per import igual o superior a 10.000 euros o el seu contravalor en moneda estrangera.

b) Moviments per territori nacional de mitjans de pagament per import igual o superior a 100.000 euros o el seu contravalor en moneda estrangera

De manera que la sortida o entrada de diners del país, per import de 10.000 euros, ens obliga abans a comunicar-ho a l’administració. Resulta curiós que es permeti al no resident pagar fins 14.999,99 euros en metàl·lic i al mateix temps obligar-lo a la declaració prèvia si supera els 10.000.

Per tant, un resident que no és empresari o professional o sent-ho, si l’adquisició no està afecta a la seva activitat empresarial o professional, podrà realitzar pagaments sense més límit que la prèvia declaració si l’import total arriba als 100.000 euros

CARLOS CALATAYUD CHOLLET

Notari d’Igualada

carloscalatayud@notariado.org

Qui és propietari d’una empresa en algun moment es fa aquesta pregunta, però moltes vegades pensem que ja ho arreglarem en un futur i no hi pensem més.

Sobre si és millor decisió, que heretin els fills, la parella de fet o el marit/dona, lògicament és un tema privat, però és important tenir en compte que en cas de no fer testament un ja no decideix qui heretarà els seus béns, sinó que es farà segons digui la Llei.

El Codi Civil català estableix un ordre de crides en el cas de no existir testament:

1. Fills i néts: En primer lloc els fills, o en el cas de defunció d’algun d’ells, els fills del difunt (néts), per parts iguals amb l’usdefruit del cònjuge o parella de fet.

2. A falta de fills o néts, heretaran el marit, la dona o parella estable de fet. És important que, a aquests efectes, a Catalunya es considera parella estable de fet, sigui homosexual o heterosexual a la parella que convisqui, i a més a més, si compleix alguns dels següents requisits: a) Si la convivència dura més de dos anys ininterromputs.

b) Si durant la convivència tenen un fill comú, i

c) Si formalitzen la relació en escriptura pública.

És a dir, fins i tot si una persona no vulgui contraure matrimoni, pels motius que sigui, la mateixa llei, considera amb idèntics drets a heretar tant la parella de fet com el cònjuge.

3. Si una persona mor sense fills o néts, i sense cònjuge o parella de fet, heretaran els pares o ascendents a parts iguals.

4. En cas de no tenir fills, néts, cònjuge, parella de fet o pares, heretaran segons una sèrie de regles aplicables els germans, fills de germans i, si no pot ser, cosins germans (o col·laterals fins als 4t grau)….

5. Generalitat de Catalunya. En el cas que el difunt no tingui ni fills, ni pares, ni cònjuge o parella de fet, ni cosins germans, heretarà la Generalitat de Catalunya abans que el fill d’un cosí germà en el cas de no haver-hi testament.

Pagaré més o menys impostos si faig testament?

Es paga exactament el mateix, es faci testament o no, però fent el testament es pot planificar millor l’herència futura i amb un correcte assessorament reduir el pagament futur d’impostos.

Hi ha més opcions a més del testament per organitzar la successió en l’empresa?

A) Lògicament la primera opció és via el TESTAMENT realitzar un repartiment el més equitatiu i racional possible.

B) Una altra eina que és aconsellable més en mitjanes i grans empreses és el PROTOCOL FAMILIAR, es tracta d’un conjunt de pactes subscrits pels socis entre si o amb tercers amb els quals guarden vincles familiars (fills, cònjuges, etc.) respecte d’una empresa en la qual tinguin un interès comú.

Amb aquests pactes que formen el protocol familiar el que s’intenta aconseguir és anticipar-se als problemes que es poden plantejar en la successió d’empresa. Així, per exemple, pot regular la remuneració dels administradors, la política de dividends, els drets de sortida individual, quins familiars poden incorporar-se a l’empresa (posant condicions a la incorporació com haver treballat anteriorment en altres empreses o de tipus acadèmic, o bé limitant a un nombre de familiars treballadors per branca familiar).

C) A Catalunya és molt important la figura del PACTE SUCCESSORI: és un document similar al testament, per ordenar la successió de l’empresari@ fundador@ i té una sèrie d’avantatges enfront del testament: a) no és revocable (excepte acord entre el testador i els hereus/legataris), per la qual cosa el fill que es dedicarà a l’empresa guanya tranquil·litat sabent que en els anys que passin entre la jubilació dels pares i la seva mort no hi haurà cap canvi ni tindrà cap desagradable sorpresa en forma de testament d’última hora. b) Pot utilitzar-se per deixar béns concrets a favor dels fills no treballadors en l’empresa i garantir la futura harmonia familiar, c) Podria signar-se fins i tot entre dos germans propietaris d’una empresa familiar ordenant la successió irrevocable (excepte acord d’ells mateixos) respecte de la seva empresa, a favor d’algun nebot concret i tenir els seus testaments individuals independents per a la resta de béns.

L’important és tenir clar que efectuant amb antelació les accions oportunes serà molt més fàcil que l’empresa familiar sobrevisqui una altra generació, ja que més del 80% d’empreses familiars no arriben a la tercera generació.

CARLOS JIMÉNEZ FUEYO

Notari d’Igualada

carlosjimenez@notariado.org

No hi ha una resposta única ja que cada cas és diferent, depèn de molts factors que en cada cas són, també,  diferents.

1. Menor risc per al patrimoni personal

La societat limitada té una responsabilitat limitada al capital aportat si, per exemple, es constitueix amb el capital social mínim de 3.000 euros, aquesta xifra serà el màxim de què es responsabilitzaran els socis (sempre que no avalin personalment en el finançament bancari).  En canvi, sent autònom, es respon amb el patrimoni personal complet en cas de deutes (habitatge, diners, etc..)

2. Menys impostos

La SL paga menys impostos, però només a partir d’una determinada quantitat. El tipus impositiu de les societats és el 25%, mentre que en l’IRPF podria pagar-se en cas d’elevats ingressos, fins i tot al 51%.  Si bé és cert que aquest estalvi és en cas de mantenir part dels beneficis en l’empresa, ja que si vol distribuir tots ells via dividends l’avantatge es redueix molt. Sol dir-se que fiscalment interessa tenir la figura jurídica de societat limitada si es tenen beneficis  a partir de 40.000 euros

3. Millor finançament bancari

Sol haver-hi millors condicions financeres per a préstecs i crèdits per part dels bancs en cas de societats limitades enfront dels autònoms, encara que en nombroses ocasions (tret que estigui ja consolidada l’empresa) s’obliga a avalar personalment. La comptabilitat de la societat és més transparent a través dels comptes anuals que es dipositin en el Registre Mercantil i això facilita el finançament bancari.

4. Contractes més importants

A mesura que creix la facturació i s’accedeix a clients més importants cal admetre que, per desgràcia, sol ser més fàcil accedir a contractes importants sent una societat limitada que un autònom.

Si es busca treballar amb grans empreses, solen examinar la solvència, capacitat de compliment dels compromisos, etc i és més fàcil sent una societat limitada ja que la comptabilitat dels autònoms és més fosca de cara a tercers. Les SL ofereixen una imatge més professional, d’empresa més gran i solvent, per la qual cosa a nivell comercial moltes vegades són l’opció més indicada.

5. Possibilitat de socis

Encara que per definició l’autònom és individual, en cas de volums elevats o per a creixements en sectors concrets pot interessar tenir socis, per a la qual cosa la forma jurídica adequada és la societat limitada. Es regulen, en els estatuts de la constitució, les clàusules de transmissió de participacions, percentatges de cadascun, tipus d’administració (únic, solidaris, mancomunats..) D’aquesta manera s’eviten, en la mesura que es pugui, els futurs problemes que poden plantejar-se quan es fa una activitat comercial entre diversos socis.

CARLOS JIMÉNEZ FUEYO

Notari d’Igualada

carlosjimenez@notariado.org

Gairebé tothom es molesta a l’hora de pagar un impost, sobretot quan suposa una bona queixalada a la nostra butxaca. Però, més encara si és possible, quan sentim que és injust i prescindible.

Aquest és el cas habitual de l’anomenat Impost de Sucecions i Donacions, quan ho apliquem a l’herència dels nostres cercles més propers, especialment nostres pares o avis, ja que és una figura que grava dues vegades un mateix fet imposable pel qual ja van tributar els nostres pares i avis .

En la major part de la Unió Europea aquest impost no existeix o és molt residual. Tan sols França, Holanda, Bulgària i Bèlgica recapten més per aquest impost (en percentatge de PIB). Els nostres veïns portuguesos o Italians tenen una recaptació molt menor. D’altres, com Suècia o Romania, no contemplen l’impost de successions en el seu ordenament.

I si es parla d’harmonització fiscal a nivell europeu per evitar aquestes diferències, ens posem les mans al cap quan ho analitzem a nivell estatal.

I és que es tracta d’un impost estatal cedit a les comunitats autònomes, les quals tenen una gran potestat i llibertat a l’hora d’imposar el seu criteri per a la determinació dels tipus imposables i les possibles reduccions a aplicar segons el parentiu. Una diferència considerable que pot anar de l’1% al 45% del bé llegat.

Recordem les manifestacions en reclamació de rebaixes en l’impost en regions com Astúries o Andalusia, que van portar els seus dirigents a reduir la pressió fiscal per aquest concepte. Per aquesta raó els experts han proposat harmonitzar l’impost; que s’apliqui una forquilla del 4% al 11%.

No obstant això, l’escassa recaptació en termes absoluts (una mica més de 2.700 milions a l’any a tot l’Estat) i el baix percentatge del PIB que representa a l’impost (0,3% del PIB estatal), permetrien defensar-ne la supressió total, en contra dels que el defensen com un instrument que contribueix a la redistribució de la riquesa i a l’evident contribució al sosteniment de la despesa pública.

No oblidem una conseqüència que tractarem en una altra ocasió, com són les contínues renúncies a herències que han crescut de forma considerable des que va començar la crisi al voltant del 2008. Renúncia a causa de la dificultat per al pagament  del tribut o pels grans deutes que s’heretarien .

En tot cas, és una qüestió que farà parlar durant molt  de temps, donada la dificultat de posar-hi ordre i la fam  insaciable de les administracions, incapaces de renunciar a un ingrés.

CARLOS CALATAYUD CHOLLET

Notari d’Igualada

carloscalatayud@notariado.org

La setmana passada van venir a la notaria en Josep i en Robert, propietaris d’una petita Start-up. Els han aconsellat ampliar capital en la seva societat per donar entrada a un soci inversor i no tenien molt clar com fer-ho.

Els motius d’una empresa per ampliar capital poden ser habitualment:

1) Obtenir fons nous per a noves inversions: els socis aporten una quantitat econòmica que s’aprova en la Junta amb les majories legals.

2) Cobrir deutes de la societat: en determinats casos pot ser que la societat incorri en causa de dissolució legal si no es compleixen els mínims amb què la Llei obliga a augmentar el capital social.

3) Compensació de crèdits: existeixen deutes de la societat que poden convertir-se en capital social, tant si són aportacions anteriors dels socis, com si són de creditors als quals a canvi de cancel·lar els seus crèdits es dóna una participació al capital de la societat.

Les aportacions poden ser dineràries (aportant el soci diners a canvi de noves accions o elevació del valor nominal de les antigues) o no dineràries (un immoble, un cotxe, un ordinador, etc).

El problema que tenen en Josep i en Robert és que necessiten finançament elevat per al desenvolupament de la Start-up, han esgotat la via de finançament bancari i han trobat un inversor disposat a aportar la quantitat de diners necessària per a la nova inversió que desitgen fer.

Ells tenen la societat al 50 % amb un capital de 6.000 euros (3.000 participacions d’1 euro cadascun dels dos, en Josep i en Robert) però no volen deixar en mans del nou soci la majoria de la societat malgrat aportar 60.000 euros, ja que porten anys apostant per la societat, s’adonen que necessiten un suport financer però volen seguir sent-ne part important.

Una solució habitual pot ser fer una ampliació de capital amb prima d’emissió, és a dir, en comptes d’ampliar capital amb 60.000 participacions d’1 euro (i quedar el capital social amb 90,90 % el nou soci i 5,05 % cadascun dels anteriors socis), ampliar capital amb 3000 participacions d’1 euro i amb una prima d’emissió de 57.000 euros, quedant els 3 socis propietaris al 33,33 %.

Aquest tipus d’operacions s’han de completar amb un estudi dels estatuts socials preveient el futur de la societat i ajustant les majories necessàries en casos d’altres ampliacions de capital, drets de separació dels socis, etc.

També és habitual en aquests casos consensuar uns pactes parasocials  en els quals es contemplin les clàusules drag-along (per les quals el soci inversor pot obligar els altres socis a vendre el 100 % de la societat en cas d’haver-hi una oferta d’un tercer) o tag-along (en les quals es pot obligar el tercer que vulgui comprar les participacions d’un soci, a comprar de forma proporcional a tots i no solament al soci que hagués arribat a un acord amb ell).

CARLOS JIMÉNEZ FUEYO

Notari d’Igualada

carlosjimenez@notariado.org

Qui no ha conegut a algú que s’ha canviat l’ordre dels cognoms ? Potser per no haver conegut el seu progenitor, donant preferència al cognom de la seva mare

No obstant això, encara que poc freqüent, vostè pot canviar el seu nom de pila si justifica que és un altre el que habitualment fa servir, o si se sent d’un altre sexe.

Hem de diferenciar dues coses; el mer canvi de nom, per un altre que es correspongui al sexe que vostè sent, del canvi de la menció del gènere amb què es va inscriure en néixer en el Registre, d’home a dona i viceversa.

Recentment, la Direcció General dels Registres i del Notariat (DGRN), concretament el passat 23 d’octubre, ha dictat una Instrucció als encarregats del Registre Civil a fi de facilitar el canvi del nom de qui se sent d’un altre sexe.

En l’actualitat tenim una Llei del Registre Civil que va ser aprovada el 2011, però que no entrarà en vigor fins al 2020. En aquesta es reconeix el dret al nom des del naixement i permet el fàcil canvi de la mateixa quan es prova l’ús habitual d’un altre .

Tinguem en compte que fins que entri en vigor l’anterior, l’actual data de juny el 57, l’article 54 prohibeix “els noms que objectivament perjudiquin la persona, els que facin confusa la identificació i els que indueixin a error quant al sexe “, deixava bastant limitat al canvi de nom i més encara de la menció del sexe.

Amb la Instrucció esmentada s’interpreta la Llei que avui apliquem; n’hi haurà prou que se senti del sexe que correspon al nom que sol·liciti, que és de sexe diferent al que resulta de la inscripció es seu naixement, i ho manifesti en document públic davant notari o davant l’encarregat del Registre.

Més delicat és el cas dels menors d’edat, els quals podran també sol·licitar aquest canvi de nom, si bé acompanyats dels seus pares.

No obstant això, si vostè se sent d’un altre sexe, té via lliure per a aquest canvi gràcies a la vigent Llei de 15 de març de 2007 que regula la “rectificació registral de la menció relativa al sexe de les persones” amb certs requisits. Haurà, vostè, de ser major d’edat i no estar discapacitat. En segon lloc ha de ser diagnosticat de disfòria de gènere; això suposa una dissonància entre el sexe inscrit en el registre, és a dir, el seu sexe morfològic, i el sexe sentit per vostè, el que ve a denominar sexe psicosocial. I l’últim requisit és que es tracti mèdicament aquesta disfòria sexual almenys durant dos anys.

Quan entri en vigor la nova Llei del registre civil el 2020, aquesta situació es modificarà, ja que l’Organització Mundial de la Salut ha canviat de criteri i en l’actualitat ja no considera la disfòria sexual com una malaltia, sinó com una “incongruència de gènere “. Per això es tramita una modificació legal que faciliti, fins que entri en vigor la LRC, el canvi de la constància del gènere amb la mera manifestació de la voluntat, fins i tot per als menors d’edat.

En conclusió; que podeu canviar el vostre nom si no s’ajusta al sexe que vostè sent com a propi. I que el canvi legal de la menció del seu sexe en el Registre exigeix ​​alguns requisits, però que en breu podrà igualment canviar-lo amb la seva mera manifestació. Familiaritzeu-vos amb el concepte: “sexe psicosocial”.

CARLOS CALATAYUD CHOLLET

Notari d’Igualada

carloscalatayud@notariado.org