Categoria: Sense categoria

Si els meus germans no volen vendre la casa…

El problema que tenia el meu client, en Joan, és bastant habitual: ell i els seus tres germans havien heretat un pis dels seus pares i després de fer la corresponent acceptació de l’herència, i adjudicar-se’l a parts indivises, amb la seva corresponent liquidació de l’Impost de Successions, així com l’anomenada Plusvàlua municipal — Impost sobre l’increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana–, es varen trobar que un dels germans, en Ramon, no volia vendre el pis i bloquejava en bloquejava qualsevol intent, rebutjant totes les ofertes de compra que anaven sorgint.
Per tal de solucionar-lo, en Joan va plantejar la possibilitat de quedar-se ell mateix l’habitatge, compensant a la resta dels seus germans.

Els nostres serveis notarials

Els meus germans no volen vendre la casa: què diu la llei en casos com aquest?

El Codi Civil Català diu que: “Qualsevol cotitular pot exigir, en qualsevol moment i sense expressar els motius la divisió de l’objecte de la comunitat”.
La comunitat implica una copropietat del pis heretat entre en Joan i els seus germans, en el que cada propietari o titular té la cotitularitat sobre tot l’habitatge en proindivís, tenint cadascun d’ells una quota.

De quina manera por fer-se la divisió?

• Per a tots els propietaris per unanimitat, és a dir, la fan tots els germans de comú acord, si finalment convencen a en Ramon, mitjançant escriptura pública notarial i adjudicant-se un dels germans l’habitatge, compensant en metàl·lic a la resta per l’import corresponent a la seva respectiva quota de propietat.
• Judicialment mitjançant l’anomenada “acció de divisió de la cosa comuna”.
• Mitjançant àrbitres o mediadors designats per unanimitat per tots els germans.

Com tributa la dissolució de comunitat?

En el cas d’arribar a un acord entre tots els germans i procedir a la formalització de l’escriptura pública en la que s’adjudica a en Joan l’habitatge, aquest haurà de compensar als seus germans en metàl·lic i abonar els impostos aplicables, independentment del IRPF que, en el seu cas, són els següents:

• Impost d’Actes Jurídics Documents: és líquida pel 1,50% del valor total del bé, independentment de si existeix alguna altre càrrega.
• Plusvàlua municipal: depèn de cada Ajuntament, a Catalunya és bastant habitual que en els casos en que l’adjudicació d’un dels germans és en proporció a la seva quota, i compensa en metàl·lic als seus germans, no tributa, doncs és un acte translatiu de la propietat.

Què passa si l’habitatge té una hipoteca i se’l queda un dels germans, alliberant els altres del seu pagament?

Aquest pacte és plenament vàlid entre els germans, però té l’inconvenient de què si deixa de pagar, l’entitat bancària podrà reclamar a tots els germans, en el supòsit que no hagi donat el seu consentiment perquè el deute se’l quedi un d’ells, alliberant-ne els altres. Això comporta dos problemes greus per a la resta dels germans:

• A més a més, seguiran apareixen en l’anomenada CIRBE (Central d’Informació de Riscos), com a deutors del préstec, amb els problemes que els pugui ocasionar per a futurs préstecs que vulguin sol·licitar. Tot i així, si el banc reclama a tots els germans, aquests podran adreçar-se judicialment contra el germà que se’l va quedar.

És necessari especificar els motius de voler iniciar l’acció judicial de dissolució cosa comuna?

No, tal com assenyala el nostre Codi Civil, no hi ha necessitat de cap motivació, però sí que és necessari efectuar un requeriment previ al germà que no vulgui procedir a la venda, per tal de demostrar i fer constar la seva negativa o desacord.

Com acaba l’acció judicial de divisió de la cosa comuna?

Doncs acaba amb una subhasta pública de l’habitatge heretat. Té l’inconvenient greu que, molt probablement, el valor obtingut de la subhasta sigui molt inferior al que haguessin obtingut els germans en cas d’haver-se venut a un tercer, o haver-se acordat adjudicar-lo a un dels germans, compensant en efectiu metàl·lic a la resta.
Per la qual cosa, sempre és recomanable arribar a un acord abans que els disgustos o les desavinences familiars acabin en una subhasta pública per l’habitatge heretat.

Contactar amb la nostra notaria

La setmana passada va venir al meu despatx la senyora Concepció, ja que volia canviar el seu testament. Es va quedar vídua fa uns anys, no va tenir fills, i tot i que està molt contenta amb els seus nebots, sempre li ha fet il·lusió deixar una part dels seus béns quan es morís a algunes ONG (Organitzacions No Governamentals), com ara Càritas, Metges sense Fronteres o la Creu Roja. Volia saber com ho podia fer, i si més endavant canviava d’opinió sobre l’ONG, pels motius que fossin, si podia canviar el testament. Intentaré resoldre els seus dubtes, contestant de forma clara i ordenada aquesta pregunta: puc deixar l’herència a una ONG?

Dubtes relacionats amb les herències a ONG: què cal tenir en compte?

1) Puc deixar tots els meus béns a una ONG?

Doncs sí, seria el que coneixem com un llegat solidari. En el cas de tenir persones amb dret a legítima (fills, descendents, o bé els pares en cas de no tenir fills), aquests tindran dret a un mínim d’una quarta part del valor dels meus béns.

2) Puc deixar un pis a diverses ONG de forma conjunta?

Sense cap problema, inclòs en percentatges diferents (per exemple un 20% a Caritas, un 30% a la Creu Roja, etc.). L’inconvenient serà posar-se d’acord les citades ONG per tal de vendre’l, en temes com el preu, la gestió del dia a dia en cas de llogar-lo, etc.

3) Puc deixar un pis en comptes de diners a les ONG?

És clar que sí, s’ha de fer una escriptura d’acceptació del pis llegat en la qual compareixerà un representant de l’ONG, i des de llavors, ja serà propietària de l’immoble.

4) Quins impostos paguen les ONG en heretar d’una persona? (H3)

Les ONG no estan subjectes a l’Impost de Successions i Donacions, per tant, si reben llegats o herències no l’hauran de pagar en morir el testador.

5) Quina diferència hi ha entre un llegat i una herència? (H3)

El conjunt de béns i drets d’una persona quan mor és l’herència. En canvi, quan parlem del llegat ens estem referint a cadascun dels béns o drets del testador -un pis, un cotxe, diners- que poden ser lliurats a la mateixa o  a diferents persones.

6) Com sabrà l’ONG que els he deixat uns béns en el meu testament?

El notari que hagi autoritzat el testament de la senyora Concepció està obligat a comunicar-ho a l’ONG en el moment de la defunció, que té un llegat a favor seu. Però davant les dificultats que puguin existir pel transcurs dels anys,  és molt recomanable comunicar-ho en vida a l’ONG, per tal que estigui previnguda.

7) Puc designar hereva a una ONG o és millor designar-la legatària?

Sí que es pot nomenar hereva, però el problema és que l’hereu, en l’acceptar l’herència, respon també dels deutes. Això es produeix en cas de deixar els béns (diners, pisos, etc…) mitjançant llegats específics de cada bé, i essent entitats benèfiques sense ànim de lucre, d’aquesta manera s’eviten problemes de deutes desconeguts.

8) Com m’asseguro que es compleix la meva voluntat?

A banda de comunicar-ho a alguna persona propera, una opció molt aconsellable és nomenar un marmessor, amb facultats per lliurar els béns directament a l’ONG, gestionar tots els tràmits de l’herència o, inclús, per poder vendre els béns immobles i lliurar el seu l’import a l’ONG escollida.

Lògicament, aquesta persona nomenada marmessora haurà de ser de confiança màxima del testador o de reconeguda honorabilitat, per evitar possibles problemes que es puguin plantejar.

A Catalunya, l’any 2015 es varen fer llegats solidaris per un valor de quasi trenta-tres milions d’euros, en 552 testaments diferents, a favor d’entitats benèfiques vinculades a esglésies, ONG i altres fundacions. Com a curiositat que sempre se cita pel Col·legi Notarial de Catalunya, quan es fa un balanç anual de les xifres dels llegats solidaris, és que l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, fou construït a partir de l’any 1902 gràcies a un llegat solidari del banquer Pau Gil, canviant el seu nom tradicional d’Hospital de la Santa Creu per l’actual, respectant així la voluntat del benefactor.

Espero haver ajudat, des de la meva experiència i coneixement, tots els dubtes relacionats amb si pots deixar una herència a una ONG.  

Carlos Jiménez Fueyo, Notari d’Igualada

cjimenezfueyo@correonotarial.org

Desgranem i expliquem totes les claus de les herències a Catalunya sense testament

Aquesta pregunta me la feia la setmana passada la Dolors, que als seus 55 anys mai havia fet testament, i acompanyada del seu marit, venien a la meva notaria a signar el primer d’ells.

Decidir si és millor que heretin els fills o el marit, esdevé un tema personal i privat de cada persona, però és important tenir en compte que, en cas de no fer testament, un ja no decideix qui heretarà els seus béns, sinó que es farà segons digui la Llei.

Què estableix el codi civil pel que fa a l’herència a Catalunya sense testament?

El Codi Civil català estableix un ordre de crides en el cas de no existir testament:

1. Fills i néts: els fills són els primers a heretar. En el cas de defunció d’algun d’ells, l’herència passaria als fills del difunt (néts), i sempre a parts iguals.
2. A falta de fills o néts, heretaran el marit, la dona o parella estable de fet. És important aclarir que a efectes legals, a Catalunya es considera parella estable de fet, sigui homosexual o heterosexual, a la parella que convisqui amb el difunt i, a més a més, compleixi alguns dels següents requisits:
   a) Si la convivència dura més de dos anys ininterromputs.
   b)Si durant la convivència tenen un fill comú.
   c) Si formalitzen la relació en escriptura pública.

És a dir, inclús si un dels dos membres de la parella no vol contraure matrimoni, pels motius que siguin, la pròpia llei considera que tant el cònjuge com la parella de fet tenen els mateixos drets.

3. Si una persona mor sense fills o néts, i sense cònjuge o parella de fet, heretaran els pares o ascendents, sempre a parts iguals.
4. En cas de no tenir fills, néts, cònjuge, parella de fet o pares, heretaran segons una sèrie de regles aplicables als germans, fills de germans i cosins germans (o col·laterals fins al 4t grau).
5. Generalitat de Catalunya. En el cas que el difunt no tingui ni fills, ni pares, ni cònjuge o parella de fet, ni cosins germans, heretarà la Generalitat de Catalunya abans que el fill d’un cosí germà en el cas de no haver-hi testament, estant obligada la Generalitat de Catalunya a destinar els béns heretats a establiments d’assistència social o a institucions de cultura.

Els nostres serveis notarials

L’herència a Catalunya sense testament. Pagaré més o menys impostos si faig testament?

Es paga exactament el mateix, es faci testament o no, però fent-lo es pot planificar millor l’herència i els tràmits a realitzar, i amb l’assessorament adequat, es pot arribar a reduir el pagament d’impostos que se’n derivin.

Seran més complicats els tràmits quan mori en cas de no haver fet testament?

Els tràmits són bastant similars, però s’haurà de realitzar una declaració notarial d’hereus; aportant una sèrie de documents per tal de provar qui són els hereus legals (Llibre de Família, testimonis, certificats d’empadronament…, etc.), fet que suposa un tràmit addicional.

L’herència a Catalunya sense testament. Quin tipus de testament convé fer?

Cada testament difereix segons les necessitats del testador i de la seva situació, per exemple:

• Parelles de mitjana edat amb fills: habitualment és millor el clàssic testament “de l’un per l’altre”, per tal de no dependre en un futur dels fills, en cas de decidir possibles vendes d’immobles.
• Parelles amb fills menors d’edat: el més normal és afavorir el cònjuge o parella de fet i regular, en cas de defunció, els possibles problemes d’administració i disposició de béns dels menors, entre molts altres temes.
• Persones divorciades: habitualment s’intenta regular l’administració i disposició dels béns que els fills en cas de defunció essent menors d’edat i els problemes amb les seves exparelles. Cada persona té les seves inquietuds sobre la seva futura herència i mitjançant el testament s’intenta resoldre-les i a la vegada anticipar possibles futurs problemes en la seva herència i resoldre’ls de la manera més eficaç possible.

Carlos Jiménez Fueyo, Notari d’Igualada.

Contactar amb la nostra notaria

Quins documents cal presentar si vols vendre el teu habitatge?

Quan prenem la decisió de vendre el nostre habitatge, necessitem portar a la notaria els documents necessaris per a vendre una casa, que tot seguit resumim:

L’ESCRIPTURA DE L’HABITATGE

Pot ser el de la compra prèvia o qualsevol altre títol de propietat, herència, etc.

LA CÈDULA D’HABITABILITAT

És necessari que aquesta sigui vigent i estigui expedida per la Direcció General de l’Habitatge; normalment té una vigència de 15 anys. Ens permet acreditar que l’habitatge reuneix els requisits mínims d’habitabilitat. En el cas què aquesta cèdula hagués caducat, caldrà tornar a obtenir-la, a través d’un tècnic competent, o sigui, arquitecte o arquitecte tècnic.

EL CERTIFICAT D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

Aquest certificat el sol·licita el mateix tècnic al qual s’ha fet referència al punt 2, a l’Institut Català d’Energia de la Generalitat de Catalunya.

El CERTIFICAT D’ESTAR AL CORRENT DE PAGAMENT EN LA COMUNITAT DE PROPIETARIS

Si és un habitatge que forma part d’una comunitat de propietaris, aquest certificat l’ha de lliurar l’administrador de la finca o el secretari de la comunitat, amb el vistiplau del president; aquest certificat ens acredita que l’habitatge en venda està al corrent de pagament de les despeses de la comunitat.

Els nostres serveis notarials

El REBUT DE PAGAMENT DE L’IMPOST DE BÉNS IMMOBLES (IBI), I EL DE LES TAXES MUNICIPALS D’ESCOMBRARIES

Si aquests rebuts estan domiciliats, caldrà portar el justificant bancari on es demostri que aquests impostos estan al corrent de pagament.
La notaria, a més a més de la documentació assenyalada, demana al Registre de la Propietat la informació de la situació de càrregues de l’habitatge, el certificat telemàtic del cadastre, i l’acreditació de pagament de l’Organisme de Gestió Tributària –Diputació, quedant tots els documents incorporats a l’escriptura de compravenda.

LA NOTA DE CÀRREGUES DEL REGISTRE DE LA PROPIETAT

És un document que ens acredita si la finca es troba gravada amb alguna hipoteca, anotació d’embargament, servitud, etc.

EL CERTIFICAT DEL CADASTRE

El certificat del cadastre ens indica la titularitat de la finca, la seva superfície, el seu coeficient de propietat i el valor cadastral.

EL DOCUMENT DE L’ORGANISME DE GESTIÓ TRIBUTÀRIA

És necessari el document de l’Organisme de Gestió Tributària –Diputació; ens indica si la finca està al corrent de pagament de l’IBI o si té deutes pendents.

Contactar amb la nostra notaria

L’estètica de l’edifici es mantindrà en les obres d’adequació

D’UN COP D’ULL

En uns mesos Cal Ble tornarà a estar obert al públic. La Notaria Igualada, a la Rambla, ha comprat l’edifici a la financera que el tenia en propietat. Cal Ble passarà a ser la seu de la notaria, però els nous propietaris, Carlos Jiménez i Carlos Calatayud, tenen la intenció d’obrir algun dels espais per a usos culturals.

L’edifici de Cal Ble es reformarà els propers mesos perquè estigui habilitat per ser una notaria. La Notaria Igualada, que es troba a la mateixa Rambla, traslladarà els seus serveis a aquest immoble, a penes a un centenar de metres més a l’est, durant el 2017. Els dos notaris han confirmat a Anoiadiari que “hem adquirit l’edifici i en breu volem començar les obres d’adequació” perquè s’hi traslladin els serveis notarials. Cal Ble els proporcionarà molt més espai per a les seves activitats i pels arxius, “però també volem ser-hi perquè és un edifici cèntric, molt bonic i amb molta significació per a Igualada, i ens agrada tenir aquesta vinculació amb la ciutat”.

Els nous propietaris no tenen intenció de fer cap canvi en la fesomia de l’immoble, sinó diferents adequacions per complir amb la normativa actual d’accessibilitat i d’altres exigències tècniques. “Portem molts anys a Igualada, la notaria està consolidada i tenim molts lligams aquí”, explica Carlos Jiménez, “i per això hem cercat un lloc cèntric, amb espai, amplitud, perquè hi passa molta gent al llarg del dia. Se’ns ha presentat l’ocasió d’un edifici emblemàtic on  podem estar molts anys” afegeix Carlos Calatayud. Al centre d’Igualada no hi havia massa oportunitats “com la que oferia Cal Ble, on hi pot haver l’espai que necessitem per a l’arxiu històric”.

La també anomenada Torre Boyer data de 1920 i porta diversos anys en desús des que l’espai gastronòmic de Cal Ble va tancar portes. La Notaria Igualada l’ha adquirit d’una financera “després d’una negociació. Ara caldrà fer unes obres importants. Cal canviar tota la zona pensada com a cuina i restaurant, que és molt gran, perquè siguin oficines” detallen i “hi ha elements que estan molt deteriorats”. Pel que fa al que és l’edifici i l’estètica modernista “volem mantenir l’essència de l’immoble i que no canviï pràcticament res. La zona noble quedarà intacta perquè és un edifici preciós, un dels més bonics que tenim a Igualada” assegura Jiménez.

El seu soci, Carlos Calatayud, rebla que “és un edifici singular i just per això és tan interessant i el volem fer la nostra seu. Dóna presència i només cal adaptar-lo amb la creació de despatxos”. I a l’arxiu, és clar. Una part del seu arxiu està al municipal, una part també a les seves oficines actuals i un altre en un local llogat. “Com més passen els anys, més volum d’arxius anem acumulant i ara amb aquest trasllat podrem disposar de tots els documents en un sol lloc, cosa molt més còmoda per fer les gestions” apunten. El sòtan de Cal Ble és l’àrea de l’edifici que s’habilitarà per emmagatzemar els arxius de la notaria.

“Espais oberts a la ciutat”

Segons Calatayud “la idea és que la planta baixa sigui per l’atenció al públic, de manera que serà més àgil” i es facilitaran els accessos tant pel carrer del Clos com per la Rambla. Hi haurà actuacions a tots dos accessos perquè hi hagi més accessibilitat. Valoren que part dels pisos superiors “pugui tornar a ser un espai per conferències, exposicions i vida cultural. Sempre que sigui possible ens agradaria” avancen “posar-lo a disposició de la ciutat”. Confien obrir en un any “però no volem tenir pressa, és una obra complexa, no es poden fixar terminis”.

Represa econòmica

Des de la seva posició de notaris, que assisteixen a la constitució d’empreses i moviments en les participacions, comenten que “hi ha més activitat que els altres anys i no estem en la situació de fa tres o quatre exercicis, però la crisi perdura, hi ha famílies que ho estan passant molt malament, com hi ha la qüestió de les dacions en pagament. Podem dir que pel que veiem hi ha un canvi d’aires i més optimisme i més creació d’empreses” comenta Jiménez. “Hi ha desig de fer coses” intervé Calatayud “i més compra-venda de pisos. Es percep que passen coses en positiu”.

“Cal mantenir l’Oficina Liquidadora”

Sobre la possibilitat que es retiri l’Oficina Liquidadora de la Generalitat, Calatayud alerta que “nosaltres som els que hi anem més, però hom n’és usuari, directe o indirecte”. Si l’oficina se’n va a Vilafranca “quedes lluny del personal. Ara tenim una oficina que funciona i resol els problemes. No pot ser que es traslladi a un altre lloc on el ciutadà passarà a ser un número. Cal mantenir-la”. Jiménez, per la seva part, no entén que “passi a Vilafranca o Manresa, ciutats no tan diferents a nosaltres. A la llarga seria molt perjudicial, perquè sense aquests serveis hi poden haver empreses que perdin interès”.

Fa quinze dies va venir a la meva Notaria un senyor ancià vidu, el Senyor “Jordi” (nom fictici…), acompanyat de dos dels seus fills, amb la intenció -segons em van comentar- de vendre el seu pis de tota la vida i així poder anar pagant les despeses de la residència on vivia, ja que els seus fills no podien mantenir el pagament de la residència amb els seus sous, portaven varis anys fent-ho i ja havien gastat tots els seus estalvis per tal d’ajudar a pagar l’atenció del seu pare.

Llegir més a http://veuanoia.cat/pare-no-pot-vendre-pis-culpa-seva-malaltia-degenerativa/

Per què he de deixar-li en herència alguna cosa al meu fill si fa deu anys que no el veig?

La Montserrat em feia aquesta pregunta fa uns dies a la notaria, havia vingut a fer testament en favor de dos dels seus tres fills, i volia saber  quin era el mínim (com ella mateixa em va dir “el mínim dels mínims…”) que havia de deixar al seu altre fill, amb el que no tenia cap relació des de feia deu anys, que ni tan sols havia anat al funeral del seu pare, i si era possible no volia deixar-li res de res, ja que no li semblava just.

Vaig passar a explicar-li les possibilitats que existeixen, dins el marc de la llei catalana, i què diu el nostre Codi Civil sobre la legítima, amb la voluntat d’aclarir-li si es pot desheretar un fill.

 Pot el seu fill reclamar la legítima encara que no s’hagin vist en deu anys?

Si, llevat que hagi fet testament ella i l’hagi desheretat complint alguna de les causes del Codi Civil català “absència continuada de la relació amb el seu fill per causa imputable a ell, maltractament greu, denegació d’aliments al testador…”

Quin és l’import de la legítima?

L’import de la legítima és una quarta part (un 25%) dels béns que deixi, quan es mor-hi la Montserrat, a repartir entre el nombre de fills que tingui. En aquest cas es tractaria d’un 8,33%, llevat que el desheretés, i el dit import calculat segons una sèrie de regles i comptant també amb les donacions fetes en vida en determinats supòsits.

En el cas de la Montserrat el valor dels seus béns era d’un habitatge valorat en 85.000 € i un dipòsit de 20.000 €, amb la qual cosa el valor global de la legítima era de 26.250 €, a dividir entre els seus tres fills, o sigui 8.750 € a cadascun dels seus  fills.

Qui haurà de pagar la legítima?

La persona que  la Montserrat nomeni en el seu testament com a hereva. En aquest cas els seus altres dos fills, si és que els nomena hereus a parts iguals.

Poden elegir els hereus nomenats com es paga?

Sí, els hereus poden pagar amb diners de la pròpia herència o d’ells mateixos, o amb béns del cabal hereditari en plena propietat, llevat d’algunes excepcions.

Tindria dret el seu fill a demanar legítima del pare ja mort, i quan mori la Montserrat, d’ella també?

Si,  el seu fill pot demanar la legítima en els dos casos. Tant en cas que la Montserrat hagués heretat del seu marit com si haguessin heretat els seus altres dos fills, el fill absent pot reclamar-les als hereus.

Si la Montserrat el deshereda, segueix tenint dret a legítima?

No, deixarà de tenir el dret a legítima, però només pot desheredar-lo si es compleix alguna causa citada, i haurà de demostrar-se pels hereus, els altres fills de la Montserrat. Normalment aconsello, en els casos en els quals es vol desheretar un fill per absència manifesta i continuada  de la relació, per causa imputable a ell, que es reculli la major part de les proves possibles en el testament o en un altre document separat, per tal de facilitar l’acreditació de la causa quan sigui necessari, en cas de reclamació judicial del fill desheretat.

Quants anys té el fill desaparegut de la Montserrat per demanar la legitima?

El fill desaparegut té 10 anys des de la defunció de la Montserrat.

Si el fill de la Montserrat reclama la legítima transcorreguts, per exemple, set anys des de la seva mort, meritarà interessos?

Si, haurà d’abonar-li la seva part (el 8,33% citat al ser tres fills) amb l’interès legal del diner, llevat que la Montserrat hagi disposat en el seu testament que no merités interès.

Què passa si els anys anteriors a la mort de la Montserrat ha fet donacions als seus altres dos fills?

Les donacions que hagin estat fetes per la Montserrat durant els últims deu anys de la seva vida, s’afegiran al valor de la resta dels seus béns per calcular la legítima. Si, a més a més, quan es va firmar l’escriptura de la donació, es va manifestar que aquesta era imputable a la legítima, s’hauria de computar aquell valor, encara que passessin més dels deu anys citats.

Què passa si mort un dels altres fills de la Montserrat  abans que ella?

Si està nomenat hereu, la seva part anirà als seus descendents, néts de la Montserrat. Si no està nomenat hereu, la seva part de legítima també podrà ser reclamada pels seus fills, néts de la Montserrat.

És possible renunciar a la legítima en vida del causant?

Només en casos molt concrets i de difícil aplicació, ja que es consideren nuls els actes unilaterals, així com les estipulacions en pacte successori i similars, atorgats abans de la mort del causant, que impliquin renúncia al dret de legítima o que perjudiquin el seu contingut.

És necessari que el fill desaparegut de la Montserrat firmi el lliurament de legítima?

No, necessari no ho és. Pot formalitzar-se tota l’acceptació de l’herència pels altres dos fills hereus. Cal tenir en compte però que, en el cas d’una possible reclamació en el futur, s’hauran de pagar els interessos, si el testament no estipula el contrari.

Carlos Jiménez, notari d’Igualada

La setmana passada ens va visitar a la Notaria la senyora Assumpta, molt preocupada per un tema que feia temps li rondava pel cap: la seva mare, deu anys enrere, abans de morir, va patir molt, tenint una llarga i dolorosa agonia durant els últims mesos de vida.

Ella volia saber si era veritat que es podia firmar un document per evitar, en la mesura del possible, el que li va passar a la seva mare, expressant les instruccions que desitgi sobre la seva atenció sanitària, així com la persona que vulgui que sigui designada com a persona de contacte pels metges, si es donés el cas de trobar-se inconscient. La senyora Assumpta està separada, té tres fills i té molt clar quin d’ells hauria de ser qui parlés amb els metges si es donés el cas. Davant d’aquesta situació, cal redactar un testament vital o document de voluntats anticipades.

Preguntes freqüents sobre el testament vital o document de voluntats anticipades

1) Què és un testament vital o document de voluntats anticipades?

El testament vital és un document en el qual una persona que es troba en una situació en què no pot expressar la seva voluntat personalment, i patint una malaltia irreversible o terminal, expressa les cures mèdiques que desitja rebre, designant una persona de contacte com a representant seva per a aquests efectes.

2) De quins criteris se’n pot deixar constància perquè es tinguin en compte?

La voluntat de no patir dolor important, sigui físic o psíquic; la possibilitat de comunicar-se de qualsevol manera i relacionar-se amb altres persones; el fet de no perllongar la vida per si mateixa si no es donen els mínims imprescindibles per a tenir una qualitat de vida acceptable i digna; romandre al domicili habitual els últims dies de la vida i morir allà; aquests són alguns dels més habituals a més dels suggerits pel departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

3) Situacions sanitàries previstes en el testament vital

Entre d’altres, una malaltia irreversible que, en un termini breu de temps, condueixi inevitablement a la mort o estat vegetatiu crònic, per exemple.

4) Instruccions sobre les actuacions sanitàries en el testament vital: 

No perllongar inútilment de manera artificial la vida, mitjançant tècniques de suport vital, si aquestes serveixen per a tenir una supervivència biològica sense sentit; no rebre tractaments de suport ni teràpies poc contrastades que no hagin demostrat efectivitat; que se subministrin els fàrmacs necessaris per pal·liar al màxim el malestar, el patiment psíquic i el dolor físic.

5) Designació de representant al testament vital

Especialment importat en persones amb una situació personal complicada, a on hi pugui haver problemes per part de l’equip sanitari en identificar qui és el representant (per exemple, en cas de tenir diversos fills, persones sense parents propers o amb una relació nul·la amb aquest, i que prefereixen que sigui un amic/ga el seu representant). Aquesta designació és de vital importància per evitar conflictes, en cas que algun d’aquests parents sense relació directa, acudeixi a l’hospital. És fins i tot convenient designar un segon representant a fi d’evitar problemes per defunció o indisponiblitat del primer representant.

6) Donació d’òrgans 

Amb la finalitat pretendre donar els òrgans davant d’un possible trasplantament, o bé per a la investigació científica, cal la redacció d’un testament vital. Lògicament, en aquests casos, la celeritat per procedir a l’extracció d’òrgans és transcendental i una de les vies adequades per a expressar aquesta voluntat seria aquest document.

7) Creences espirituals 

Rebre assistència espiritual, d’acord amb les creences personals de cadascú.

8) Instruccions per a l’enterrament, incineració o funeral:

Es pot deixar constància de la mena d’enterrament, funeral i cerimònia religiosa o laica que un desitgi. Durant la meva trajectòria professional n’he vist de tota mena, des de la persona que no vol que algú en concret assisteixi al seu enterrament, fins al que pretén escollir una cançó perquè sigui escoltada durant la cerimònia, passant per localitzacions concretes i llocs especials, on es vol que s’escampin les cendres, en cas d’incineració.

9) Com s’ha de fer un document de voluntats anticipades o testament vital?

S’ha de fer davant de notari. Aquest, després de la firma s’encarrega de comunicar-ho al registre de voluntats anticipades de la Generalitat de Catalunya, o bé ho fa davant de tres testimonis que no tinguin vincle familiar ni patrimonial amb el firmant.

Carlos Jiménez Fueyo, Notari d’Igualada.

Els notaris anoiencs parlen d’un augment dels costos si es perd el servei

D’UN COP D’ULL

Ajuntament, Consell Comarcal, Síndica de Greuges i col·lectius locals reclamen mantenir el servei i disposar d’una oficina de gestió integral. El batlle Marc Castells anuncia més accions per no perdre l’Oficina Liquidadora.

L’Ajuntament d’Igualada acollia aquest dimecres l’acte de signatura d’un Manifest en de Defensa de l’Oficina Liquidadora d’Igualada i l’Anoia. El document està signat per l’alcalde de la capital, Marc Castells, el president del Consell Comarcal, Xavier Boquete, la Síndica Municipal de Greuges d’Igualada, Rosa
Sánchez, i representants de catorze entitats i organitzacions empresarials, econòmiques, comercials i sindicals de la comarca. El batlle igualadí va prendre la paraula per tornar a denúncia amb vehemència “l’atac” a la ciutat que representa el pla de desplegament de les oficines de l’Agència Tributària Catalana, 15, i on no hi apareix Igualada.

El pla de desplegament de l’ATC, presentat recentment, contempla una quinzena de noves oficines de gestió de tributs en ciutats com Terrassa, Sabadell, Vic, Manresa o Vilafranca del Penedès, però suposa la desaparició de les oficines liquidadores, com la que actualment ofereix serveis a Igualada. Després de la reacció la setmana passada d’estupor, el govern igualadí ha entrat en contacte amb el Departament d’Economia per “exercir totes les mesures possibles de pressió”.

A la iniciativa s’hi ha afegit la Unió Empresarial de l’Anoia, la delegació a l’Anoia de la Cambra de Comerç de Barcelona, Fira d’Igualada, la delegació a l’Anoia del Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona, la sectorial de Gestors i Assessors de la UEA, Notaris d’Igualada C.B., les delegacions territorials de CC.OO., U.G.T. i Unió de Pagesos, les associacions de comerciants Igualada Comerç i Nou Centre d’Igualada, el Gremi de Blanquers d’Igualada, Fagepi i l’associació TIC Anoia.

Aquest manifest, que ha estat recolzat també pels sis grups polítics amb representació a l’Ajuntament –CiU, ERC, Socialistes d’Igualada, CUP, Decidim Igualada i PP– reclama al departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya que mantingui els serveis que, a dia d’avui, ofereix aquesta oficina a la capital de l’Anoia i demana que Igualada aculli una de les futures oficines de gestió integral de l’Agència Tributària Catalana (ATC) ““com a garantia de la prestació de serveis als ciutadans i en defensa de l’equilibri territorial”. El text consensuat exposa també la defensa “d’una administració tributària eficient,
eficaç, transparent i propera” i demana que la petició sigui traslladada “al departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya”.

Hi ha en marxa també una recollida de signatures que arriba ja a les 1.200. “Serà massiva” segons Castells, perquè “no entenem que es vulgui fer un projecte per millorar la vida dels ciutadans i se’ls hi treguin serveis. Cal que esmenin aquest error que s’ha comès”. Adverteix que “no ens conformarem amb un punt d’informació, sinó que volem l’Oficina de Gestió Integral”.

Els notaris: “perdre l’Oficina Liquidadora tindria afectacions”

“És un servei proper i si es perd no només es perd la qüestió física, sinó també el coneixement dels professionals que hi ha” explica el notari Carlos Calatayud, que firmava aquest dimecres el manifest en nom dels notaris anoiencs. L’Oficina Liquidadora “no es pot perdre. Afecta a la vida ordinària de la gent, qüestions com les successions o les transmissions s’han de fer, abans o després. Cal un interlocutor a la vora, no es pot fer a distància”. Afegeix que “suposa no només perdre temps, també pot augmentar els costos”.

L’alcalde Castells diu que el territori “plantarà cara” al nou pla de la Hisenda Catalana, que preveu tancar 38 oficines

Acn | Igualada 28.09.2016 | 14:32

Una quinzena d’institucions socioeconòmiques de l’Anoia, partits polítics i institucions han signat aquest dimecres un manifest en defensa de la continuïtat de l’oficina liquidadora d’Igualada, que s’encarrega de la gestió, liquidació i recaptació dels impostos de transmissions patrimonials, entre d’altres.

L’alcalde d’Igualada, Marc Castells, ha afirmat que el territori “no permetrà que li prenguin aquest servei” i ha assegurat que “plantarà cara” a la conselleria d’Economia per evitar el desmantellament.

Aquest tancament s’inclou en el pla de desplegament de la Hisenda Catalana, que preveu l’obertura de 15 noves oficines de l’Agència Tributària de Catalunya però, al mateix temps, el tancament de 38 oficines liquidadores repartides per tot el país.