com puc donar al meu fill un pis

Com puc donar al meu fill un pis?

Donacions a Catalunya de pares a fills: què cal tenir en compte?

Aquesta setmana va venir a la notaria la senyora Assumpta, ja que vol donar un pis que té a un dels seus 3 fills. Volia fer-me algunes preguntes sobre les donacions a Catalunya de pares a fills, que vam intentar resoldre entre l´Enriqueta, una de les oficials de la notaria, i jo.

Aclariments i preguntes més freqüents respecte a les donacions a Catalunya de pares a fills

  • Necessàriament la donació ha de fer-se en escriptura pública davant de Notari. En cas de fer-se en document privat no tindrà valor.
  • Possibilitat de reservar-se l’usdefruit: en el cas de les persones grans i, per descomptat, en cas de ser l’habitatge habitual de la donant, és convenient reservar-se l’usdefruit vitalici i així assegurar-se la disponibilitat i gaudi exclusiu mentre visqui. Aquest usdefruit acaba automàticament en el moment de la mort, acreixent al seu fill com a propietari.
  • I si l’habitatge donat està hipotecat?, haurà de deixar clar en l’escriptura de la donació aquest fet i si el seu fill assumeix o no tal hipoteca, ja que té repercussions fiscals.
  • Pot afectar a l’herència futura?: a l’escriptura de donació s’haurà de determinar, entre altres qüestions, si la donació es realitza a càrrec o no de la legítima futura, i si és col·lacionable o no (és a dir, si el valor del pis donat computarà en un futur quan mori la senyora Assumpta en el valor del cabal hereditari).

 

Els nostres serveis notarials

Quins impostos es paguen en una donació a Catalunya?

  • Impost de Successions i Donacions: en cas de ser descendent menor de 36 anys, sent el primer habitatge habitual i tenir uns ingressos anuals menors de 36.000€, disposa d’una reducció dels primers 60.000€ del valor total. Existeixen també incentius fiscals, en cas d’una donació en metàl·lic, si té la mateixa finalitat d’adquisició d’habitatge habitual.
  • Impost sobre l’Increment de Valor de Terrenys de Naturalesa Urbana: la seva quantia dependrà dels anys que hagi tingut l’habitatge en propietat el donant (a major antiguitat, major impost) i, d’altra banda, el valor cadastral del sòl no afecta la taxació que s’assigni a l’escriptura.
  • Impost sobre la Renta de les Persones Físiques (IRPF): en cas d’existir un guany patrimonial per la diferència entre el valor de l’adquisició, en el moment en què ho va fer Assumpta, i el valor que s’ha consignat en l’escriptura de donació. Existeixen diversos beneficis fiscals en el cas de donants majors de 65 anys.
  • Es pot revocar una donació? En principi la donació és irrevocable, excepte que es compleixin determinades circumstàncies molt concretes i difícilment aplicables, com la supervivència dels fills dels donants, que es creien morts, o la ingratitud dels donataris (s’entén com ingratitud els actes penalment condemnables que el donatari fa contra la persona o els béns del donant).

 

Contactar amb la nostra notaria

Qui hereta la meva part si renuncio a l’herència del meu pare

Qui hereta la meva part si renuncio a l’herència del meu pare?

Renunciar a una herència: aspectes a considerar abans de fer-ho

Aquesta setmana ha vingut a visitar-me en Pere; recentment ha mort el seu pare, client de la notaria, i per diferents motius desitja renunciar a l’herència. Volia informar-se de quina manera podia renunciar i a qui li correspondria la seva part, si als seus fills o als seus germans.
Renunciar (o repudiar segons diu el nostre Codi Civil) a una herència implica moltes conseqüències, i per això explicarem a continuació els seus efectes.

Si renuncio a l’herència, puc penedir-me i acceptar-la després?

Això no és possible, la renúncia és irrevocable, i una vegada formalitzada no es pot, en un moment posterior, acceptar l’herència.

Renunciar si hi ha testament

Habitualment en els testaments hi sol aparèixer una segona opció (substitució) per als casos que el nomenat hereu o legatari mori abans que el testador o renunciï als béns. En aquests casos s’haurà d’aplicar aquesta substitució tal com surti en el testament.

Renúncia si no hi ha testament

Quan no hi ha testament, s’hauria de tramitar l’anomenada acta de declaració d’hereus abintestat, i al renunciar a l’herència no passaran a heretar els fills del renunciant, sinó que la seva porció de l’herència acreixerà als altres cohereus. En aquest cas, per exemple, no heretaran els fills d’en Pere, sinó els seus germans.

Puc fer la renúncia de forma verbal, sense documentar-la?

A causa dels seus importants efectes, la renúncia a Catalunya ha de ser davant Notari; no és vàlida si es fa en un document privat o verbalment.

Què succeeix si l’hereu té deutes i renúncia a l’herència?

En aquest cas, si els creditors de l’hereu se senten perjudicats, poden impugnar judicialment aquesta decisió en el termini d’un any des de la renúncia.

Si el causant difunt té deutes importants o desconeguts

S’ha de tenir en compte que per a l’acceptació de l’herència pura i simple, l’hereu respon dels deutes del difunt i de les càrregues hereditàries, no només amb els béns hereditaris, sinó també amb els béns propis. Per això, a més a més d’una renúncia simple a aquesta herència, és possible l’anomenada acceptació a benefici d’inventari (obligatòria a Catalunya en el cas de menors i persones subjectes a tutela, entre d’altres). Consisteix a fer un llistat dels béns de l’herència i dels seus deutes i càrregues hereditàries, i una vegada realitzat l’inventari en el termini de 6 mesos, prendre una decisió definitiva. Aquest tipus d’acceptació és convenient en cas de sospitar que poden existir deutes d’import elevat sense conèixer-se exactament la seva quantia.

 

Els nostres serveis notarials

Renúncia a favor de persona determinada

Em planteja en Pere la possibilitat de renunciar a favor d’un dels seus germans, amb el que té major relació. És possible però té major cost fiscal, ja que tributarà:

  • En Pere, per l’impost de successions com si hagués acceptat l’herència.
  • El seu germà per efectuar-se l’equivalent a una donació.

És possible renunciar en vida del causant abans que mori o he d’esperar-me a la seva mort?

En principi, no és possible la renúncia al dret de legítima abans de la mort del causant, excepte en uns supòsits residuals de pactes en determinats casos, no molt habituals a la pràctica.

No pot fer-se de forma parcial, a termini o condicionalment

És a dir, en Pere no pot renunciar a una part de l’herència i acceptar l’altra; o renunciar de forma condicionada a què es compleixi o no un fet.

Renúncia prescrita

En el cas que hagi transcorregut més de quatre anys i mig des de la defunció del causant, si en Pere renuncia a l’herència, s’interpreta que hi ha una donació, i la Generalitat ens girarà una liquidació de l’impost corresponent.

Renúncia de menors d’edat

Per renunciar a les herències o llegats de menors d’edat, caldrà que la renúncia sigui feta pels pares del menor i, a més a més, hauran de comparèixer a la renúncia els avis paterns i materns del menor, un de cada banda i el de més edat, per tal de no acudir a l’autorització judicial.

Carlos Jiménez Fueyo, notari d’Igualada

 

Contactar amb la nostra notaria

Què puc fer si un dels meus germans no vol vendre l’habitatge que hem heretat?

Què puc fer si un dels meus germans no vol vendre l’habitatge que hem heretat?

Si els meus germans no volen vendre la casa…

El problema que tenia el meu client, en Joan, és bastant habitual: ell i els seus tres germans havien heretat un pis dels seus pares i després de fer la corresponent acceptació de l’herència, i adjudicar-se’l a parts indivises, amb la seva corresponent liquidació de l’Impost de Successions, així com l’anomenada Plusvàlua municipal — Impost sobre l’increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana–, es varen trobar que un dels germans, en Ramon, no volia vendre el pis i bloquejava en bloquejava qualsevol intent, rebutjant totes les ofertes de compra que anaven sorgint.
Per tal de solucionar-lo, en Joan va plantejar la possibilitat de quedar-se ell mateix l’habitatge, compensant a la resta dels seus germans.

 

Els nostres serveis notarials

Els meus germans no volen vendre la casa: què diu la llei en casos com aquest?

El Codi Civil Català diu que: “Qualsevol cotitular pot exigir, en qualsevol moment i sense expressar els motius la divisió de l’objecte de la comunitat”.
La comunitat implica una copropietat del pis heretat entre en Joan i els seus germans, en el que cada propietari o titular té la cotitularitat sobre tot l’habitatge en proindivís, tenint cadascun d’ells una quota.

De quina manera por fer-se la divisió?

  • Per a tots els propietaris per unanimitat, és a dir, la fan tots els germans de comú acord, si finalment convencen a en Ramon, mitjançant escriptura pública notarial i adjudicant-se un dels germans l’habitatge, compensant en metàl·lic a la resta per l’import corresponent a la seva respectiva quota de propietat.
  • Judicialment mitjançant l’anomenada “acció de divisió de la cosa comuna”.
  • Mitjançant àrbitres o mediadors designats per unanimitat per tots els germans.

Com tributa la dissolució de comunitat?

En el cas d’arribar a un acord entre tots els germans i procedir a la formalització de l’escriptura pública en la que s’adjudica a en Joan l’habitatge, aquest haurà de compensar als seus germans en metàl·lic i abonar els impostos aplicables, independentment del IRPF que, en el seu cas, són els següents:

  • Impost d’Actes Jurídics Documents: és líquida pel 1,50% del valor total del bé, independentment de si existeix alguna altre càrrega.
  • Plusvàlua municipal: depèn de cada Ajuntament, a Catalunya és bastant habitual que en els casos en que l’adjudicació d’un dels germans és en proporció a la seva quota, i compensa en metàl·lic als seus germans, no tributa, doncs és un acte translatiu de la propietat.

Què passa si l’habitatge té una hipoteca i se’l queda un dels germans, alliberant els altres del seu pagament?

Aquest pacte és plenament vàlid entre els germans, però té l’inconvenient de què si deixa de pagar, l’entitat bancària podrà reclamar a tots els germans, en el supòsit que no hagi donat el seu consentiment perquè el deute se’l quedi un d’ells, alliberant-ne els altres. Això comporta dos problemes greus per a la resta dels germans:

  • A més a més, seguiran apareixen en l’anomenada CIRBE (Central d’Informació de Riscos), com a deutors del préstec, amb els problemes que els pugui ocasionar per a futurs préstecs que vulguin sol·licitar. Tot i així, si el banc reclama a tots els germans, aquests podran adreçar-se judicialment contra el germà que se’l va quedar.

És necessari especificar els motius de voler iniciar l’acció judicial de dissolució cosa comuna?

No, tal com assenyala el nostre Codi Civil, no hi ha necessitat de cap motivació, però sí que és necessari efectuar un requeriment previ al germà que no vulgui procedir a la venda, per tal de demostrar i fer constar la seva negativa o desacord.

Com acaba l’acció judicial de divisió de la cosa comuna?

Doncs acaba amb una subhasta pública de l’habitatge heretat. Té l’inconvenient greu que, molt probablement, el valor obtingut de la subhasta sigui molt inferior al que haguessin obtingut els germans en cas d’haver-se venut a un tercer, o haver-se acordat adjudicar-lo a un dels germans, compensant en efectiu metàl·lic a la resta.
Per la qual cosa, sempre és recomanable arribar a un acord abans que els disgustos o les desavinences familiars acabin en una subhasta pública per l’habitatge heretat.

 

Contactar amb la nostra notaria

Documents necessaris per a vendre una casa: què diu la legislació vigent?

Documents necessaris per a vendre una casa: què diu la legislació vigent?

Quins documents cal presentar si vols vendre el teu habitatge?

Quan prenem la decisió de vendre el nostre habitatge, necessitem portar a la notaria els documents necessaris per a vendre una casa, que tot seguit resumim:

L’ESCRIPTURA DE L’HABITATGE

Pot ser el de la compra prèvia o qualsevol altre títol de propietat, herència, etc.

LA CÈDULA D’HABITABILITAT

És necessari que aquesta sigui vigent i estigui expedida per la Direcció General de l’Habitatge; normalment té una vigència de 15 anys. Ens permet acreditar que l’habitatge reuneix els requisits mínims d’habitabilitat. En el cas què aquesta cèdula hagués caducat, caldrà tornar a obtenir-la, a través d’un tècnic competent, o sigui, arquitecte o arquitecte tècnic.

EL CERTIFICAT D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

Aquest certificat el sol·licita el mateix tècnic al qual s’ha fet referència al punt 2, a l’Institut Català d’Energia de la Generalitat de Catalunya.

El CERTIFICAT D’ESTAR AL CORRENT DE PAGAMENT EN LA COMUNITAT DE PROPIETARIS

Si és un habitatge que forma part d’una comunitat de propietaris, aquest certificat l’ha de lliurar l’administrador de la finca o el secretari de la comunitat, amb el vistiplau del president; aquest certificat ens acredita que l’habitatge en venda està al corrent de pagament de les despeses de la comunitat.

 

Els nostres serveis notarials

El REBUT DE PAGAMENT DE L’IMPOST DE BÉNS IMMOBLES (IBI), I EL DE LES TAXES MUNICIPALS D’ESCOMBRARIES

Si aquests rebuts estan domiciliats, caldrà portar el justificant bancari on es demostri que aquests impostos estan al corrent de pagament.
La notaria, a més a més de la documentació assenyalada, demana al Registre de la Propietat la informació de la situació de càrregues de l’habitatge, el certificat telemàtic del cadastre, i l’acreditació de pagament de l’Organisme de Gestió Tributària –Diputació, quedant tots els documents incorporats a l’escriptura de compravenda.

LA NOTA DE CÀRREGUES DEL REGISTRE DE LA PROPIETAT

És un document que ens acredita si la finca es troba gravada amb alguna hipoteca, anotació d’embargament, servitud, etc.

EL CERTIFICAT DEL CADASTRE

El certificat del cadastre ens indica la titularitat de la finca, la seva superfície, el seu coeficient de propietat i el valor cadastral.

EL DOCUMENT DE L’ORGANISME DE GESTIÓ TRIBUTÀRIA

És necessari el document de l’Organisme de Gestió Tributària –Diputació; ens indica si la finca està al corrent de pagament de l’IBI o si té deutes pendents.

 

Contactar amb la nostra notaria

Puc deixar l’herència a una ONG?

Herència a Catalunya sense testament. Qui hereta els meus béns si no faig testament?

Desgranem i expliquem totes les claus de les herències a Catalunya sense testament

Aquesta pregunta me la feia la setmana passada la Dolors, que als seus 55 anys mai havia fet testament, i acompanyada del seu marit, venien a la meva notaria a signar el primer d’ells.

Decidir si és millor que heretin els fills o el marit, esdevé un tema personal i privat de cada persona, però és important tenir en compte que, en cas de no fer testament, un ja no decideix qui heretarà els seus béns, sinó que es farà segons digui la Llei.

Què estableix el codi civil pel que fa a l’herència a Catalunya sense testament?

El Codi Civil català estableix un ordre de crides en el cas de no existir testament:

  1. Fills i néts: els fills són els primers a heretar. En el cas de defunció d’algun d’ells, l’herència passaria als fills del difunt (néts), i sempre a parts iguals.
  2. A falta de fills o néts, heretaran el marit, la dona o parella estable de fet. És important aclarir que a efectes legals, a Catalunya es considera parella estable de fet, sigui homosexual o heterosexual, a la parella que convisqui amb el difunt i, a més a més, compleixi alguns dels següents requisits:
    a) Si la convivència dura més de dos anys ininterromputs.
    b)Si durant la convivència tenen un fill comú.
    c) Si formalitzen la relació en escriptura pública.

És a dir, inclús si un dels dos membres de la parella no vol contraure matrimoni, pels motius que siguin, la pròpia llei considera que tant el cònjuge com la parella de fet tenen els mateixos drets.

  1. Si una persona mor sense fills o néts, i sense cònjuge o parella de fet, heretaran els pares o ascendents, sempre a parts iguals.
  2. En cas de no tenir fills, néts, cònjuge, parella de fet o pares, heretaran segons una sèrie de regles aplicables als germans, fills de germans i cosins germans (o col·laterals fins al 4t grau).
  3. Generalitat de Catalunya. En el cas que el difunt no tingui ni fills, ni pares, ni cònjuge o parella de fet, ni cosins germans, heretarà la Generalitat de Catalunya abans que el fill d’un cosí germà en el cas de no haver-hi testament, estant obligada la Generalitat de Catalunya a destinar els béns heretats a establiments d’assistència social o a institucions de cultura.

 

Els nostres serveis notarials

L’herència a Catalunya sense testament. Pagaré més o menys impostos si faig testament?

Es paga exactament el mateix, es faci testament o no, però fent-lo es pot planificar millor l’herència i els tràmits a realitzar, i amb l’assessorament adequat, es pot arribar a reduir el pagament d’impostos que se’n derivin.

Seran més complicats els tràmits quan mori en cas de no haver fet testament?

Els tràmits són bastant similars, però s’haurà de realitzar una declaració notarial d’hereus; aportant una sèrie de documents per tal de provar qui són els hereus legals (Llibre de Família, testimonis, certificats d’empadronament…, etc.), fet que suposa un tràmit addicional.

L’herència a Catalunya sense testament. Quin tipus de testament convé fer?

Cada testament difereix segons les necessitats del testador i de la seva situació, per exemple:

  • Parelles de mitjana edat amb fills: habitualment és millor el clàssic testament “de l’un per l’altre”, per tal de no dependre en un futur dels fills, en cas de decidir possibles vendes d’immobles.
  • Parelles amb fills menors d’edat: el més normal és afavorir el cònjuge o parella de fet i regular, en cas de defunció, els possibles problemes d’administració i disposició de béns dels menors, entre molts altres temes.
  • Persones divorciades: habitualment s’intenta regular l’administració i disposició dels béns que els fills en cas de defunció essent menors d’edat i els problemes amb les seves exparelles. Cada persona té les seves inquietuds sobre la seva futura herència i mitjançant el testament s’intenta resoldre-les i a la vegada anticipar possibles futurs problemes en la seva herència i resoldre’ls de la manera més eficaç possible.

Carlos Jiménez Fueyo, Notari d’Igualada.

 

Contactar amb la nostra notaria

testament igualada jimenez

Puc deixar l’herència a una ONG?

La setmana passada va venir al meu despatx la senyora Concepció, ja que volia canviar el seu testament. Es va quedar vídua fa uns anys, no va tenir fills, i tot i que està molt contenta amb els seus nebots, sempre li ha fet il·lusió deixar una part dels seus béns quan es morís a algunes ONG (Organitzacions No Governamentals), com ara Càritas, Metges sense Fronteres o la Creu Roja. Volia saber com ho podia fer, i si més endavant canviava d’opinió sobre l’ONG, pels motius que fossin, si podia canviar el testament. Intentaré resoldre els seus dubtes, contestant de forma clara i ordenada aquesta pregunta: puc deixar l’herència a una ONG?

Dubtes relacionats amb les herències a ONG: què cal tenir en compte?

1) Puc deixar tots els meus béns a una ONG?

Doncs sí, seria el que coneixem com un llegat solidari. En el cas de tenir persones amb dret a legítima (fills, descendents, o bé els pares en cas de no tenir fills), aquests tindran dret a un mínim d’una quarta part del valor dels meus béns.

2) Puc deixar un pis a diverses ONG de forma conjunta?

Sense cap problema, inclòs en percentatges diferents (per exemple un 20% a Caritas, un 30% a la Creu Roja, etc.). L’inconvenient serà posar-se d’acord les citades ONG per tal de vendre’l, en temes com el preu, la gestió del dia a dia en cas de llogar-lo, etc.

3) Puc deixar un pis en comptes de diners a les ONG?

És clar que sí, s’ha de fer una escriptura d’acceptació del pis llegat en la qual compareixerà un representant de l’ONG, i des de llavors, ja serà propietària de l’immoble.

4) Quins impostos paguen les ONG en heretar d’una persona? (H3)

Les ONG no estan subjectes a l’Impost de Successions i Donacions, per tant, si reben llegats o herències no l’hauran de pagar en morir el testador.

5) Quina diferència hi ha entre un llegat i una herència? (H3)

El conjunt de béns i drets d’una persona quan mor és l’herència. En canvi, quan parlem del llegat ens estem referint a cadascun dels béns o drets del testador -un pis, un cotxe, diners- que poden ser lliurats a la mateixa o  a diferents persones.

6) Com sabrà l’ONG que els he deixat uns béns en el meu testament?

El notari que hagi autoritzat el testament de la senyora Concepció està obligat a comunicar-ho a l’ONG en el moment de la defunció, que té un llegat a favor seu. Però davant les dificultats que puguin existir pel transcurs dels anys,  és molt recomanable comunicar-ho en vida a l’ONG, per tal que estigui previnguda.

7) Puc designar hereva a una ONG o és millor designar-la legatària?

Sí que es pot nomenar hereva, però el problema és que l’hereu, en l’acceptar l’herència, respon també dels deutes. Això es produeix en cas de deixar els béns (diners, pisos, etc…) mitjançant llegats específics de cada bé, i essent entitats benèfiques sense ànim de lucre, d’aquesta manera s’eviten problemes de deutes desconeguts.

8) Com m’asseguro que es compleix la meva voluntat?

A banda de comunicar-ho a alguna persona propera, una opció molt aconsellable és nomenar un marmessor, amb facultats per lliurar els béns directament a l’ONG, gestionar tots els tràmits de l’herència o, inclús, per poder vendre els béns immobles i lliurar el seu l’import a l’ONG escollida.

Lògicament, aquesta persona nomenada marmessora haurà de ser de confiança màxima del testador o de reconeguda honorabilitat, per evitar possibles problemes que es puguin plantejar.

A Catalunya, l’any 2015 es varen fer llegats solidaris per un valor de quasi trenta-tres milions d’euros, en 552 testaments diferents, a favor d’entitats benèfiques vinculades a esglésies, ONG i altres fundacions. Com a curiositat que sempre se cita pel Col·legi Notarial de Catalunya, quan es fa un balanç anual de les xifres dels llegats solidaris, és que l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, fou construït a partir de l’any 1902 gràcies a un llegat solidari del banquer Pau Gil, canviant el seu nom tradicional d’Hospital de la Santa Creu per l’actual, respectant així la voluntat del benefactor.

Espero haver ajudat, des de la meva experiència i coneixement, tots els dubtes relacionats amb si pots deixar una herència a una ONG.  

Carlos Jiménez Fueyo, Notari d’Igualada

cjimenezfueyo@correonotarial.org