Mes: juny de 2025

Què passa amb el meu gat o gos si moro? El que has de saber si vius a Catalunya

Ningú vol pensar en la mort, però si tens un animal de companyia, hi ha alguna cosa que hauries de plantejar-te: Què li passarà al meu gos, el meu gat o qualsevol altre animal si jo mancat? A Catalunya, la llei et permet deixar-ho tot ben lligat perquè no quedin desprotegits.

Com es garanteix que el teu animal estigui ben cuidat si tu mancades? A través del testament.

1) Pot heretar el meu gat els meus béns?

No, encara que la legislació catalana reconeix des de fa anys que els animals no són objectes, sinó éssers vius amb sensibilitat. Això significa que, legalment, no se’ls pot tractar com si fossin una cadira o un cotxe. Però tampoc poden heretar, perquè només poden ser hereus les persones o entitats.

2) Puc deixar el meu gos/gat a algú en el testament?

Sí, absolutament. A Catalunya pots deixar una disposició testamentària perquè una persona concreta es faci càrrec del teu animal. No fa falta que sigui hereva. És el que es diu un llegat de cura, i pots acompanyar-lo de diners per a ajudar amb les despeses (menjar, veterinari, etc.).

Per exemple, podries dir en el testament:

“Llego el meu gos “Jack” a la meva amiga Rosa, juntament amb 4.000 euros per a la seva manutenció, cura, atenció veterninaria i benestar d’ell..”

3) I si la persona no accepta?

És molt important que parlis abans amb la persona a la qual penses confiar la teva mascota. Pot ser que no vulgui o no pugui fer-se càrrec. Per això, és bona idea tenir també un pla B: una segona persona, o una entitat protectora de confiança.
Si ningú accepta l’encàrrec, i no has deixat instruccions, seran els hereus els qui decideixin què fer amb l’animal. Si ningú ho reclama, pot acabar en una protectora, i això és alguna cosa que volem evitar.

4) Puc obligar a algú a cuidar del meu animal?

No. A Catalunya ningú pot ser obligat a fer-se càrrec d’un animal si no l’accepta. Però pots condicionar una part de l’herència al fet que aquesta persona s’ocupi de l’animal. És a dir, pots dir: “Li deixo X quantitat, però només si cuida del meu gat durant tota la seva vida.”

Aquesta és una manera d’assegurar-te que el compromís no és només emocional, sinó també legal i econòmic.

5)Puc deixar-li diners al meu gos?

No directament. El teu animal no pot heretar ni ser titular d’un compte bancari. Però sí que pots deixar diners a la persona que es farà càrrec d’ell. Fins i tot pots demanar al notari que nom un supervisor que s’asseguri que aquests diners s’usa realment per al benestar de l’animal.

També podries col·laborar amb una entitat protectora i deixar indicat que, si ningú es fa càrrec, ells puguin recollir a l’animal i cuidar-lo, amb una quantitat econòmica per a facilitar-lo.

6) Què passa si no faig testament?

Si no fas testament i mors, s’aplica la llei general: els hereus rebran els teus béns, inclòs l’animal. En el millor dels casos, algú del teu entorn l’adoptarà. Però si ningú vol o pot, pot acabar en un centre d’acolliment.

Per això és tan important no deixar aquest tema a l’atzar.

Recomanacions:

1. Abans d’incloure a algú en el teu testament, assegura’t que està d’acord a cuidar del teu animal. Explica-li el que implica i si necessita ajuda econòmica per a això.
2. Redacta testament en notaria: Demana cita en la notaria d’Igualada Rambla Jiménez Calatayud i porta les teves dades, els de la persona o entitat que cuidarà de la teva mascota, i de l’animal (nom, espècie, raça, xip si ho té). Explica quina quantitat de diners vols deixar per a la seva manutenció. El notari redactarà una clàusula com l’anterior.
3. Pensa en una segona opció per si la primera persona no pot acceptar l’encàrrec. Pots triar una altra persona o una protectora de confiança.
4. Considera nomenar a algú que supervisi el compliment. No és obligatori, però si deixes una quantitat econòmica, pots demanar que un tercer supervisi que els diners es destina efectivament a cura de l’animal.
5. Revisa el testament si la teva situació canvia. Si la persona designada ja no pot o vols canviar alguna cosa, pots fer un nou testament. Sempre val l’últim signat davant notari.

Perquè el teu gos no pot escriure un testament, però tu sí que pots fer-lo per ell.

Per què revisar la meva escriptura abans de reformar la meva casa?

El títol de propietat (l’escriptura pública) és el document legal que acredita què és exactament el que posseeixes. I sí, pot contenir errors o detalls incomplets que, si no es corregeixen a temps, poden bloquejar la teva reforma, impedir que inscriguis una obra nova, o fins i tot que venguis el teu immoble en el futur.

1. Per què és important revisar el títol abans de reformar?

Imagina que decideixes ampliar la teva casa construint una habitació més o tancant una terrassa. Tècnicament, estàs modificant la teva propietat. Però què passa si els metres que apareixen en la teva escriptura no coincideixen amb la realitat? I si part de la teva casa, encara que estigui construïda des de fa anys, no està registrada?

En el cas de naus industrials, aquest problema pot ser encara més complex: canvis d’ús (de magatzem a oficina, per exemple), reformes que afecten l’estructura o fins i tot instal·lacions addicionals (com a plaques solars o sistemes de refrigeració grans) poden tenir implicacions legals que requereixen una actualització del títol.

2. Errors comuns en títols de propietat: amb exemples reals

A) Superfície construïda menor a la real
Una parella compra una casa antiga de poble que “en la realitat” té 120 #m² construïts. Però en revisar l’escriptura, només consten 80 #m². Resulta que fa 30 anys es va ampliar una habitació i es va tancar una galeria, però mai es va declarar aquesta ampliació en escriptura ni es va registrar. En voler fer una nova reforma, l’Ajuntament els demana regularitzar primer aquesta diferència.

Solució: Amb ajuda d’un arquitecte, el notari redacta una declaració d’obra nova acabada per a actualitzar la superfície real. Després s’inscriu en el Registre de la Propietat.

B) Construcció sense inscriure en el Registre
Un empresari té una nau industrial amb una petita oficina en la planta superior, construïda fa anys. Encara que figura en plans interns, aquesta oficina mai va ser inscrita. En intentar llogar la nau amb l’oficina inclosa, l’inquilí exigeix que consti legalment.

Solució: El notari redacta una escriptura declarant aquesta part de la construcció com a obra nova i es registra. Amb això, es pot fer constar en el contracte d’arrendament sense problemes.

C) Fites mal descrites
Un propietari vol ampliar la seva casa en una parcel·la rústica. Però en sol·licitar llicència, l’Ajuntament detecta que la fita que apareix en l’escriptura no coincideix amb la realitat ni amb el cadastre. Hi ha una franja de 1,5 metres que en realitat és del veí.

Solució: Es fa una rectificació de descripció, signada pels dos propietaris, per a actualitzar fites en l’escriptura. El notari tramita la modificació i s’inscriu correctament.

D) Canvi d’ús no registrat
Una nau industrial figura en l’escriptura com a “magatzem logístic”, però fa anys que s’utilitza com a “taller mecànic amb oficina”. Ara, el propietari vol fer una reforma per a ampliar la zona d’oficines i climatizar tota la planta superior. No obstant això, en sol·licitar la llicència, l’Ajuntament detecta que l’ús actual no coincideix amb el registrat.

Solució: El notari pot ajudar-te a tramitar una modificació d’ús mitjançant escriptura pública, sempre que es compleixi la normativa urbanística i comptis amb la documentació tècnica que ho justifiqui. Això evita sancions i permet que la reforma segueixi el seu curs legalment.

E) Propietat horitzontal mal definida
Exemple real:
Un petit edifici de tres habitatges es vol reformar completament per part d’un dels copropietaris. En anar a la notaria, es descobreix que mai es va constituir la propietat horitzontal: és a dir, legalment és un únic immoble, no tres pisos independents. Això complica la sol·licitud de llicències i la possibilitat de dividir legalment els habitatges reformats.

Solució: El notari pot tramitar la constitució de la propietat horitzontal, dividint legalment l’edifici en unitats independents (habitatges, trasters, garatges, etc.). Amb això, cada pis pot reformar-se, vendre o hipotecar-se per separat.

3. Com pot ajudar-te el notari?

a) Revisió de la teva escriptura
Abans de qualsevol reforma, pots acudir al notari perquè revisi la teva escriptura i la compari amb la realitat física i cadastral de l’immoble. Detectarà possibles errors o absències que convé corregir.

b) Regularització de l’obra ja construïda
Si hi ha construccions no inscrites, el notari pot preparar una escriptura de declaració d’obra nova acabada. Per a això, farà falta normalment un certificat tècnic, una llicència (o declaració responsable), i en molts casos, el pagament dels impostos corresponents. Amb això, podràs inscriure tota la construcció en el Registre i seguir endavant amb seguretat.

c) Conciliació entre Cadastre i Registre
El notari pot ajudar-te a corregir discrepàncies entre les dades del cadastre i els del Registre. Això és essencial per a evitar traves administratives en demanar llicències o vendre la propietat en el futur.

d) Escriptures de rectificació o modificació
Si hi ha errors en la descripció, fites, titularitat o usos, el notari pot redactar i autoritzar escriptures que deixin tot en ordre. A vegades, també es necessita la intervenció de tècnics o de l’ajuntament.

4. Conseqüències de no regularitzar

No posar en ordre la teva escriptura abans de reformar pot tenir efectes seriosos:

• Llicències denegades per part de l’ajuntament.
• Impossibilitat d’inscriure l’obra nova, la qual cosa complica futures vendes.
• Multes o sancions si es detecta una infracció urbanística.
• Problemes en sol·licitar finançament o en hipotecar l’immoble.
• Dificultats per a legalitzar altres construccions futures.

5. Consells finals

• Col·labora amb un tècnic. Si és necessari mesurar, georreferenciar o emetre un certificat d’obra, compta amb un arquitecte o aparellador.
• No et fiïs només del Cadastre. Que alguna cosa aparegui en el cadastre no significa que estigui legalment registrat.
• Guarda còpies de tot. Plans, llicències, certificats… tot serà útil tant en notaria com en tràmits posteriors.
• No ho deixis per al final. Regularitzar a posteriori sempre és més difícil, car i lent.

Fiscalitat en la donació de l’empresa familiar: avantatges i inconvenients

La donació de les participacions socials o accions d’una empresa familiar té unes avantatges fiscals molt importants, però cal ser extremadament precisos a complir-les, ja que si no es fa, existeix un risc molt gran que Hisenda no l’accepti i ens toqui tributar al tipus normal, amb el que el cost fiscal es multiplica.

Requisits

1. El donant ha de tenir almenys 65 anys o trovar-se en situació d’incapacitat permanent absoluta.
2. Que la societat no tingui com a activitat principal la gestió d’un patrimoni mobiliari o immobiliari (no pot ser Societat patrimonial).
3. Que la participació de la persona donant en el capital de l’entitat constitueixi almenys el 5%, computat individualment, o el 20%, computat conjuntament amb el cònjuge, la parella estable, els descendents, ascendents o col·laterals.
4. Que el donant hagi exercit efectivament funcions de direcció en l’entitat i hagi percebut per aquesta tasca una remuneració que constitueixi almenys el 50% de la totalitat dels rendiments d’activitats econòmiques i de treball personal. El simple nomenament com a conseller o consellera de l’entitat no acredita l’exercici de funcions de direcció.
5. Si estava exercint funcions de direcció ha de deixar d’exercir-les.

Si es compleixen tindran 2 beneficis fiscals:

1. Reducció del 95% en l’Impost sobre Successions i Donacions.
2. La donació no repercuteix en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques del donant amb el que no hi ha guany patrimonial per l’increment de valor de les participacions.

No obstant això, cal ser molt cautelós en aquesta matèria, ja que la no tributació en el IRPF del donant està vinculada al fet que les participacions donades han d’estar exemptes en el IP del donant, perquè en un altre cas, la donació no gaudirà de beneficis fiscals ni en el ISD ni en el IRPF.

L’exempció en el IP no és sempre del 100% del valor de les participacions de l’empresa familiar, ja que fins i tot #complir tots els requisits per a accedir a aquesta exempció només estarà exempta la part del valor de les participacions que es correspongui amb actius afectes a l’activitat empresarial. No hi ha una regla fixa per a avaluar la tresoreria, inversions financeres o fins i tot immobles necessaris o no per a l’activitat empresarial, i per tant, que gaudeixin de l’exempció en el IP.
La limitació del IP es trasllada al ISD, de manera que, si unes participacions gaudien d’exempció en el IP, per exemple, pel 84% del seu valor, la reducció en el ISD (complir els restants requisits) només es practicaria respecte de dita 84%, quedant íntegrament subjecte a tributació el restant 16%. I això s’estendria al IRPF del donant, la qual cosa pot suposar una quantitat elevadíssima en determinats suposats.

La dificultat de com valorar els actius no afectes a l’activitat empresarial ha provocat múltiples queixes de contribuents, que argumenten que en el seu cas el mètode de valoració dels actius no relacionats amb l’empresa per al #IRPF no reflecteix la realitat. El TEAC ha defensat utilitzar per a això les estadístiques del Registre Mercantil i considerar factors essencials com la grandària i l’activitat de l’empresa.

Regla de manteniment

El gaudi definitiu de la reducció queda condicionat al manteniment en el patrimoni de la persona donatària, durant els cinc anys següents a la donació.

En cas d’incompliment caldrà liquidar, la part de l’impost que es va deixar d’ingressar com a conseqüència de la reducció aplicada, juntament amb els interessos de demora que s’hagin reportat.

Quant costa anar al notari? Guia pràctica sobre el preu dels documents notarials

Anar al notari forma part de molts moments clau de la vida: comprar una casa, fer testament, casar-se en separació de béns o deixar constància d’alguna cosa que volem que tingui validesa legal. Però encara que sabem que “cal anar al notari”, moltes vegades no tenim clar quins serveis ofereix exactament ni quant costen.

El primer que cal saber és que els notaris són funcionaris públics, encara que també exerceixen com a professionals del Dret. Estan obligats per llei a seguir uns aranzels oficials, cosa que significa que les seves tarifes estan regulades per l’Estat. En altres paraules: no poden cobrar el que vulguin, i en la majoria dels casos, el preu serà similar en qualsevol notaria del país.

No tots els documents notarials costen el mateix. El preu depèn de diversos factors: el tipus de document, la seva extensió, si inclou un valor econòmic (per exemple, el preu d’una casa), el nombre de còpies, i si hi ha tràmits addicionals.

1. Documents sense quantia econòmica

Aquests són els més simples i, normalment, els més econòmics. Alguns exemples:

Poder notarial especial): a partir de 50 euros
Testament obert: depèn de la complexitat, a partir de 40 euros.
Acta de manifestacions o declaració jurada: a partir de 50 euros.

Aquest tipus de documents tenen tarifes fixes bastant accessibles, i no depenen del valor del patrimoni o del nombre de persones signants. A més, l’assessorament del notari és gratuït: pots demanar informació sense compromís abans de decidir si vols signar.

2. Documents amb quantia econòmica

Són les escriptures públiques que recullen operacions econòmiques, com a compravendes, hipoteques, donacions o herències. En aquests casos, el preu es calcula en funció d’una escala progressiva:
Per als primers 6.000 € de preu de la compravenda, el notari cobra una tarifa estandar.
A partir d’aquí, es van aplicant percentatges decreixents (0,45%, 0,30%, 0,15%, etc.), segons trams establerts per llei.

En el cas d’una herència, el càlcul pot ser més complex, perquè intervenen diversos factors: nombre d’hereus, valor del patrimoni, necessitat o no de liquidar impostos, etc.

Quins altres costos pot haver-hi?

A més del document en si, poden sumar-se algunes despeses complementàries:
Còpies autoritzades: uns 3 € per foli (cara escrita).
Còpies simples: entre 0,30 i 0,60 € per foli.
Diligències o notes addicionals: petites quantitats segons el contingut.
Desplaçaments (si el notari ha de sortir de la notaria): es cobra per temps i distància, encara que no és habitual en tràmits normals.

Es pot demanar pressupost al notari?

Sí, i de fet és molt recomanable fer-ho. Encara que els preus estan regulats, cada cas té els seus matisos, i és millor saber per endavant quant costarà exactament el tràmit. No és el mateix una compravenda al comptat que una amb condició resolutòria, o una herència d’una persona hereva que una herència amb 8 hereus i 5 béns. Pots demanar un pressupost orientatiu per telèfon, correu electrònic o en persona.

Hi ha notaries més barates que unes altres?

En principi no deuria, perquè els preus estan regulats, però és cert que si l’acte ho permet, alguns notaris apliquen descomptes de fins a un 10% en els honoraris.

I si no tinc clar què necessito?

Pots acudir a un notari perquè t’expliqui quin tipus de document necessites, quins efectes legals té i quant costarà.

Conclusió

Anar al notari no té per què ser complicat i pot ser barat ja que el notari no sols dona fe del que signem, sinó que també ens garanteix seguretat jurídica i evita problemes futurs. La majoria dels documents habituals tenen un cost raonable, i els preus estan regulats perquè no hi hagi sorpreses.