Com s’hereten les accions o participacions socials?

Compartir

Fecha: 04 Julio, 2023

Autor: Notaria Igualada Rambla

Quan mor una persona propietària d’una empresa familiar hi ha una sèrie de problemes habituals que cal intentar solucionar de la millor manera possible.

1) Com es valoren: un error clàssic és la valoració de les participacions socials pel valor nominal, amb els problemes que pot ocasionar de revisió de la liquidació de l’Impost de Successions per la Generalitat. En el cas que el balanç no hagi estat (…) auditat o l’informe d’auditoria no resultés favorable, la valoració es realitzarà pel valor més gran dels tres següents:

a) el valor nominal,

b) el valor teòric resultant de l’últim balanç aprovat o

c) el que resulti de capitalitzar al tipus del 20% la mitjana dels beneficis dels tres exercicis socials tancats amb anterioritat a la data de la meritació de l’Impost. A aquest últim efecte, es computaran com a beneficis els dividends distribuïts i les assignacions a reserves, excloses les de regularització o d’actualització de balanços.

2) No dividir totes les participacions entre els hereus per parts indivises: cal intentar evitar els anomenats proindivisos entre els hereus, és a dir, si hi ha 1000 participacions i 2 hereus, millor 500 participacions a cadascun que 1000 a mitges, ja que ocasiona molts problemes en exercitar els drets de vot, entre uns i altres. Si el nombre no és divisible, sí que es pot establir un proindivís sobre la participació sobrant. Per exemple amb 1.001 participacions, es reparteixen 500 a cadascun d’ells i 1 a mitges.

3) Limitacions a la transmissió mortis causa: En cas d’existir diversos socis en la societat és molt freqüent establir en els estatuts socials que, en cas de defunció d’algun dels socis, els socis supervivents tindran preferència a l’hora d’adquirir les participacions del mort als seus hereus pel seu valor real. D’aquesta forma s’aconsegueix que si no es vol pels socis supervivents, no entrin en la societat uns socis nous amb els problemes i conflictes que poden succeir.

4) També podríem rebre en herència l’usdefruit d’accions o participacions en una societat: en cas de voler protegir el cònjuge, per exemple, deixant-li l’usdefruit és convenient modificar els estatuts perquè el dret de vot en Junta General correspongui a l’usufructuari ja que si no, per llei, correspon aquest dret de vot al nu propietari i estaria el cònjuge usufructuari a la mercè dels hereus per al cobrament dels dividends, entre altres supòsits.

5) Participacions socials sense dret de vot: en la llei de societats de capital es permet a una societat limitada fins a un màxim del 50% del capital social. Es poden utilitzar per exemple en cas de voler que tots els fills segueixin cobrant els seus dividends però que la gestió de la societat correspongui només a alguns d’ells i no a tots, fent go vernable el dia a dia de la societat.

CARLOS CALATAYUD CHOLLET

Notari d’Igualada

carloscalatayud@notariado.org