Front comú per evitar el tancament de l’oficina liquidadora d’Igualada

L’alcalde Castells diu que el territori “plantarà cara” al nou pla de la Hisenda Catalana, que preveu tancar 38 oficines

Acn | Igualada 28.09.2016 | 14:32

Una quinzena d’institucions socioeconòmiques de l’Anoia, partits polítics i institucions han signat aquest dimecres un manifest en defensa de la continuïtat de l’oficina liquidadora d’Igualada, que s’encarrega de la gestió, liquidació i recaptació dels impostos de transmissions patrimonials, entre d’altres.

L’alcalde d’Igualada, Marc Castells, ha afirmat que el territori “no permetrà que li prenguin aquest servei” i ha assegurat que “plantarà cara” a la conselleria d’Economia per evitar el desmantellament.

Aquest tancament s’inclou en el pla de desplegament de la Hisenda Catalana, que preveu l’obertura de 15 noves oficines de l’Agència Tributària de Catalunya però, al mateix temps, el tancament de 38 oficines liquidadores repartides per tot el país.

La comarca fa pinya amb Igualada per mantenir l’Oficina Liquidadora

Els notaris anoiencs parlen d’un augment dels costos si es perd el servei

D’UN COP D’ULL

Ajuntament, Consell Comarcal, Síndica de Greuges i col·lectius locals reclamen mantenir el servei i disposar d’una oficina de gestió integral. El batlle Marc Castells anuncia més accions per no perdre l’Oficina Liquidadora.

L’Ajuntament d’Igualada acollia aquest dimecres l’acte de signatura d’un Manifest en de Defensa de l’Oficina Liquidadora d’Igualada i l’Anoia. El document està signat per l’alcalde de la capital, Marc Castells, el president del Consell Comarcal, Xavier Boquete, la Síndica Municipal de Greuges d’Igualada, Rosa
Sánchez, i representants de catorze entitats i organitzacions empresarials, econòmiques, comercials i sindicals de la comarca. El batlle igualadí va prendre la paraula per tornar a denúncia amb vehemència “l’atac” a la ciutat que representa el pla de desplegament de les oficines de l’Agència Tributària Catalana, 15, i on no hi apareix Igualada.

El pla de desplegament de l’ATC, presentat recentment, contempla una quinzena de noves oficines de gestió de tributs en ciutats com Terrassa, Sabadell, Vic, Manresa o Vilafranca del Penedès, però suposa la desaparició de les oficines liquidadores, com la que actualment ofereix serveis a Igualada. Després de la reacció la setmana passada d’estupor, el govern igualadí ha entrat en contacte amb el Departament d’Economia per “exercir totes les mesures possibles de pressió”.

A la iniciativa s’hi ha afegit la Unió Empresarial de l’Anoia, la delegació a l’Anoia de la Cambra de Comerç de Barcelona, Fira d’Igualada, la delegació a l’Anoia del Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona, la sectorial de Gestors i Assessors de la UEA, Notaris d’Igualada C.B., les delegacions territorials de CC.OO., U.G.T. i Unió de Pagesos, les associacions de comerciants Igualada Comerç i Nou Centre d’Igualada, el Gremi de Blanquers d’Igualada, Fagepi i l’associació TIC Anoia.

Aquest manifest, que ha estat recolzat també pels sis grups polítics amb representació a l’Ajuntament –CiU, ERC, Socialistes d’Igualada, CUP, Decidim Igualada i PP– reclama al departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya que mantingui els serveis que, a dia d’avui, ofereix aquesta oficina a la capital de l’Anoia i demana que Igualada aculli una de les futures oficines de gestió integral de l’Agència Tributària Catalana (ATC) ““com a garantia de la prestació de serveis als ciutadans i en defensa de l’equilibri territorial”. El text consensuat exposa també la defensa “d’una administració tributària eficient,
eficaç, transparent i propera” i demana que la petició sigui traslladada “al departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya”.

Hi ha en marxa també una recollida de signatures que arriba ja a les 1.200. “Serà massiva” segons Castells, perquè “no entenem que es vulgui fer un projecte per millorar la vida dels ciutadans i se’ls hi treguin serveis. Cal que esmenin aquest error que s’ha comès”. Adverteix que “no ens conformarem amb un punt d’informació, sinó que volem l’Oficina de Gestió Integral”.

Els notaris: “perdre l’Oficina Liquidadora tindria afectacions”

“És un servei proper i si es perd no només es perd la qüestió física, sinó també el coneixement dels professionals que hi ha” explica el notari Carlos Calatayud, que firmava aquest dimecres el manifest en nom dels notaris anoiencs. L’Oficina Liquidadora “no es pot perdre. Afecta a la vida ordinària de la gent, qüestions com les successions o les transmissions s’han de fer, abans o després. Cal un interlocutor a la vora, no es pot fer a distància”. Afegeix que “suposa no només perdre temps, també pot augmentar els costos”.

Què és el testament vital o documents de voluntats anticipades?

La setmana passada ens va visitar a la Notaria la senyora Assumpta, molt preocupada per un tema que feia temps li rondava pel cap: la seva mare, deu anys enrere, abans de morir, va patir molt, tenint una llarga i dolorosa agonia durant els últims mesos de vida.

Ella volia saber si era veritat que es podia firmar un document per evitar, en la mesura del possible, el que li va passar a la seva mare, expressant les instruccions que desitgi sobre la seva atenció sanitària, així com la persona que vulgui que sigui designada com a persona de contacte pels metges, si es donés el cas de trobar-se inconscient. La senyora Assumpta està separada, té tres fills i té molt clar quin d’ells hauria de ser qui parlés amb els metges si es donés el cas. Davant d’aquesta situació, cal redactar un testament vital o document de voluntats anticipades.

 

Preguntes freqüents sobre el testament vital o document de voluntats anticipades

1) Què és un testament vital o document de voluntats anticipades?

El testament vital és un document en el qual una persona que es troba en una situació en què no pot expressar la seva voluntat personalment, i patint una malaltia irreversible o terminal, expressa les cures mèdiques que desitja rebre, designant una persona de contacte com a representant seva per a aquests efectes.

2) De quins criteris se’n pot deixar constància perquè es tinguin en compte?

La voluntat de no patir dolor important, sigui físic o psíquic; la possibilitat de comunicar-se de qualsevol manera i relacionar-se amb altres persones; el fet de no perllongar la vida per si mateixa si no es donen els mínims imprescindibles per a tenir una qualitat de vida acceptable i digna; romandre al domicili habitual els últims dies de la vida i morir allà; aquests són alguns dels més habituals a més dels suggerits pel departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

3) Situacions sanitàries previstes en el testament vital

Entre d’altres, una malaltia irreversible que, en un termini breu de temps, condueixi inevitablement a la mort o estat vegetatiu crònic, per exemple.

4) Instruccions sobre les actuacions sanitàries en el testament vital: 

No perllongar inútilment de manera artificial la vida, mitjançant tècniques de suport vital, si aquestes serveixen per a tenir una supervivència biològica sense sentit; no rebre tractaments de suport ni teràpies poc contrastades que no hagin demostrat efectivitat; que se subministrin els fàrmacs necessaris per pal·liar al màxim el malestar, el patiment psíquic i el dolor físic.

5) Designació de representant al testament vital

Especialment importat en persones amb una situació personal complicada, a on hi pugui haver problemes per part de l’equip sanitari en identificar qui és el representant (per exemple, en cas de tenir diversos fills, persones sense parents propers o amb una relació nul·la amb aquest, i que prefereixen que sigui un amic/ga el seu representant). Aquesta designació és de vital importància per evitar conflictes, en cas que algun d’aquests parents sense relació directa, acudeixi a l’hospital. És fins i tot convenient designar un segon representant a fi d’evitar problemes per defunció o indisponiblitat del primer representant.

6) Donació d’òrgans 

Amb la finalitat pretendre donar els òrgans davant d’un possible trasplantament, o bé per a la investigació científica, cal la redacció d’un testament vital. Lògicament, en aquests casos, la celeritat per procedir a l’extracció d’òrgans és transcendental i una de les vies adequades per a expressar aquesta voluntat seria aquest document.

7) Creences espirituals 

Rebre assistència espiritual, d’acord amb les creences personals de cadascú.

8) Instruccions per a l’enterrament, incineració o funeral:

Es pot deixar constància de la mena d’enterrament, funeral i cerimònia religiosa o laica que un desitgi. Durant la meva trajectòria professional n’he vist de tota mena, des de la persona que no vol que algú en concret assisteixi al seu enterrament, fins al que pretén escollir una cançó perquè sigui escoltada durant la cerimònia, passant per localitzacions concretes i llocs especials, on es vol que s’escampin les cendres, en cas d’incineració.

9) Com s’ha de fer un document de voluntats anticipades o testament vital?

S’ha de fer davant de notari. Aquest, després de la firma s’encarrega de comunicar-ho al registre de voluntats anticipades de la Generalitat de Catalunya, o bé ho fa davant de tres testimonis que no tinguin vincle familiar ni patrimonial amb el firmant.

Carlos Jiménez Fueyo, Notari d’Igualada.

Es pot desheretar un fill?

Per què he de deixar-li en herència alguna cosa al meu fill si fa deu anys que no el veig?

La Montserrat em feia aquesta pregunta fa uns dies a la notaria, havia vingut a fer testament en favor de dos dels seus tres fills, i volia saber  quin era el mínim (com ella mateixa em va dir “el mínim dels mínims…”) que havia de deixar al seu altre fill, amb el que no tenia cap relació des de feia deu anys, que ni tan sols havia anat al funeral del seu pare, i si era possible no volia deixar-li res de res, ja que no li semblava just.

Vaig passar a explicar-li les possibilitats que existeixen, dins el marc de la llei catalana, i què diu el nostre Codi Civil sobre la legítima, amb la voluntat d’aclarir-li si es pot desheretar un fill.

 Pot el seu fill reclamar la legítima encara que no s’hagin vist en deu anys?

Si, llevat que hagi fet testament ella i l’hagi desheretat complint alguna de les causes del Codi Civil català “absència continuada de la relació amb el seu fill per causa imputable a ell, maltractament greu, denegació d’aliments al testador…”

Quin és l’import de la legítima?

L’import de la legítima és una quarta part (un 25%) dels béns que deixi, quan es mor-hi la Montserrat, a repartir entre el nombre de fills que tingui. En aquest cas es tractaria d’un 8,33%, llevat que el desheretés, i el dit import calculat segons una sèrie de regles i comptant també amb les donacions fetes en vida en determinats supòsits.

En el cas de la Montserrat el valor dels seus béns era d’un habitatge valorat en 85.000 € i un dipòsit de 20.000 €, amb la qual cosa el valor global de la legítima era de 26.250 €, a dividir entre els seus tres fills, o sigui 8.750 € a cadascun dels seus  fills.

Qui haurà de pagar la legítima?

La persona que  la Montserrat nomeni en el seu testament com a hereva. En aquest cas els seus altres dos fills, si és que els nomena hereus a parts iguals.

Poden elegir els hereus nomenats com es paga?

Sí, els hereus poden pagar amb diners de la pròpia herència o d’ells mateixos, o amb béns del cabal hereditari en plena propietat, llevat d’algunes excepcions.

Tindria dret el seu fill a demanar legítima del pare ja mort, i quan mori la Montserrat, d’ella també?

Si,  el seu fill pot demanar la legítima en els dos casos. Tant en cas que la Montserrat hagués heretat del seu marit com si haguessin heretat els seus altres dos fills, el fill absent pot reclamar-les als hereus.

Si la Montserrat el deshereda, segueix tenint dret a legítima?

No, deixarà de tenir el dret a legítima, però només pot desheredar-lo si es compleix alguna causa citada, i haurà de demostrar-se pels hereus, els altres fills de la Montserrat. Normalment aconsello, en els casos en els quals es vol desheretar un fill per absència manifesta i continuada  de la relació, per causa imputable a ell, que es reculli la major part de les proves possibles en el testament o en un altre document separat, per tal de facilitar l’acreditació de la causa quan sigui necessari, en cas de reclamació judicial del fill desheretat.

Quants anys té el fill desaparegut de la Montserrat per demanar la legitima?

El fill desaparegut té 10 anys des de la defunció de la Montserrat.

Si el fill de la Montserrat reclama la legítima transcorreguts, per exemple, set anys des de la seva mort, meritarà interessos?

Si, haurà d’abonar-li la seva part (el 8,33% citat al ser tres fills) amb l’interès legal del diner, llevat que la Montserrat hagi disposat en el seu testament que no merités interès.

Què passa si els anys anteriors a la mort de la Montserrat ha fet donacions als seus altres dos fills?

Les donacions que hagin estat fetes per la Montserrat durant els últims deu anys de la seva vida, s’afegiran al valor de la resta dels seus béns per calcular la legítima. Si, a més a més, quan es va firmar l’escriptura de la donació, es va manifestar que aquesta era imputable a la legítima, s’hauria de computar aquell valor, encara que passessin més dels deu anys citats.

Què passa si mort un dels altres fills de la Montserrat  abans que ella?

Si està nomenat hereu, la seva part anirà als seus descendents, néts de la Montserrat. Si no està nomenat hereu, la seva part de legítima també podrà ser reclamada pels seus fills, néts de la Montserrat.

És possible renunciar a la legítima en vida del causant?

Només en casos molt concrets i de difícil aplicació, ja que es consideren nuls els actes unilaterals, així com les estipulacions en pacte successori i similars, atorgats abans de la mort del causant, que impliquin renúncia al dret de legítima o que perjudiquin el seu contingut.

És necessari que el fill desaparegut de la Montserrat firmi el lliurament de legítima?

No, necessari no ho és. Pot formalitzar-se tota l’acceptació de l’herència pels altres dos fills hereus. Cal tenir en compte però que, en el cas d’una possible reclamació en el futur, s’hauran de pagar els interessos, si el testament no estipula el contrari.

 

Carlos Jiménez, notari d’Igualada

“El meu pare no pot vendre el seu pis per culpa de la seva malaltia degenerativa”

Fa quinze dies va venir a la meva Notaria un senyor ancià vidu, el Senyor “Jordi” (nom fictici…), acompanyat de dos dels seus fills, amb la intenció -segons em van comentar- de vendre el seu pis de tota la vida i així poder anar pagant les despeses de la residència on vivia, ja que els seus fills no podien mantenir el pagament de la residència amb els seus sous, portaven varis anys fent-ho i ja havien gastat tots els seus estalvis per tal d’ajudar a pagar l’atenció del seu pare.

Llegir més a http://veuanoia.cat/pare-no-pot-vendre-pis-culpa-seva-malaltia-degenerativa/

L’estètica de l’edifici es mantindrà en les obres d’adequació

L’estètica de l’edifici es mantindrà en les obres d’adequació

D’UN COP D’ULL

En uns mesos Cal Ble tornarà a estar obert al públic. La Notaria Igualada, a la Rambla, ha comprat l’edifici a la financera que el tenia en propietat. Cal Ble passarà a ser la seu de la notaria, però els nous propietaris, Carlos Jiménez i Carlos Calatayud, tenen la intenció d’obrir algun dels espais per a usos culturals.

L’edifici de Cal Ble es reformarà els propers mesos perquè estigui habilitat per ser una notaria. La Notaria Igualada, que es troba a la mateixa Rambla, traslladarà els seus serveis a aquest immoble, a penes a un centenar de metres més a l’est, durant el 2017. Els dos notaris han confirmat a Anoiadiari que “hem adquirit l’edifici i en breu volem començar les obres d’adequació” perquè s’hi traslladin els serveis notarials. Cal Ble els proporcionarà molt més espai per a les seves activitats i pels arxius, “però també volem ser-hi perquè és un edifici cèntric, molt bonic i amb molta significació per a Igualada, i ens agrada tenir aquesta vinculació amb la ciutat”.

Els nous propietaris no tenen intenció de fer cap canvi en la fesomia de l’immoble, sinó diferents adequacions per complir amb la normativa actual d’accessibilitat i d’altres exigències tècniques. “Portem molts anys a Igualada, la notaria està consolidada i tenim molts lligams aquí”, explica Carlos Jiménez, “i per això hem cercat un lloc cèntric, amb espai, amplitud, perquè hi passa molta gent al llarg del dia. Se’ns ha presentat l’ocasió d’un edifici emblemàtic on  podem estar molts anys” afegeix Carlos Calatayud. Al centre d’Igualada no hi havia massa oportunitats “com la que oferia Cal Ble, on hi pot haver l’espai que necessitem per a l’arxiu històric”.

La també anomenada Torre Boyer data de 1920 i porta diversos anys en desús des que l’espai gastronòmic de Cal Ble va tancar portes. La Notaria Igualada l’ha adquirit d’una financera “després d’una negociació. Ara caldrà fer unes obres importants. Cal canviar tota la zona pensada com a cuina i restaurant, que és molt gran, perquè siguin oficines” detallen i “hi ha elements que estan molt deteriorats”. Pel que fa al que és l’edifici i l’estètica modernista “volem mantenir l’essència de l’immoble i que no canviï pràcticament res. La zona noble quedarà intacta perquè és un edifici preciós, un dels més bonics que tenim a Igualada” assegura Jiménez.

El seu soci, Carlos Calatayud, rebla que “és un edifici singular i just per això és tan interessant i el volem fer la nostra seu. Dóna presència i només cal adaptar-lo amb la creació de despatxos”. I a l’arxiu, és clar. Una part del seu arxiu està al municipal, una part també a les seves oficines actuals i un altre en un local llogat. “Com més passen els anys, més volum d’arxius anem acumulant i ara amb aquest trasllat podrem disposar de tots els documents en un sol lloc, cosa molt més còmoda per fer les gestions” apunten. El sòtan de Cal Ble és l’àrea de l’edifici que s’habilitarà per emmagatzemar els arxius de la notaria.

“Espais oberts a la ciutat”

Segons Calatayud “la idea és que la planta baixa sigui per l’atenció al públic, de manera que serà més àgil” i es facilitaran els accessos tant pel carrer del Clos com per la Rambla. Hi haurà actuacions a tots dos accessos perquè hi hagi més accessibilitat. Valoren que part dels pisos superiors “pugui tornar a ser un espai per conferències, exposicions i vida cultural. Sempre que sigui possible ens agradaria” avancen “posar-lo a disposició de la ciutat”. Confien obrir en un any “però no volem tenir pressa, és una obra complexa, no es poden fixar terminis”.

Represa econòmica

Des de la seva posició de notaris, que assisteixen a la constitució d’empreses i moviments en les participacions, comenten que “hi ha més activitat que els altres anys i no estem en la situació de fa tres o quatre exercicis, però la crisi perdura, hi ha famílies que ho estan passant molt malament, com hi ha la qüestió de les dacions en pagament. Podem dir que pel que veiem hi ha un canvi d’aires i més optimisme i més creació d’empreses” comenta Jiménez. “Hi ha desig de fer coses” intervé Calatayud “i més compra-venda de pisos. Es percep que passen coses en positiu”.

“Cal mantenir l’Oficina Liquidadora”

Sobre la possibilitat que es retiri l’Oficina Liquidadora de la Generalitat, Calatayud alerta que “nosaltres som els que hi anem més, però hom n’és usuari, directe o indirecte”. Si l’oficina se’n va a Vilafranca “quedes lluny del personal. Ara tenim una oficina que funciona i resol els problemes. No pot ser que es traslladi a un altre lloc on el ciutadà passarà a ser un número. Cal mantenir-la”. Jiménez, per la seva part, no entén que “passi a Vilafranca o Manresa, ciutats no tan diferents a nosaltres. A la llarga seria molt perjudicial, perquè sense aquests serveis hi poden haver empreses que perdin interès”.